Público
Público
ELECCIONS AL PARLAMENT

Què proposen els partits aquest 14-F per protegir el dret a l'habitatge? 

Repassem les posicions de les formacions polítiques catalanes sobre la regulació dels lloguers, els desnonaments o l'ocupació. 

Manifestacio en defensa del decret de l'habitatge tombat pel TC.
Manifestació en defensa del decret de l'habitatge tombat pel TC. Carola López / ACN

Les eleccions del pròxim 21 de febrer tanquen políticament una dècada capicua que comença i acaba amb crisis econòmiques. Ambdues han estat categòriques pel que fa al dret a l'habitatge: si el 2008 la crisi financera va arribar amb una onada de desnonaments per impagament d'hipoteca, l'actual ha acabat d'afiançar les dificultats per accedir a un habitatge digne. A aquestes eleccions catalanes li precedeixen un degoteig sense fi de desnonaments, una regulació de lloguers catalana en la corda fluixa i la recent suspensió de part de la llei d'emergència residencial a proposta del PP. Què és el que diuen els programes polítics dels partits sobretot això per al pròxim 14F?

La regulació dels lloguers, en perill

Una de les grans victòries del moviment pel dret a l'habitatge a Catalunya ha estat l'aprovació de la regulació de lloguers el setembre passat, la primera en tot l'Estat espanyol. Cinc mesos després el Tribunal Constitucional (TC) admetia a tràmit el recurs del PP contra la llei en considerar que el Parlament no tenia competències. Sembla que l'única opció perquè la regulació segueixi vigent passa per les mans del Govern espanyol de coalició aprovant una legislació estatal, i així ho van pactar en un acord de Govern el PSOE i Podemos.

Tot i això, de moment el PSC de Salvador Illa no fa cap referència en el seu programa al blindatge d'aquesta llei, i és que els socialistes no han donat a entendre mai que es fessin seva la proposta. Per part seva, En Comú Podem de Jéssica Albiach promet "instar el Govern de l'Estat a la regulació del lloguer", una formulació singular tenint en compte que els morats són part de l'Executiu espanyol. També criden al desplegament de la mateixa llei, com fa també ERC, qui es proposa aprovar una Llei d'Arrendaments Urbans catalana.

Per part seva, JxCat, encara que no es refereix mai explícitament a la regulació dels lloguers, crida a recuperar "la legislació en matèria d'habitatge davant els recursos del PP" i a fer "del lloguer l'opció més atractiva". En l'historial del partit que té com a presidenciable Laura Borràs destaquen les traves que van mostrar a última hora en les negociacions sobre la regulació, que van indignar enormement el Sindicat de Llogateres, i que finalment van retirar davant la pressió social. La CUP de Dolors Sabater crida a la regulació de lloguers, però també a crear un índex de preus que respongui al salari mitjà dels treballadors i no al preu del mercat.

Desnonaments sense parar durant la Covid-19

La cara més fosca de l'emergència residencial són els desnonaments, contra els quals l'entramat de sindicats d'habitatge ha generat un autèntic para-xocs. La Generalitat i el Govern estatal van aprovar moratòries, però mai van ser prou garantistes amb la ciutadania perquè no es practiqués un llançament més. ERC demana desplegar el decret llei 24/2015 que obligava els grans tenidors a oferir lloguers socials a famílies vulnerables abans de ser desnonades, així com ho fan els Comuns, qui també posen l'accent en la dació en pagament, la mediació obligatòria, o la pobresa energètica, quelcom que també aborda la CUP, tots dos demanant la condonació dels deutes amb les empreses energètiques. Les bones intencions es van acabar aquest gener, quan el TC va tornar a trossejar la llei catalana i va aixecar l'obligatorietat d'oferir lloguer social.

El portaveu del Sindicat de Llogateres, Jaume Palomera, critica que durant l'última legislatura el Govern no hagi aplicat una sola sanció als grans tenidors de pisos que han incomplit la 24/2015, quelcom que implica l'Executiu d'ERC i JxCat, i especialment al Departament d’Empresa, encarregat de les sancions a través de l'Agència Catalana del Consum, abans dirigit per la candidata del PDeCAT, Àngels Chacón, i ara per Ramon Tremosa (JxCat): "La llei és perfecta per a prevenir que s'arribi als desnonaments. I no s'està sancionant a qui no la compleix", critica.

Cap esment fa el PSC sobre la moratòria de llançaments, encara que parla de "protegir les famílies vulnerables contra els desnonaments" impulsant mediació, dotació econòmica de programes per a ajuda al lloguer. El mateix demanen Comuns i ERC, els que també advoquen per millorar l'accessibilitat de les ajudes. La CUP exigeix directament la suspensió immediata dels desnonaments, així com prohibir que s'enviïn les unitats antidisturbis a executar-los.

Ciutadans i el PP dediquen part de les seves propostes a "la lluita contra l'okupació", especialment els de Carlos Carrizosa, qui són partidaris de dotar de més recursos a la policia o d'oferir assistència jurídica i psicològica per a "les víctimes de l'ocupació". En el costat oposat, la CUP demana "defensar l'ocupació" fins que l'administració pública no pugui fer-se càrrec de garantir el dret a un habitatge just.

El repte d'ampliar el parc d'habitatge públic

La majoria de partits també es proposen l'ampliació del parc d'habitatge públic, que a Catalunya no arriba al 2% mentre la llei preveu l'objectiu d'un 15% el 2027: "Volem que l'habitatge sigui un sistema tan públic com ho és l'educació o la sanitat", reivindica el portaveu del Sindicat de Llogateres, Jaime Palomera. Destaquen algunes propostes com la d'exigir el retorn del rescat bancari de l'anterior crisi amb la cessió d'un 30% dels habitatges del SAREB, propugnada per ERC, o l'expropiació d'edificis buits de fons voltor per part de la CUP. El portaveu de la PAH, Juanjo Ramon, recorda que el mètode més ràpid per encarar l'emergència és la cessió: "La llei 24/2015 ja obligava a la cessió d'ús d'habitatges buits de grans forquilles". En aquest últim punt posen l'èmfasi els Comuns, instant a fer un cens de pisos desocupats al qual també donen suport als de Dolors Sabater.

Així i tot, Palomera apunta que és tan important ampliar el parc públic d'habitatge com regular el privat. En aquesta línia, el PSC, ERC, Comuns i la CUP fan algunes propostes per a limitar o eliminar l'ús d'habitatges per a turistes. Els socialistes proposen donar poder de denúncia a les comunitats de veïns i ERC busca "millorar la ràtio cost-renda" de l'habitatge limitant usos que no siguin socials, mentre els Comuns recullen un reguitzell de limitacions per a les llicències de pisos turístics en les zones amb més demanda o restringir fórmules com el lloguer de dies o d'habitacions, entre altres. Per part seva, la CUP vol retirar les ajudes i subvencions a l'explotació d'habitatge d'ús turístic, així com gravar fiscalment des dels municipis als immobles turístics.
Control fiscal als grans propietaris

D'on sortirà els diners per a impulsar les polítiques d'habitatge també podria canviar molt segons el color que s'imposi aquest 14-F. Alguns partits proposen una llarga llista de sancions fiscals als grans tenidors per gravar males pràctiques en l'àmbit de l'habitatge i l'acumulació d'immobles per treure un rèdit econòmic, com ho fan especialment els Comuns i la CUP: eliminar les SOCIMIS i els seus privilegis fiscals, així com els de l'església, o sancionar els que incompleixin els índexs de preus. Els anticapitalistes també demanen considerar que algú és un gran tenidor a partir dels tres immobles en propietat i no a partir dels deu que figura en la legislació actual.

El Housing First, una mesura de consens per a les persones sense sostre

Una de les polítiques que més consens genera en els programes és l'anomenat ‘Housing First’, destinat a les persones sense sostre, mitjançant la qual es prioritza oferir un habitatge estable a qualsevol persona per, a partir d'aquí, treballar altres elements d'exclusió social. D'aquesta manera, es vol evitar que les persones sense sostre es vegin obligades a passar contínuament de pensió en pensió, quelcom que comparteixen partits tan diferents com ERC, Comuns o Ciutadans. Tot i això, la limitació del parc públic d'habitatges i la saturació de les taules d'emergència residencial fan difícil la seva posada en pràctica sense que s'acompanyi d'altres mesures.