La població menor de 16 anys es desploma a nivells de principi de segle a Catalunya

Catalunya té actualment menys d'un 15% de població menor de 16 anys, la xifra més baixa des de principis de segle. La davallada sostinguda de la natalitat i l'envelliment de la generació del baby-boom han transformat la piràmide demogràfica catalana: per primera vegada, els majors de 65 són el 20% de la població. La investigadora del Centre d'Estudis Demogràfics (CED) Mariona Lozano alerta a l'ACN que la natalitat "seguirà sent baixa" per la incertesa laboral, la inestabilitat de les parelles i la "falta de suport públic" a la conciliació. 

En concret, els menors de 16 són 1,18 milions amb dades del 2024, el 14,9% de la població segons les darreres dades disponibles de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). I aquest és el percentatge més baix des de l'any 2001, quan es va tocar fons amb un 13,8% de població infantil, com a resultat de la davallada de la natalitat durant l'últim quart de segle XX. El boom migratori de la primera dècada del nou segle va tornar a empènyer la xifra al voltant del 16%, l'any 2021, però des d'aleshores està davallant de nou.

En l'última dècada la natalitat ha davallat un 24,3% a Catalunya. Traduït en nombre de naixements, significa que de 70.000 naixements anuals es va passar a poc més de 54.000. Les comarques que més han acusat la caiguda dels naixements, amb baixades superiors al 30%, són l'Alta Ribagorça (-41%), l'Aran (-36%), el Pla de l'Estany (-33%), la Segarra (32,7%), el Bages (-32%) i el Vallès Oriental (-31%). Només hi ha una sola comarca on el 2023 van néixer més nadons que el 2013, les Garrigues, amb un estret 3% més.

Lozano indica que el problema aquí és l'anomenada "bretxa de fecunditat", és a dir, la diferència entre els fills "desitjats" i els que acaben tenint les dones. "A Espanya la fecunditat desitjada està situada al voltant dels dos fills, igual que a la resta de països del seu entorn, però, en canvi, la fecunditat observada és d'1,1 per dona; per tant, tenim la bretxa més gran de tota Europa, fruit d'aquest dèficit de benestar individual i social", lamenta.

En tot cas, destaca que la societat catalana i l'espanyola "no decreix" sinó al contrari, "gràcies als fluxos migratoris". En aquest aspecte, considera que el gran "repte" de futur és com es "gestiona la cohesió" i no tant la baixa natalitat. I que el problema resideix en un mercat laboral "completament dualitzat i que precaritza les generacions més joves". Per "contrarestar" els efectes negatius de l'envelliment poblacional, el que cal és "tenir un mercat fort, que proporcioni posicions fortes a les generacions joves i que això es tradueixi en contribucions també fortes al sistema".

Tot plegat han fet que l'altre extrem de la piràmide demogràfica, el de les persones majors de 65 anys, s'hagi anat eixamplant. El pes d'aquest col·lectiu gairebé s'ha duplicat respecte als anys 80 del segle passat, passant d'un 10% a gairebé un 20% de la població el 2024, que és el percentatge més elevat -almenys- des del 1975. Fins poc abans del canvi de segle, a Catalunya havia hagut sempre més menors de 16 anys que persones majors de 65. Aquesta relació es va invertir per primer cop l'any 1996 (14,7% de joves, 16% de persones grans), i el pes dels segons ha seguit a l'alça.

Dos de cada tres municipis perden població jove    

El percentatge de menors de 16 anys ha caigut en el 74,4% dels municipis catalans des del 2021, en 705 localitats. Entre aquests hi ha els 64 municipis més poblats del país: a Barcelona, per exemple, cau 0,7 punts el percentatge de jovent. Entre aquests grans municipis, la capital és el que menys població d'aquest grup d'edat té, amb tan sols un 12,3%. Cerdanyola del Vallès, Sitges, Blanes, Pineda de Mar, Vilanova i la Geltrú i l'Hospitalet de Llobregat són els següents de la llista en baix % de menors de 16 anys. 

A l'altre extrem, destaca Salt com un dels municipis grans (i en general de Catalunya) amb més població infantil, un 20%, probablement degut al també alt percentatge de població migrant. Però també té un pes elevat a un municipi diferent des del punt de vista sociodemogràfic com és Sant Cugat del Vallès, amb un 18,7% de persones d'aquest grup d'edat. I també destaquen Figueres (17,8%) i Vic (17,3%). Això sí, tots ells n'han perdut entre 2021 i 2024.