Público
Público
mobilitat

Una segona vida per a les estacions de tren en desús

A vegades aquests edificis deixen de prestar el servei per al qual es van crear i són abandonats o demolits, però sovint la gent sent inclinació per ells i alguns es recuperen amb nous usos.

Estació Santa Maria Palautordera. Joan Carles Salmerón.
Estació Santa Maria Palautordera. Joan Carles Salmerón.

El ferrocarril va ser clau per a la Revolució Industrial i el seu desenvolupament ha anat en paral·lel als vaivens de la història contemporània. A la Península el tren va començar amb la línia Barcelona-Mataró, inaugurada el 1848, i que aquest octubre complirà 172 anys. Des d'un principi les estacions van ser una peça fonamental, juntament amb les dependències que les acompanyen, però els vells edificis no sempre s'han pogut mantenir en peus o fidels a l'ús per al qual van ser concebuts tot i la seva enorme rellevància: eren el lloc en el qual pujar i baixar del tren, el taller per reparar la locomotora o fins i tot l'habitatge dels ferroviaris, i sobretot un lloc que va servir de porta d'entrada i de sortida de les noves idees.

Les estacions han servit per transportar passatgers, mercaderies o idees modernes

Amb el temps algunes línies es van cancel·lar i altres es van soterrar, i va caldre decidir quin ús tindrien les velles estacions. Algunes van acabar desapareixent i altres romanen, a vegades compartint la seva funció ferroviària amb altres usos ciutadans o directament només destinades a altres finalitats. Una de les reconversions més conegudes són les Vies Verdes, antics trajectes ferroviaris que van quedar en desús: les vies van donar pas a carrils bici i de passeig, i algunes de les seves estacions ofereixen serveis turístics o s'han convertit en equipaments, com l'espai juvenil L’Estació de Girona o l'oficina de turisme de Santa Cristina d'Aro.

A Catalunya les Vies Verdes discorren pels trajectes de via estreta (carrilet) que es van decidir suprimir al voltant de Girona, i que portaven fins a Olot o Sant Feliu de Guíxols, però també n'hi ha al Ripollès, la Terra Alta, la Ribera d’Ebre i alguns trams a la província de Barcelona. Joan Carles Salmerón, que dirigeix el Terminus Centri d’Estudis del Transport, veu en elles un punt agredolç. "Han suposat la conservació del patrimoni ferroviari i l'arribada de més turistes, però són l'evidència que s'ha perdut el tren", reflexiona.

Per a Salmerón, "sens dubte hi ha moltes estacions que, pel servei i el valor arquitectònic, són elements a conservar en el catàleg patrimonial de la població", i és que han arribat a representar molt per als veïns: eren el lloc que comunicava amb l'exterior, amb el que portaven la modernitat i transformaven les localitats rurals. A més, permetien anar i tornar en un dia, i eren on manar i rebre mercaderies. A principis de la història ferroviària la seva arquitectura era molt funcional, però a partir de finals del segle XIX i principis del XX es van convertir en elements importants i fins i tot monumentals. Vegeu les estacions de França de Barcelona o la de Portbou, així com la mítica de Canfranc del Pirineu d'Osca.

Antics i nous usos

L'estació de França fa anys està en el punt de mira com a estació a reconvertir –s'ha plantejat habilitar-la com a biblioteca provincial–, però té molt pes en el funcionament ferroviari de Barcelona i ara com ara és difícil que deixin de partir trens d'ella. Una altra estació de la ciutat, la del Nord, va passar a ser la d'autobusos, i conté també una comissaria de la Guàrdia Urbana, un poliesportiu i un espai on s'organitzen fires.

A vegades es produeixen soterraments de via o obres que impliquen crear una nova estació i la històrica se cedeix per a altres usos. L'antiga de Sabadell també es va transformar en estació de bus i alberga la seu i maquetes ferroviàries de l'entitat Vallès Fer. Amb l'extensió de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) per la ciutat, també va quedar sense ús l'estació de Sabadell Rambla, que s'ha preservat amb trens reals per convertir-se en un cas excepcional: un centre de formació per a empleats de la companyia i cossos d'emergències sobre com actuar en cas d'atropellaments, incendis, descarrilaments o evacuació. A Terrassa, en canvi, el vell edifici perviu com a entrada a l'estació soterrada.

És habitual que les velles estacions es destinin a usos turístics. Entre els més singulars està la seva reconversió parcial en hotel, com en el cas de la de Puigcerdà, que fins i tot té spa. En el seu web asseguren que "actualment només cinc trens al dia passen per Puigcerdà, i a l'interior de l'hotel ni se senten" –en realitat són una desena entre tots dos sentits de circulació, però, per obres, el trajecte ara es fa amb autobús–. També hi ha un hotel a Lleida Pirineus i un alberg en magatzems de l'antiga de Sant Joan de les Abadesses.

Acords amb Adif

L'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) ha aconseguit acords amb més d'una quinzena d'ajuntaments per donar ús ciutadà a edificis ferroviaris. Entre els més recents figura el de Santa Maria de Palautordera, on l'Ajuntament i FGC convertiran l'antiga estació en porta d'entrada al parc natural del Montseny.

En altres antigues dependències ara es pot fer un viatge al passat del ferrocarril: en els museus de Vilanova i Móra la Nova, o a Fornells de la Selva. Fins i tot en el metro de Barcelona s'han reutilitzat espais: l'estació de Gaudí, que mai es va arribar a estrenar –forma part de les "estacions fantasma" en desús–, ha albergat accions publicitàries –l'última de Nike–, i part de la de Catalunya, una comissaria ja clausurada.

Estacions per al record

L'estació de Salou, que després de l'eliminació del tram ferroviari que recorria per l'interior de Salou i Cambrils

Moltes altres estacions no han tingut la mateixa sort, com la del Poblenou de Barcelona, que va desaparèixer amb les obres olímpiques. Salmerón lamenta altres pèrdues: la del carrilet a Palamós; la de Tordera, de 1859, i derrocada fa menys d'una dècada per a construir un nou baixador, o l'antiga de Manresa Alta d'FGC. Unes altres tenen el seu futur encara per escriure, com les del tram ferroviari recentment eliminat que recorria per l'interior de Salou i Cambrils. Representa "una gran pèrdua", en opinió de Salmerón, i considera "que no es pot perdre el poc que queda", és a dir, les estacions. A Adif asseguren que estan en converses amb els ajuntaments –també el de L'Hospitalet de l'Infant– per dotar-les d'usos socioculturals i crear un centre d'interpretació del ferrocarril. També hi ha altres dependències la conservació de les quals encara no està garantida, com la colònia ferroviària de Sant Vicenç de Calders.

Pressió per evitar perdre l'històric edifici de Sant Feliu

Sant Feliu de Llobregat, Cornellà i Sant Andreu Comtal les estacions més antigues amb ús ferroviari

Les tres estacions més antigues de l'Estat espanyol i que encara presten servei estan a l'àrea de Barcelona són les de Sant Feliu de Llobregat, Cornellà i Sant Andreu Comtal, aquesta tercera a Barcelona ciutat. Les tres van ser inaugurades en 1854, però en el cas de Sant Feliu està projectada la seva demolició pel soterrament del tren, si bé sembla que encara no està tot perdut. Les obres no han començat, i entitats veïnals i en defensa del patrimoni ferroviari reclamen introduir canvis en el projecte per mantenir l'antic edifici.

Entre les opcions està conservar-la o desmuntar-la peça a peça i reconstruir-la

Jaume Solé, de la plataforma ciutadana Salvem l’Estació, defensa preservar-la, i no sols per la seva antiguitat. "Hi ha moltes estacions a les quals la gent els dona un significat especial i formen part de la seva identitat", recalca. Solé aclareix que estan a favor del soterrament, una obra llargament reivindicada –en 30 anys han mort 29 persones en les vies–, però lamenta que els successius consistoris no van pressionar per mantenir l'estació. "El gran error va ser no confiar que tenia un valo", reflexiona. Per a Joan Carles Salmerón, de Terminus, fa la seva funció i té "un gran valor" arquitectònic i emocional. Creu que "hi ha opcions" per conservar-la, com desmuntar-la peça a peça i reconstruir-la –ja es va fer amb la granja de la "Ricarda al Prat, de dimensions molt més grans–, o bé traslladar-la uns metres.

"No és tan clar que l'estació vagi a terra", diu Solé. Hi ha indicis que conviden a pensar així. L'alcaldessa, Lídia Muñoz, subratlla que el soterrament és “un projecte de ciutat” irrenunciable de 92 milions d'euros de pressupost, però precisa: "Sabem que l'estació actual no pot continuar, però alhora tenim en compte que l'edifici és molt volgut, i hem de saber preservar-ho a nivell de memòria". Es remenen diverses opcions, com conservar els elements més significatius i que la nova estació tingui un espai on exhibir-los, o reconstruir-la en un altre lloc i donar-li un ús ciutadà.

Adif, que es limita a remetre's a una pròxima reunió amb l'Ajuntament per a abordar l'assumpte, ha enviat una comunicació per escrit als veïns on es mostra disposat a cedir la històrica estació al Consistori –o entitat–, sempre que aquest s'encarregui dels costos del trasllat o reciclatge. Solé demana evitar costi el que costi que es produeixi aquesta escena: "Potser els nens i nenes de Sant Feliu aniran a Cornellà a veure l'estació més antiga d'Espanya, quan pot ser que la teva acabis de derrocar la teva".