PROCÉS A L'INDEPENDENTISME Joaquín Urías: "Els jutges estan prenent decisions guiats per la seva ideologia"

Molt s'ha parlat –per posar-la en dubte– les darreres setmanes d'una pretesa manca d'independència del poder judicial en les decisions que pren relatives al procés sobiranista. El professor de Dret Constitucional i exlletrat del Tribunal Constitucional (TC) Joaquín Urías, una veu especialment crítica amb el comportament dels tribunals espanyols, no veu clara aquesta manca d'independència, perquè "això significaria que obeeixen ordres" del Govern central, i no n'estic segur que sigui el cas". Però sí que hi aprecia una clara "manca de neutralitat" dels jutges.

"Magistrats com els del Tribunal Constitucional, jutges com el del Suprem [en al·lusió al jutge del TS Pablo Llarena] estan prenent decisions guiats per la seva pròpia ideologia", afirma Urías a Públic en una cel·la de l'antiga presó Model de Barcelona, on ha participat aquest dijous en la jornada Veus emmordassades. La llibertat d'expressió a presó, organitzada per l'ajuntament de la ciutat i la plataforma No callarem.al voltant de la "pressió repressora" de l'Estat respecte a la llibertat d'expressió.

La jornada s'ha celebrat poques hores després que el jutge Llarena rebutgés -per segon cop- la petició del número 2 de JxCat, Jordi Sànchez, per participar en el seu ple d'investidura, que s'ha acabat suspenent. Llarena ha argumentat que persisteix el "risc de reiteració delictiva" en cas que Sànchez sortís investit president de la Generalitat. Cosa que, per a Urías, és una "invasió de l'autonomia parlamentària". 

En la seva resolució, de fet, el jutge Llarena justifica la seva decisió per les "greus conseqüències" que tindria la investidura de Sànchez per a la col·lectivitat. I cita jurisprudència del TC per afirmar que "la limitació dels drets polítics d'un individu resulta adient quan vingui fundada en altres finalitats constitucionalment legítimes". Urías no ho veu tan clar: "a un dret fonamental hi pots oposar un altre dret fonamental, del mateix rang, però Llarena no especifica quin". I afegeix que, al llarg de la seva instrucció, el jutge "ha limitat drets fonamentals, en més d'una ocasió, per motius ideològics", cosa que considera "una infracció greu".

"No crec que Llarena, voluntàriament, estigui saltant-se les normes. Crec que està convençut que les normes són com ell vol que siguin"

Tot i apreciar-hi una "infracció", Urías no hi veu futur en la possible querella per prevaricació contra Llarena que aquest divendres estudiarà la Mesa del Parlament. "Prevaricació vol dir voluntarietat. No crec que Llarena, voluntàriament, estigui saltant-se les normes. Crec que està convençut que les normes són com ell vol que siguin. I assenyala que el president del Parlament, Roger Torrent, "s'equivoca" en suspendre el ple, perquè "hi cabria" celebrar-lo a distància, fins i tot sense la videoconferència que també ha vetat el Suprem, per "defensa delegada" del programa de govern de Sànchez. "Ho podria haver fet sense desobeir ningú", tot i que admet que el Govern central podria recórrer aquesta decisió.

Urías és molt crític amb la resolució d'aquest dijous de Llarena. Però no pas en el punt en què aquest no considera suficient el requeriment del Comitè de Drets Humans de l'ONU a l'Estat per garantir els "drets polítics" de Sànchez d'acord amb l'article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. "Es demana a Espanya que es garanteixin els drets polítics de Sànchez, i aquests s'estan garantint amb control judicial. No és un disbarat", explica. 

Perseguir com a terrorisme la "desobediència política"

Sí que torna a ser crític amb la reforma del Codi Penal del 2015 -pactada entre PP i PSOE- que amplia la definició de terrorisme, perquè "persegueix com a terrorisme el que, en realitat, és desobediència política". Precisa que ja es va fer un pas decisiu en aquest sentit amb la reforma de l'any 2000. I que, el resultat, és que "actes polítics al carrer com són manifestacions, talls de trànsit, pintades o escarnis, de sobte a Espanya es poden perseguir com si fos terrorisme".

Urías creu que "en teoria", la decisió de l'Audiència Nacional d'aquest dijous hauria de tancar la porta a noves acusacions de terrorisme similars. Però també apunta que s'ha donat un "avís a navegants", perquè "tothom que vulgui participar en un acte de rebel·lia" al carrer "s'ho pensi dues vegades".

Una jornada sobre la llibertat d'expressió

Dins de la jornada 'Veus emmordassades', Urías ha participat en un debat sota el títol de 'Veus afectades', al costat del filòsof Josep Ramoneda, l'advocada Laia Serra i el magistrat de l'Audiència de Barcelona José Luis Ramírez. Ramoneda ha constatat que "la paraula és la base de la democràcia", i que els límits a la libertat d'expressió han de ser "els mínims indispensables". "No es pot pretendre que només es puguin dir coses que són suposadament correctes. La llibertat d'expressió no és la llibertat d'expressar la veritat".

Prèviament ha tingut lloc l'altra taula rodona de la jornada, 'Veus afectades', amb Fernando Rapa, cofundador de la revista Mongolia; Cassandra Vera, condemnada en primera instància i després absolta pel Suprem d'un delicte d'humiliació a víctimes del terrorisme per uns acudits sobre Carrero Blanco, i el raper Valtonyc, condemnat a tres anys de presó -sentència confirmada pel Suprem- per delictes d'enaltiment del terrorisme, calúmnies i injúries greus a la corona en les lletres de les seves cançons.