Este artículo se publicó hace 7 años.

CARLES VALLEJO"El PP no s'atreveix a abjurar del franquisme perquè entraria en contradicció amb una part de la seva base electoral"

"El PP no s'atreveix a abjurar del franquisme perquè entraria en contradicció amb una part de la seva base electoral"
Carles Vallejo, president de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme. Marc Font.

Barcelona-

Publicidad

El seu pare era militant comunista, el tiet matern era de la CNT, l'avi va ser represaliat pel franquisme... Entenc que l'entorn familiar el va polititzar?

Va entrar a la Seat el 1969, quan ja militava les Joventuts Comunistes. Simplement necessitava feina o va anar-hi a treballar amb un objectiu polític?

Seat es presentava com 'la empresa modelo del régimen' i s'havia dissenyat per poder-hi exercir el màxim control, però també es va transformar en un referent de lluita

Com era treballar a la Seat durant el tardofranquisme, tenint en compte que era una de les principals empreses de l'Estat?

El 1970 el van detenir per primera vegada. L'acusaven de propaganda i agitació il·legal. Per tant, entenc que un cop dins sí que va aprofitar la feina per fer-hi política

Publicidad

On el detenen?

El responsable policial de les meves tortures era Genuino Navales, que va ser ascendit a director general de protecció civil durant el govern del PSOE

Després vindrien vint dies detingut a la comandància de la policia de Via Laietana, amb tortures incloses. Com ho recorda?

Publicidad

Algun cop ha comentat que, tot i que sembli estrany, l'entrada a la presó va suposar un cert alliberament. Per què?

El 1972 va ser detingut un altre cop i torna a la presó. Ara bé, aquell mateix any va sortir-ne i va optar per l'exili. Com va anar?

Primer va anar a París i després a Milà. Suposo que el canvi deuria ser brutal, en el sentit que deixava enrere una dictadura per anar a ciutats on podia debatre i mobilitzar-se políticament amb molts menys riscos

Quines diferències notava entre París i Milà en aquella època, tenint en compte que a França se sortia del maig del 68 amb un nou impuls conservador i a la Itàlia dels setanta el moviment autònom agafava força?

El 1976, després de la mort de Franco, va haver-hi l'amnistia laboral i va poder tornar a treballar a la Seat

Publicidad

Ja fa uns anys que s'ha esfondrat el relat mitificat sobre la Transició espanyola com a procés exemplar. Com la va viure vostè?

L'esquerra i el moviment obrer hem d'assolir una dimensió supranacional de les lluites o a nivell nacional serem cada cop més dèbils

L'he llegit dir que "la memòria [històrica] és una eina vital per la democràcia que es vol construir" i no només nostàlgia. Les dècades d'abandonament que ha patit aquest àmbit creu que explica parcialment el creixent autoritarisme que patim a l'Estat?

Publicidad

Va conèixer el rovell de la UE, ja que durant sis anys va estar al Comitè Econòmic i Social Europeu, que en forma part. Creu que bàsicament s'ha convertit en un club d'estats que es dedica a promoure polítiques neoliberals que debiliten l'estat del benestar?

A mitjans dels noranta, va ser regidor d'ICV durant dos anys a Cornellà de Llobregat. S'ha mantingut en aquest espai polític?

En el procés s'ha fet una mala anàlisi de la correlació de forces, no s'ha fet una política d'aliances i ha fallat la lectura de la realitat

En el context actual de precarització de les condicions econòmiques per a gran part de la població, per què creu que a les esquerres els costa aconseguir bons resultats en determinats barris i ciutats amb rendes no precisament elevades?

Publicidad

En qualsevol cas, sembla evident que el conflicte polític continuarà. A curt-mig termini, què creu que hauria de canviar per avançar, més enllà de l'aposta per un referèndum pactat?

Marc Font

Periodista con formación en economía social y solidaria, es coordinador de Públic. Trabajó en medios como la Directa o Crític y en Producciones del Barrio, entre otros. Escribe sobre política catalana, movimientos sociales, medio ambiente y emergencia climática, memoria democrática y economía. Antes, ejerció como freelance en Irlanda, Palestina y Uganda. Periodista amb formació en economia social i solidària, és coordinador de Públic. Ha treballat en mitjans com la Directa o Crític i a Producciones del Barrio, entre d'altres. Escriu sobre política catalana, moviments socials, medi ambient i emergència climàtica, memòria democràtica i economia. Fa uns anys va exercir com a freelance a Irlanda, Palestina i Uganda.

Comentaris dels nostres subscriptors