Público
Público
EXPLOSIÓ A IQOXE

La petroquímica de Tarragona es prepara per una vaga històrica un mes després de l'explosió

Els principals sindicats han convocat una aturada sense precedents al polígon petroquímic per aquest dimecres i una mobilització amb les entitats veïnals que es preveu multitudinària. L’explosió del reactor d’òxid d’etilè de l’empresa Iqoxe ha impactat en la societat tarragonina i les autoritats i ha obert la possibilitat d’efectuar uns canvis a diferents nivells en el sector, però fins ara hi ha moltes propostes i poques concrecions.

Imatge de l'interior de l'empresa IQOXE, aquest dimecres al matí. CCMA
Imatge de l'interior de l'empresa IQOXE, després de l'explosió. CCMA

El passat 14 de gener a la tarda una forta explosió i una bola de foc van posar tots els focus sobre el Complex Petroquímic de Tarragona. Un dels reactors de la planta de l’empresa Industrias Químicas del Óxido de Etileno S.A. (Iqoxe), ubicada al Polígon Sud, explotava provocant tres morts i ferits de diversa consideració a causa de la deflagració d’òxid d’etilè. Immediatament, tot i la incertesa del moment, les autoritats es van desplaçar fins al centre de control habilitat a la zona i els mitjans de comunicació van efectuar un gran desplegament per poder anar desgranant el que acabava de passar.

En els darrers anys s’havien produït incidents de magnituds diverses al sectors químics i petroquímics i el tabú històric al voltant de la seguretat i el model de la indústria s'havia començat a esquerdar. No obstant això, des de les institucions públiques ningú havia alçat la veu per demanar canvis o una revisió de dinàmiques de les grans empreses nacionals i multinacionals que actuen en algunes poblacions del Camp de Tarragona. Ara en canvi, un mes després de l’explosió són molts els organismes públics que estan promovent un diàleg obert amb diversos sectors: la indústria, els sindicats, les entitats socials i ecologistes i els veïns. Així mateix també s’han organitzat manifestacions i altres actes des de la societat per "exigir a la Generalitat mesures de regulació, control i una nova legislació", segons deia el manifest de la Plataforma Cel Net pocs dies després de l’explosió.

Tot sembla indicar que aquestes mesures que han d’implementar les administracions s’estan treballant. La setmana passada responsables de la Generalitat va celebrar diverses reunions amb la indústria i entitats ecologistes. Paral·lelament, s’han format taules de diàleg que agrupen alcaldes de la zona, sindicats, federacions de veïns i col·lectius del teixit associatiu del territori per tal que serveixin com a termòmetre per calibrar la situació i alhora per bastir un seguit propostes i visibilitzar les inquietuds.

Una convocatòria històrica de vaga

Precisament els sindicats del sector químic han convocat per aquest dimecres una jornada de vaga 24 hores. La reivindicació anirà acompanyada per una manifestació aquella mateixa tarda en la qual participaran federacions i associacions de veïns, entitats i alguns Ajuntaments. L’acció tindrà diverses columnes que iniciaran la marxa des dels diferents barris de la ciutat de Tarragona i que confluiran a la plaça Imperial Tarraco. Així mateix, posteriorment els assistents es concentraran davant de la seu de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) que agrupa les grans empreses del sector presents a la petroquímica de Tarragona, la més important del sud d’Europa.

La vaga, que és històrica al sector, i la manifestació arriben un mes després de l’explosió però també pocs dies després que l’empresa Iqoxe, on va produir-se, iniciés els tràmits per dur a terme un Expedient de Regulació d’Ocupació Temporal (ERTO) al·legant una "causa de força major". D’aquesta manera l’empori canvia de posicionament respecte la primera reacció després de l’accident en què assegurava que "la propietat d’Iqoxe garanteix el futur de l’empresa i el manteniment de tots els llocs de feina". En qualsevol cas, de moment l'aturada de l'activitat és puntual.

Seguint els moviments de l’empresa, els Mossos d’Esquadra han escorcollat les immediacions de la planta on es va produir l’explosió del reactor i han obert una investigació i diverses organitzacions s’han personat com a acusació popular. El col·lectiu d’advocats Sociedad Humana, per exemple, feia públic fa uns dies que emprenia acció per tal d’evitar que "el pagament d’indemnitzacions provoqui el silenciament de les víctimes i tanqui el procediment penal en fals". S’afegia així a l’anunci del Departament de Treball de la Generalitat i posteriorment altres organitzacions com el sindicat CGT seguirien els mateixos passos, personant-se com a acusació popular. 

Les alarmes: un dels grans debats

Per la seva banda, el conseller d’Interior, Miquel Buch, ha anunciat en repetides ocasions la voluntat de reactivar el PLASEQCAT, el pla relatiu als incidents de risc químic que actualment no es gestiona des del territori sinó que està centralitzat per la Generalitat. Malgrat tot, aquesta proposta encara s’ha fer efectiva a través de la seva entrada en vigor. Durant els moments posteriors a l’explosió, encara que Protecció Civil va avisar a través de les seves xarxes social que calia que la població es confinés als seus domicilis, les sirenes instal·lades per ser utilitzades en cas d’accident químic no van sonar.

L’argument del Departament va ser que l’element químic que es va alliberar a l’aire no era tòxic i que per aquest motiu es defensava que no s’haguessin disparat les alarmes, perquè estan pensades per episodis amb toxicitat. Malgrat tot, van ser moltes les veus que van criticar que no s’hagués optat per activar-les i així donar instruccions a la població propera.

En aquesta línia s’expressa el president de la Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona (FAVT), Alfonso López, qui creu encara cal anar més enllà. López exposa que "la majoria de la gent, jo també, no sabem què és un confinament ni com funciona i els passos que s’han de seguir". Per això opina que és necessari fer pedagogia al voltant d’aquesta qüestió. Per a ell, el més important és que es generi una sensació de seguretat per a la ciutadania i en cas que això no sigui possible es mostra taxatiu: "Si hem de viure amb por no sé fins a quin punt és interessant que tinguem la industria petroquímica aquí".

Certament, cap dels actors socials de la zona es mostra partidari d’apostar per la clausura del seguit de plantes que formen el sector. De fet, segons dades de la patronal del sector, l’AEQT, el pol petroquímic genera prop de 10.000 llocs de treball directes i indirectes i tot el sector petroquímic a nivell espanyol representa l’11% de PIB. Ara bé, més enllà de les qüestions econòmiques, sí que hi ha organitzacions que fa anys que demanen obrir un debat sobre els efectes a diversos nivells que suposa la petroquímica -també analitzar de prop els efectes en la salut i en la qualitat de vida de la ciutadania.

La plataforma Cel Net, que treballa des de l’any 2008 per exigir "transparència", "seguretat" i el "mínim impacte sobre la salut i el medi" d’aquestes grans empreses, considera el context actual "un moment molt interessant perquè hi ha moltes propostes sobre la taula". Josep Maria Torres, portaveu de Cel Net, remarca, però, que "ara falta concretar-les". "Era un debat que feia molts anys que demanàvem i que no es consolidava".

Les empreses químiques demanen un pla per Tarragona

En el manifest que la plataforma va fer públic a principis de la setmana demana, entre altres qüestions, una revisió dels "convenis signats entre l'AEQT i els Departaments de Territori i Sostenibilitat i d’Interior en matèria de protecció civil, en el qual l’AEQT es compromet a informar adequadament a la població dels possibles riscos greus de les activitats industrials". A preguntes de Públic la patronal del sector a Tarragona reconeix que hi ha un acord unànime entre les diferents parts implicades per tal de "millorar el model actual de gestió de les emergències, especialment, en la part d’informació a la ciutadania". Igualment creuen que seria "més eficaç" disposar d’un "un pla específic per a aquest territori i gestionat des del mateix territori", en referència al retorn del PLASEQTA. Sobre els possibles errors relacionats amb gestió posterior a l’accident es mostren en desacord "amb la imatge que s’ha volgut donar d’un sector no implicat amb la seguretat, amb el compliment normatiu o amb la qualitat laboral" al·legant que "tots els indicadors ens situen com a exemple per a molts altres sectors econòmics".

El Síndic de Greuges ha iniciat una actuació d’ofici

Des de les institucions també s’han activat els mecanismes per tal de revisar i actualitzar el marc d’actuació vigent. De fet, segons ha pogut saber Públic, més enllà del seguit de propostes que estan valorant diversos departaments del Govern, el Síndic de Greuges va iniciar a finals de gener una actuació d’ofici per tal de poder emetre un seguit de recomanacions en relació amb la indústria petroquímica, les administracions i la ciutadania. Fonts del Síndic expliquen que el procediment compta amb "un índex molt exhaustiu" que probablement acabi concretant-se en un informe.

La sindicatura ha requerit informació als departaments de Territori i Sostenibilitat, Interior, Empresa i Coneixement i a la delegació del govern català a Tarragona; també als ajuntaments propers al complex petroquímic, a la Diputació de la demarcació i a les empreses i diverses entitats de la zona. El debat està servit i la maquinària en marxa. Durant les properes setmanes haurien d’arribar les primeres concrecions i els actors indicats podran començar a avaluar l’efectivitat de les noves mesures. Caldrà esperar.