Público
Público
soterrament vies

El promès soterrament del ferrocarril que mai arriba

Veïns i ajuntaments de Sant Feliu, Montcada i L’Hospitalet esperen des de fa anys la desaparició del tren en superfície. La materialització d'aquesta llarga reivindicació s'ha demorat i n'hi ha que se senten enganyats

Xavi Ariza-Arxiu
Xavi Ariza-Arxiu

Quan es depassen els límits de Barcelona, el comú és veure les línies de Rodalies circulant en superfície pels centres urbans. Així succeeix a Montcada, L'Hospitalet i Sant Feliu. En aquests tres municipis fa anys que es demana soterrar el ferrocarril, bé sigui per evitar més víctimes entre els qui travessen les vies per on circulen trens contínuament o per acabar amb les barreres entre barris. Esperen el dia en què puguin veure com comencen les obres, però hi ha qui ha vist satisfeta la seva paciència després d'anys de promeses incomplides i ja no es creu l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif), que depèn del Ministeri de Foment, i que no ha donat resposta a les preguntes de Públic per aquest article. Ara com ara la gran obra ferroviària en execució és l'estació de la Sagrera de Barcelona i el cobriment fins a Sant Andreu. La pròxima fita d'aquest projecte succeirà en poques setmanes, quan els trens de la línia R1 cap al Maresme ja circulin sense detenir-se per sota de la futura estació, la data de finalització de la qual és, no obstant això, una incògnita.

Les obres començaran aviat a Sant Feliu, sense preservar l'antiga estació

Les obres estan adjudicades, però és probable que no comencin fins al 2021

El projecte més avançat per soterrar el tren és el de Sant Feliu de Llobregat –les línies R1, que no circula provisionalment al seu pas per la població, i R4–. Les obres estan adjudicades des de fa gairebé un any, però encara no hi ha data d'inici. "Nosaltres desitgem que sigui abans de finals d'any", diu l'alcaldessa, Lídia Muñoz, però admet que és molt probable que no s'iniciïn fins a principis de 2021 pels tràmits pendents. Adif li ha traslladat que la covid-19 ha afectat les inversions de Foment, però garanteix que l'obra "no perilla" perquè està adjudicada. El projecte es va reprendre en 2018 amb el govern central del PP, després de dècades de reivindicacions i d'una primera temptativa en 2010 que no va prosperar per la crisi.

Enderrocar l'edifici de 1854

Els últims dies s'ha ratificat, per a disgust de les entitats que vetllen pel patrimoni ferroviari, que el projecte suposarà eliminar l'actual estació, inaugurada en 1854 i que és una de les tres més antigues d'Espanya en funcionament. Acabar amb ella seria "un crim", segons Jaume Solé, de la plataforma ciutadana Salvem l’Estació, que dona suport al soterrament, però que exigeix preservar l'estació. "La història i el patrimoni no es guarden a trossets", defensa la plataforma davant la decisió del Consistori de limitar-se a documentar i estudiar amb Patrimoni de l'Ajuntament de Barcelona, Adif i la direcció de l'obra quins elements d'interès es poden conservar amb un "desmantellament controlat", perquè puguin exhibir-se en la nova estació, detalla l'alcaldessa, qui afegeix que no descarten "la possibilitat d'una reconstrucció futura" de la històrica. Però seria un edifici nou, ja que el d'ara està fet de maó i "no es pot traslladar", assegura.

Els treballs de l'AVE que es van oblidar de Montcada

Des que es té constància escrita es compten 176 morts, 16 en l'última dècada

Soterrar el ferrocarril al centre de Montcada i Reixac és una actuació molt esperada. Aquí circulen els trens de la R2 i els de la R11, que no es detenen. "Serà la gran obra de la història del municipi i s'haurà fet justícia històrica", afirma l'alcaldessa, Laura Campos. Defensa soterrar "per parar el degoteig macabre de víctimes pels passos a nivell i cosir la trama urbana". Des que es té constància escrita es compten 176 morts, 16 en l'última dècada.

Campos recorda que el maig de 2017 van obtenir el compromís "ferm" de Foment per al soterrament amb un calendari que s'ha demorat. S'espera que a la fi d'enguany –o a principis de 2021– s'aprovi el projecte. Ho viu "amb optimisme contingut", i aspira al fet que els treballs s'iniciïn abans de 2022. El projecte ascendeix a uns 400 milions d'euros, inclou crear una tercera via per descongestionar els túnels de Barcelona, i la seva execució es preveu que duri cinc anys i mig. "Seran unes obres molt traumàtiques que la ciutadania de Montcada patirem molt", admet, però subratlla que, després d'elles, "Montcada no tornarà a ser la mateixa". En el seu lloc es crearà una zona verda i de passeig, i es convocarà un concurs d'idees per definir-la. Campos lamenta que amb Adif i el Ministeri "està costant dialogar més ara que amb l'anterior Govern", i això que formen part d'ell els comuns, el mateix signe polític de l'alcaldessa.

La continuïtat del calaix de Sants a L’Hospitalet

Un dels projectes que va portar l'AVE va ser la cobertura de les vies del tren a l'entrada de Barcelona per Sants, una espècie de calaix que aconsegueix la dotzena de metres d'alt i sobre el qual es va fer una rambla. Va aixecar polseguera perquè va fer perdre intimitat en alguns pisos. L'estructura acaba al carrer Riera Blanca, i ara Adif ha activat els tràmits per estendre-la cap a L'Hospitalet. Al juliol va anunciar la licitació de la redacció dels projectes bàsic i constructiu amb un pressupost de sis milions d'euros i un termini d'execució de dos anys.

Suposa actuar en sis quilòmetres sobre les vies de la R2 que van a Vilanova –fins al carrer Ciències–, les de la R4 en direcció Vilafranca –fins al pont de Matacavalls– i crear una estació intermodal a la Torrassa, on conflueixen totes dues línies i el metro, per descongestionar Sants. De Riera Blanca a la Torrassa es donaria continuïtat al format de calaix. L'import pot ascendir a més de 600 milions. El primer tinent d'alcalde i responsable de planificació, Francesc Belver, indica que donarà lloc a un parc lineal de 120.000 m². "Sobre les vies no hi haurà cap edifici", garanteix, i afegeix que hi haurà més de 100.000 persones residint a menys de 500 metres. Belver aspira al fet que les vies estiguin soterrades en 2025 per acabar el projecte de la Gran Via.

"Ja que feien l'AVE, haguessin pogut soterrar les vies"

La reivindicació de soterrar-les es remunta als anys 90, i hi ha qui desconfia. "Ho veiem inviable", sentència la presidenta de la Coordinadora d'Entitats i Veïns del Gornal, Cinta Forcadell, que retreu: "Ens enganyen contínuament". I exemplifica: "Ja que feien l'AVE, haguessin pogut soterrar les vies [del tren convencional]. No, ens van regalar un altre pont, i a la gent que viu molt prop de les vies els van canviar les finestres perquè no tinguin tant de soroll". Aquest estiu els han posat ascensors en el pas de l'estació de Bellvitge, però han patit nombroses avaries. Forcadell no és optimista amb el soterrament: "Pot ser que ho facin, però no sé quina generació ho veurà".

¿Te ha resultado interesante esta noticia?