La nova mobilitat que arriba després de la pandèmia del coronavirus

El coronavirus obliga a fer canvis en la mobilitat urbana de Barcelona. Mantenir les distàncies és primordial per evitar nous contagis, una cosa que sembla difícil d'aconseguir en carrers massificats i al transport públic. Es vol evitar un transvasament d'usuaris al cotxe i el conseqüent augment de la contaminació. És per això que l'Ajuntament ha decidit tallar vies al trànsit i ampliar l'espai per a vianants i bicicletes. Però aquestes mesures són només l'avantsala del que està per venir.

I és que la ciutat va camí d'accelerar algunes modificacions en l'espai públic que ja eren molt demandades per col·lectius que demanen des de fa temps reduir el protagonisme del vehicle privat. Això sí, en el Consistori barceloní avisen que l'abast de les mesures estarà condicionat a com quedi la seva capacitat pressupostària davant la disminució dels ingressos en les arques municipals.

Des que es va iniciar el confinament, a mitjan mes de març, s'ha registrat una caiguda d'usuaris en el transport públic i del trànsit rodat, la qual cosa ha anat acompanyat d'una reducció històrica de la pol·lució. No obstant això, la recuperació de l'activitat econòmica, que haestat paralitzada durant setmanes per a frenar el coronavirus, lentament s'obrirà pas, i amb això hi haurà un increment de la mobilitat que hauria de compaginar-se amb el manteniment de les distàncies.

En el transport públic, ara com ara, cal entrar amb màscara. Es recomana

l'ús del Bicing, i l'Ajuntament ja ha començat a fer realitat mesures de "urbanisme

tàctic" per a tractar de garantir el distanciament. Preveu invertir 4,4 milions d'euros en 30.000 metres quadrats nous –12 quilòmetres– per a vianants, 17 intervencions de millora en el carril bus i 21 quilòmetres de carril bici.

Entre aquestes mesures figura deixar un sol carril de cotxes al carrer Consell de Cent i tancar al trànsit els laterals de la Diagonal i la Gran Via. S'uneixen al tall del trànsit 44 carrers, per facilitar el passeig ciutadà, ara com ara durant la desescalada del confinament.

L'Ajuntament augura que bona part dels canvis "acabin consolidant-se"

El dubte és si totes aquestes mesures han vingut per a quedar-se. La tinenta d'alcalde de Mobilitat, Janet Sanz, ja deixa entreveure que no seran iniciatives tan provisionals com caldria imaginar-se. "Pot ser que bona part acabin consolidant-se com a estructurals", assevera. En altres casos, l'objectiu és accelerar-les, com el pla per a treure les motos de les voreres del barri de Gràcia, una mesura que ara s'executa en altres punts de la ciutat, com el carrer Consell de Cent, per afavorir al vianant. "On hi ha mesures per al vianant no ha d'haver-hi motos en la vorera", afirma Sanz, que aposta per generar aparcaments al subsòl allà on les motos no puguin aparcar-se en la calçada.

La crisi econòmica que comença a apuntar pot ser determinant per a aquests plans. "Aquest 2020 haurem de prioritzar aquelles actuacions més rellevants i més estructurals per als barris i la ciutat", admet Sanz quan se li pregunta què passarà amb projectes com la transformació de la Via Laietana. Ole Thorson, un dels majors experts en mobilitat de la ciutat, considera que "es va pel bon camí" i recorda que les noves mesures que es plantegen ja s'han debatut en el Pacte per la Mobilitat–on coincideixen el Consistori i les entitats–, algunes des de fa anys, amb la qual cosa no és d'estranyar que puguin convertir-se fàcilment en estables.

Ole Thorson: "El barceloní s'ha adonat que abans el dia a dia era insuportable

Segons Thorson, amb el coronavirus "el barceloní s'ha adonat que abans el dia a dia era insuportable i que és necessari fer un canvi important en l'aspecte dels carrers". I agrega: "No podem admetre tants vehicles". A més de reduir l'espai del cotxe, l'expert reclama donar prioritat en els semàfors als autobusos, perquè s'incrementi la seva velocitat comercial i permetre així que vagin menys abarrotats. També garantir que es compleixi el límit de velocitat a 30 km/h i aplicar-ho fins i tot en carrers de gran capacitat, com Aragó, i eliminar l'aparcament dels cotxes en superfície. "Tots fora", sentència.

Sanz recomana a la ciutadania optar per desplaçar-se a peu o en transports més sostenibles en lloc d'agafar el cotxe, però els col·lectius que fa anys que demanden facilitar que aquesta crida sigui assumida per molta gent mostren les seves preocupacions. La plataforma Promoció del Transport Públic (PTP) demana un pla per a "impulsar i prestigiar" la mobilitat sostenible, evitant la seva "estigmatització" –davant la dificultat de mantenir les distàncies en el metre i el bus– i garantir la seva viabilitat financera en un moment de caiguda d'ingressos.

Quant a les entitats pro bici, el Bicicleta Club de Catalunya (BACC) ha presentat una proposta per a crear eixos bàsics urbans i de connexió interurbana.

Amics de la Bici, per part seva, critica que la "nova mobilitat" que prepara l'Ajuntament és insuficient, perquè "s'ha disesenyat amb l'antic plantejament obsolet de la prioritat del vehicle privat contaminant". També recobren força demandes sorgides als barris, com la d'un carril bici en el túnel de la Rovira.

El conflicte, inherent

José Mansilla: "Fins que tots els actors determinin el seu lloc, hi haurà friccions"

El futur està molt obert i se sospita que no estarà exempt de picabaralles respecte a l'ús de l'espai públic. Ho vaticina Jose Mansilla, antropòleg urbà i membre del Observatori d'Antropologia del Conflicte Urbà (OACU). Segons ell, el conflicte és "inherent" a la ciutat perquè hi ha molts interessos en joc. I no té dubte de què ocorrerà amb la mobilitat: "La conflictivitat està servida". En la seva opinió, l'espai urbà s'està repensant i, fins que tots els actors determinin el seu lloc, hi haurà friccions". No sols per la reducció de l'espai per als cotxes, si no també per què fer davant possibles reaccions de la ciutadania, com un increment dels patinets privats.

Hi ha mesures que ja comencen a remenar-se que poden abonar el conflicte. L'Ajuntament de Barcelona ha explicat que, per a fer compatible el distanciament amb l'activitat de les terrasses dels bars –l'hostaleria és dels sectors més castigats per l'aturada econòmica–, preveu que les terrasses guanyin espai a costa del destinat a l'aparcament i la circulació. Cal veure com s'adapta el cotxe, al qual ja l'afectaven altres mesures, com la Zona de Baixes Emissions (ZBE) que restringeix la circulació dels més contaminants. La posada en marxa de la ZBE amb sancions per incomplir-la estava prevista per a abril, però segueix en l'aire.