L'important moviment antitransvasament de les Terres de l'Ebre torna a mobilitzar-se davant dels nous intents d'emportar-se l'aigua del ja malmès riu Ebre, aprofitant la sequera que fueteja bona part de Catalunya. Aquest cop cap a Barcelona. Des de que es va fundar l'any 2000 per fer front al transvasament que va decretar el govern del PP de José María Aznar, la Plataforma en Defensa de l'Ebre no ha deixat mai de tenir els sensors posats davant les revifalles d'un nou projecte d'aquest tipus. Tot i que l'arribada del PSOE al Govern espanyol, amb José Luis Rodríguez Zapatero, va frenar aquell Plan Hidrológico Nacional, les amenaces de transvasaments més o menys encoberts hi ha estat presents. I no només durant les èpoques en que la dreta ha tornat al Govern espanyol.

També amb forces teòricament antitransvasistes com les del tripartit, que l'any 2008 van estar a punt de realitzar un transvasament de l'Ebre a Barcelona per fer front a la dura sequera que Catalunya travessava en aquell moment. Amb el conseller de Medi Ambient d'Iniciativa per Catalunya, Francesc Baltasar, al front tot i ser una formació totalment contrària als transvasaments. Les canonades ja estaven comprades y el pla d'obres en marxa quan van arribar les abundants pluges que van frenar in extremis el projecte.

Es preparen mobilitzacions contra el transvasament

La sequera ha tornat des de fa tres anys a Catalunya amb tanta o més força que en aquell episodi. I les propostes transvasistes tornen a aflorar aquest cop amb el subterfugi de la proposta d'interconnexió de les xarxes d'aigua de l'Ebre i de l'àrea de Barcelona per part de diversos col·legis professionals. Un projecte que tot i tenir el rebuig del Govern de la Generalitat ha tornat a encendre totes les alarmes antitransvasistes a les Terres de l'Ebre. El portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, ja ha avançat que a finals de febrer convocaran una assemblea ciutadana per analitzar la situació i on "probablement" es proposaran manifestacions. "Però si abans es prenen mesures que creiem que són irreversibles i que condicionaran el nostre futur, convocarem mobilitzacions", ha assenyalat.

Entre aquestes opcions que a la PDE consideren irreversibles hi hauria la interconnexió de xarxes, especialment la que connectaria la canonada del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) amb Aigües Ter-Llobregat (ATLL) a l'alçada de Cunit. Es a dir la connexió de la xarxa del CAT, que es el transvasament que ja es va fer als anys 80 a l'àrea de Tarragona i Reus, amb la que abasteix l'àrea de Barcelona i Girona. Proposta que ara han tornat a plantejar alguns influents col·legis professionals com el d'enginyers o el d'economistes i que té el rebuig del Govern de la Generalitat.

"La interconnexió de xarxes no resol la sequera existent com sí que ho poden fer altres mesures que hi ha. Nosaltres pensem que l'únic objectiu dels enginyers i economistes és disposar de recursos per fer els 217.000 habitatges previstos en el Pla Urbanístic Metropolità de l'àrea de Barcelona", asseguren des de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, que també ha parlat d'un projecte "immoral" i que accentuaria encara més el "desequilibri territorial". "Estem totalment en contra perquè representaria un cop molt dur per a les Terres de l'Ebre", ha recalcat l'entitat.

"L'aigua és un recurs escàs i cada cop ho serà més. Per tant, rebutgem la intenció de promoure reiteradament grans concentracions urbanes sense recursos propis", ha apuntat la PDE en unes crítiques recollides a l'ACN. "No caurem en el parany que aquesta interconnexió que es planteja sigui només per emergència", insisteix la Plataforma en Defensa de l'Ebre, que ha posat d'exemple el Consorci d'Aigües de Tarragona. "Previst inicialment per resoldre un problema de mala qualitat de l'aigua a Tarragona i Reus, és la demostració que aquesta aigua després es torna imprescindible i fonamental per continuar el creixement al lloc on arriba", ha remarcat la PDE. "Des de les Terres de l'Ebre ens oposarem tan jurídicament com amb mobilitzacions al projecte de connexió ATLL-CAT", finalitza l'entitat.

La proposta d’interconnexió de xarxes

Amb els embassaments de les conques internes de Catalunya, d'on s'abasteix l'àrea de Barcelona, al voltant del 20%, diversos col·legis professionals aposten per la interconnexió de les dues xarxes per portar aigua de l'Ebre a Barcelona. Per fer-ho caldria modificar la llei que regula el transvasament de Tarragona ja que no permet la seva extensió fora de la província tarragonina.

Es tracta d'un plantejament de l'Observatori Intercol·legial de l'Aigua de Catalunya, format pels col·legis d'Enginyers Industrials, Enginyers de Camins, Canals i Ports, Enginyers Agrònoms i Economistes. L'objectiu del projecte presentat en unes jornades a Barcelona és crear un corredor de l'aigua que connecti totes les xarxes en alta, un sistema d'interconnexions que, segons els promotors, permeti resoldre situacions puntuals de manca d'aigua i d'emergència. El sistema hauria de ser reversible i poder-se regular de forma transparent amb un sistema de compensacions ambientals i garanties territorials.

"En cap escenari requeriria d'una ampliació del cabal d'aigua de l'Ebre concedit al CAT", apunten en un comunicat recollit per l'ACN, on xifren que el pressupost aproximat per dur a terme aquesta obra seria d'uns 300 milions d'euros, amb una durada dels treballs de 18 mesos.

"Som conscient del simbolisme que la primera proposta sigui la interconnexió de les xarxes del CAT i l'ATLL, però la situació a què s'ha arribat requereix valentia i grans decisions polítiques", argumenta Carles Conill, president de la Comissió d'Aigua, Energia i Medi Ambient del Col·legi d'Enginyers de Camins.

El Govern en contra del transvasament

Per la seva part, el Govern de la Generalitat es mostra totalment contrari a la proposta d'interconnexió de xarxes. La interconnexió del sistema Aigües Ter-Llobregat (ATLL) i el Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) que proposen els col·legis professionals d'enginyers "no està en el marc de solucions" del Govern per fer front a la sequera, asseguren fonts de la presidència. La secretària d'Acció Climàtica, Anna Barnadas, assegura en declaracions a l'ACN que el desenvolupament de la infraestructura podria afectar la conca de l'Ebre de manera "irreversible". Segons Barnadas, el país ha de ser "resilient" amb les pròpies conques i centrar l'estratègia en "adaptar la demanda a l'oferta".

En aquest sentit, la secretària d'Acció Climàtica insisteix en seguir fomentant el consum responsable i en apostar per la dessalinització i la regeneració com a noves fonts d'obtenció d'aigua.

Barnadas recorda que el 2008 ja es va proposar transvasar aigua del Roine francès, un riu que actualment "també pateix una sequera estructural". "Si es fa l'estructura, s'agafarà aigua fins a esgotar-la", augura Barradas. Creu que la superació de la sequera arribarà adaptant-se a l'oferta i no fent-la crèixer "pensant que l'aigua és infinita". La secretària d'Acció Climàtica diu que el país ha de poder funcionar amb el nivell de recursos de 2020 i que amb la dessalinització i regeneració es poden suplir els volums que manquen avui.

Polèmica pels vaixells

Però malgrat l'oposició al transvasament d'aigua de l'Ebre del Govern mitjançant la interconnexió de xarxes, la preparació de les infraestructures portuàries per portar aigua de l'Ebre en vaixell de Tarragona a Barcelona, tal com va anunciar el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, també ha desfermat les crítiques a les terres de l'Ebre. I és que si la sequera s'allarga, el Govern no descarta anar a buscar aigua d'altres conques, però assegura que seria de manera puntual, traslladant-la en vaixells de llocs on hi hagi sobrants, però no fent obres estructurals. Mascort ha apel·lat a "la solidaritat interterritorial" i al fet que seria "una mesura puntual".

Però la Plataforma en Defensa de l'Ebre ha reclamat al Govern també en aquest cas que deixi d'alimentar la "confrontació territorial" per la gestió de l'aigua en l'escenari de sequera actual. L'entitat apunta que l'Executiu "està preparant" la població per exercir una pressió sobre les Terres de l'Ebre perquè siguin solidàries amb la resta del país. Per la plataforma, el problema de la gestió de l'aigua és de fons i més greu, i ha demanat "autocrítica" a la Generalitat per la situació a la qual s'ha arribat.

El portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, critica que mentre el Govern envia "missatges de desenvolupament territorial, urbanístic i agrícola" també posa la població ebrenca "en el punt de mira de la societat catalana per facilitar una possible confrontació territorial" que l'Executiu "alimenta". "Ens prepararem per aquesta confrontació, però no estem sols. Tindrem suports dins l'àmbit català", ha advertit Tomàs. Encara que reconeix que preparen un plantejament que pugui fer forat a l'àrea metropolitana de Barcelona: "no caurem en la trampa que ens ha posat el conseller Mascort", assegura Tomàs, en referència a l'apel·lació a la solidaritat entre territoris que va fer el titular d'Acció Climàtica.