Público
Público

El PSC inicia el desmarcatge del govern de Barcelona que comparteix amb Colau amb la mirada posada en les municipals

Els socialistes han donat suport a iniciatives dels grups de dretes de l’oposició com Junts, o votant al costat del PP i Ciutadans, i han generat diverses polèmiques en relació a projectes estratègics com la recollida de brossa porta a porta o les superilles. Barcelona en Comú considera que Collboni, que està immers en la cursa interna per ser alcaldable, ha fet "un mal càlcul electoral" i consideren l’actitud del soci d’"irresponsable" i "deslleial"

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el primer tinent d'alcalde, Jaume Collboni, en una reunió amb els agents econòmics de la ciutat.
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el primer tinent d'alcalde, Jaume Collboni, en una reunió amb els agents econòmics de la ciutat. Marta Casado Pla / ACN

Alguna cosa està passant en el govern municipal de la capital catalana que comparteixen la Barcelona en Comú de l’alcaldessa Ada Colau i el PSC. I tot fa pensar que les relacions entre els dos socis no passen pel millor moment del mandat. O així ho indiquen les votacions que els socialistes han efectuat en determinats àmbits i temes de la ciutat a l’Ajuntament barceloní, així com algunes declaracions del seu cap de files, Jaume Collboni. Votacions a la contra de les propostes del govern municipal que indiquen una evident voluntat d'allunyar-se de la figura de l'alcaldessa i de marcar distàncies amb els socis de Barcelona en Comú.

Malgrat que encara falta una mica més d’un any per a les pròximes eleccions municipals, tot apunta que la recta final cap als comicis locals estaria darrere de l’evident desmarcatge que els socialistes han començat a fer respecte a les polítiques del govern municipal que lidera Colau. Tot un clàssic en els governs de coalició quan arriben eleccions però que des dels Comuns veuen amb "preocupació" i com una "greu irresponsabilitat", segons fonts de la formació política.

Els dos partits tenen criteris ideològics diferents pel que fa a diversos temes que condicionen el model de ciutat que manté cadascú, per exemple sobre l’ampliació de l’aeroport, els Jocs d’Hivern o el turisme, tal com ja va explicar Públic fa uns mesos. Però el cert es que durant tot el mandat les discrepàncies s’han mantingut limitades i la tasca de govern s’ha supeditat al marc configurat pel pacte de govern subscrit el 2019 que va suposar l’alcaldia per Colau i la primera tinença d’alcaldia per Collboni. Concretament l’Acord d’esquerres per al govern de Barcelona. Això fa que el canvi d’actitud dels socialistes desmarcant-se del seu propi govern municipal sigui perceptible i atribuïble a un caire electoralista.

Connivència socialista amb les dretes

"En l’entorn de Barcelona en Comú preocupa que els socialistes hagin actuat conjuntament amb les dretes"

En l’entorn de Barcelona en Comú no només preocupen les votacions del PSC que consideren "deslleials" sinó que a més els socialistes hagin actuat conjuntament amb les dretes -en votacions que incloïen a Junts, el PP i Ciutadans- en les maniobres per desestabilitzar el seu propi govern.

Els exemples són múltiples. Dimarts passat els socialistes van votar a favor d’una proposició de Junts per modificar el Pla d’Usos de l’Eixample en contra del criteri del govern municipal. I de fet, el dia que es va anunciar l’arribada de les superilles a l’Eixample, un projecte urbanístic i d’ordenació cívica de la ciutat que posa l’espai urbà al servei de les persones, i que ha estat considerat "estratègic" per l’actual govern municipal de Barcelona, el PSC es va desmarcar.

La ZBE i el porta a porta

Un altre exemple estaria en l’àmbit mediambiental i de sostenibilitat en què l’Ajuntament de Barcelona ha apostat per la restricció de vehicles contaminants amb la Zona de Baixes Emissions (ZBE). Aquest és un tema que ha comportat evidents beneficis mediambientals per combatre la forta pressió contaminant que pateix la capital catalana. Una alta taxa de contaminació que ha generat requeriments per part de les autoritats europees per a la presa de mesures al respecte. Però que no ha estat exempt de polèmica i malestar en alguns sectors de la ciutadania que s’han vist obligats a aparcar vehicles antics. Doncs també aquesta qüestió ha rebut darrerament l’envestida del PSC en el que podria ser un intent d’instrumentalitzar aquesta preocupació.

Collboni: "No és el moment d'ampliar la Zona de Baixes Emissions als vehicles amb etiqueta groga"

Per exemple, l’endemà de la presentació del balanç de la Zona de Baixes Emissions, on el regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Eloi Badia, precisament va fer una crida a la tranquil·litat respecte a l’ampliació de la ZBE als cotxes amb etiqueta groga, recordant que no hi ha calendari previst, Collboni va sortir a l’ofensiva. Malgrat les prevencions de Badia, el portaveu socialista i primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, va assegurar que "no és el moment d'ampliar la Zona de Baixes Emissions als vehicles amb etiqueta groga", en una clara confrontació amb el col·lega de govern. Tot afegint que "després de la pandèmia, la crisi i la gran pujada del preu dels carburants no deixarem enrere al 40% de persones que tenen vehicles amb etiqueta groga i no poden canviar-lo". Una afirmació que va ser rebuda pels responsables d’Emergència Climàtica com a "manipuladora" i "demagògica".

Un tercer exemple seria la votació favorable del PSC a la proposta de Junts per Catalunya sobre la llosa de la Ronda de Sant Antoni –una plataforma de ciment construïda en aquesta cèntrica via de Barcelona per instal·lar el mercat provisional durant la llarga remodelació del Mercat de Sant Antoni-. Una plataforma que havia generat queixes veïnals i per a la qual l’àrea d’Urbanisme que depèn dels Comuns ja havia previst un projecte. La votació del PSC a la proposta de Junts en contra del parer d’Urbanisme s’entén des de l’alcaldia com un nou desmarcatge dels socialistes de la posició del govern municipal.

"El PSC utilitza la tàctica de generar conflictes inexistents a traves els mitjans de comunicació que acaben impactant al govern municipal"

El desmarcatge dels socialistes no ha estat només en les votacions sinó també amb les declaracions. Si les afirmacions de Collboni sobre la ZEB van irritar profundament als Comuns tampoc van agradar gens les afirmacions dels socialistes en un tema particularment complex i polèmic com la recollida selectiva porta a porta de la brossa domèstica implantada en alguns barris. Per exemple quan es va decidir l’ajornament del sistema de recollida de residus porta a porta a Horta-Guinardó i el PSC va voler fer bandera davant dels veïns assegurant que eren ells qui havien pres de forma unilateral la decisió. Qüestió que els membres del govern de Barcelona en Comú desmenteixen categòricament i que atribueixen a una "tàctica de generar conflictes inexistents a traves dels mitjans de comunicació que acaben impactant al govern municipal".

Demoscòpia negativa i dubtes sobre el candidat

En sectors del govern municipal comença a imperar la convicció que els darrers moviments del PSC responen a un "mal càlcul electoralista", pensant que "anteposant els seus interessos de partit per davant dels de la ciutat podran obtenir algun rèdit electoral". Un redit que el darrer baròmetre municipal del desembre no detecta ni de bon tros, ja que Barcelona en Comú se situa com la força que guanyaria les eleccions (en intenció directa de vot), a una distància de 4,6 punts d'ERC i doblant els suports del PSC. Cal recordar que les darreres eleccions les va guanyar el candidat d’ERC, Ernest Maragall, tot i que empatat a 10 regidors amb Ada Colau. I el PSC va quedar tercer amb 8 regidors.

En el darrer observatori municipal Barcelona en Comú dobla els suports electorals del PSC

L’aposta dels socialistes per recuperar l’alcaldia de Barcelona després de la desfeta dels darrers mandats és estratègica pel partit dirigit per Salvador Illa. Després de la victòria, encara que per la mínima, en les eleccions al Parlament de fa poc més d’un any, l’estratègia municipalista dels socialistes passa per recuperar les alcaldies de Lleida i Tarragona perdudes davant ERC fa tres anys, apuntalar les majories absolutes en ciutats clau de l’àrea metropolitana com l’Hospitalet de Llobregat o Santa Coloma de Gramenet i assolir l’alcaldia de la capital catalana.

Fonts del PSC asseguren que "estem en fase ascendent i ens veiem capaços de guanyar a Barcelona", però aquestes mateixes fonts reconeixen que hi ha dubtes sobre si Jaume Collboni és el candidat adient per optimitzar aquesta embranzida de què gaudeixenels socialistes en aquests moments. Les darreres dades demoscòpiques amb què treballa el partit no avalarien l’opció Collboni, asseguren. "La qual cosa no vol dir que no acabi sent el candidat", afirmen les mateixes fonts socialistes.

De moment, Collboni ha manifestat la intenció de repetir com a alcaldable i el ball de noms alternatius no passa de la rumorologia, sense cap tipus de confirmació. Però inclou, això sí, possibles candidats i candidates que van des del ministre de Cultura, Miquel Iceta, a la presidenta del Congrés, Meritxell Batet. Tot plegat podria estar provocant un cert nerviosisme al grup municipal socialista i generant aquest rumb erràtic de desmarcatge intern del propi govern.

"La ciutat necessita avançar"

"Aquesta forma d’actuar de manera deslleial amb el seu propi govern és irresponsable. Si s’està al govern, és per governar no per fer oposició"

Preguntats per aquesta situació i per la inestabilitat que genera en el govern municipal, des de Barcelona en Comú es mostren dolguts amb el soci i contundents: "Aquesta forma d’actuar de manera deslleial amb el seu propi govern és irresponsable. Ho és davant el que demana la pròpia ciutadania en un context d’incertesa i polarització, després d’una pandèmia. Cal la màxima col·laboració. Si s’està al govern, és per governar no per fer oposició", asseguren. Les mateixes fonts recorden que encara queda més d’un any per a les pròximes eleccions i adverteixen que "la ciutat necessita avançar".