La pugna entre el PSC i Junts trenca l'entesa en projectes compartits com l'habitatge, el Hard Rock o l'ampliació de l'aeroport

La política catalana postprocés evoluciona a mida que s'allunya de l'efervescència independentista del 2017, però això no vol dir que pugui tornar al punt de partida anterior al procés. Tot i que la investidura de Salvador Illa, com a president de la Generalitat, va recuperar un acord tripartit després de 14 anys de l'últim, la relació entre el PSC, ERC i els Comuns dista molt de l'etapa de la primera dècada d'aquest segle que va permetre a Pasqual Maragall primer, i a José Montilla després, assolir la presidència de la Generalitat.

Projectes de gran envergadura impulsats pel PSC, com l'ampliació de l'aeroport, el projecte de casino del Hard Rock o l'autovia orbital B-40 ja van enfrontar en la legislatura passada a socialistes, republicans i comuns. Això ha fet impossible compartir Govern, tot i l'acord d'investidura. I fins i tot va provocar la caiguda de l'anterior Govern d'ERC, que encapçalava Pere Aragonès, per les línies vermelles creuades que es van imposar uns i altres partits del suposat tripartit d'esquerres.

Ara, en aquesta legislatura, el PSC ha optat per mirar de mantenir com a prioritària l'aliança de tripartit d'esquerres amb les dues forces que li van donar suport a la investidura. Però els socialistes busquen com sortejar el rebuig que ERC i Comuns exerceixen en determinats grans projectes i polítiques que el PSC està determinat a tirar endavant. La geometria variable que suposaria pactar al Parlament amb Junts per Catalunya seria la via més lògica. Per les coincidències programàtiques i perquè PSC i Junts sumen una folgada majoria. Una estratègia socialista en principi factible, si s'analitza les concordances en el programa econòmic i d'infraestructures de socialistes i postconvergents, que tenen en la defensa de tots aquests macroprojectes -i en una relació fluida amb les diverses organitzacions patronals- un punt de contacte més que estret.

 Setge de Junts al Govern d'Illa  

Però en política, els principis i la ideologia són una cosa i la tàctica una altra. I Junts ha optat per la pugna més acarnissada contra Salvador Illa i el seu Govern des del mateix primer dia. Només cal recordar l'intent de boicot a la investidura que va suposar la fugaç visita a Catalunya de l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont. Junts ha supeditat tota la seva estratègia a provocar l'aïllament i el fracàs del Govern del PSC a qui acusen de "paràlisi". I el mateix a l'Ajuntament de Barcelona, on Junts encara es mostra molt dolgut perquè el socialista Jaume Collboni maniobrés per fer-se amb l'alcaldia, amb el suport de Comuns i PP, malgrat la victòria del candidat de Junts, Xavier Trias.

Hi ha múltiples exemples en què es pot comprovar com la intensa pugna entre el PSC i Junts arriba a bloquejar, quan no frustrar, projectes que en principi comparteixen en bona mesura les dues formacions polítiques. Els dos més recents són de gran rellevància: la impossibilitat d'arribar a un acord a l'Ajuntament de Barcelona per modificar la normativa que obliga als promotors immobiliaris a reservar el 30% de les noves promocions per habitatge protegit. I el fet que Junts ara hagi matisat el seu posicionament sobre el projecte per ampliar l'aeroport del Prat amb l'allargament de la pista que malmetrà zones mediambientals com la llacuna de la Ricarda o la del Remolar. Una situació que ha provocat "perplexitat" quan no "enfadament", en paraules de membres de la patronal que comptaven amb l'entesa entre Junts i PSC.

 L'ampliació de l'aeroport tampoc connecta Junts i el PSC  

L'ampliació de l'aeroport és la darrera sorpresa en un canvi de posició de Junts per carregar contra el Govern del PSC. El primer que va pactar amb Aena i el Govern espanyol la polèmica ampliació de la tercera pista, que impactava en la llacuna de la Ricarda, va ser –l'any 2021- el llavors vicepresident del Govern i conseller de Territori, de Junts, Jordi Puigneró. Una ampliació que va defensar amb ungles i dents tot i que es va imposar el rebuig del president de la Generalitat al projecte, el republicà Pere Aragonès, partidari d'una alternativa amb la reordenació de l'operativa de les pistes ja existents.

Ara, després que el Govern del PSC hagi presentat el projecte acordat amb Aena, que també inclou l'allargament de la pista i que afecta a la llacuna del Remolar, a més de la Ricarda, Junts s'ha posicionat al Parlament a favor de la proposta d'ERC. Al debat del ple monogràfic sobre infraestructures, Junts ha matisat la seva posició sobre l'ampliació del Prat i, sense aparcar del tot l'allargament de la pista, ara prioritza el canvi d'operativa de pistes tal i com va plantejar el Govern de Pere Aragonès. La qual cosa va generar perplexitat a l'hemicicle i un efusiu –i irònic- "benvinguts a la nostra posició" de la portaveu d'ERC i exconsellera de Territori, Ester Capella.

El diputat Salvador Vergés va ser l'encarregat d'explicar la matisada posició de Junts sobre l'ampliació de l'aeroport del Prat: "Cal canviar l'operativa de pistes actuals, un projecte de dos anys i mig o tres, i continuar tots els tràmits tècnics i ambientals per poder allargar la tercera pista, si s'escau".

 El 30% d'habitatge protegit a Barcelona  

Una altre cas evident ha estat el de la reforma del 30% de reserva obligatòria per a habitatge protegit que s'ha de fer en tota nova promoció immobiliària de Barcelona. Una mesura instaurada en l'etapa d'Ada Colau com alcaldessa, i que el nou Govern socialista de la capital catalana ha plantejat modificar tot i les fortes crítiques dels exsocis de Barcelona en Comú. Tot i la històrica oposició de Junts a aquesta norma, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha hagut de posar la proposta de reforma "en un calaix fins al pròxim mandat després del 'no' de Junts", en les seves pròpies paraules.

La primera tinenta d'alcaldia, Laia Bonet, assegura que es tornarà a abordar la reforma del 30% "quan hi hagi les condicions" i "hi hagi formacions polítiques disposades a fer-ho". Bonet assegura que la modificació de la norma "no és possible" ara mateix, després que el Govern municipal, recalca, constatés que Junts per Barcelona no tornarà a "seure a la taula" de negociació.

Per la seva banda, Junts dona per trencades les negociacions amb el Govern del PSC per assolir un acord sobre la reserva del 30%, tot acusant Collboni de "no arremangar-se" per assolir l'entesa. El president del grup municipal de Junts, Jordi Martí, assegura que les demandes de Junts no han estat ateses "de la manera adient". Entre d'altres, assegura que el PSC no accepta reduir l'IBI un 4% com demanen des de Junts i plantejava una rebaixa màxima del 2%. Martí responsabilitza el PSC que les converses no hagin arribat a bon port.

 Dures crítiques de la patronal a Junts i el PSC  

El bloqueig partidista entre el PSC i Junts ha generat una certa satisfacció entre els partits i entitats promotors de la norma del 30% ja que de moment es mantindrà inalterada. Però també dures crítiques de la patronal que, segons les fonts consultades, es mostren "perplexes" davant una falta d'entesa que donaven per feta. "PSC i Junts tenen el mateix parer en molts temes importants per l'economia de Barcelona i de Catalunya, no té sentit que no es posin d'acord per interessos partidistes", assegura un dirigent de Foment.  Aquestes mateixes fonts de Foment apel·len a PSC i Junts a què reconsiderin la seva posició i que reprenguin les converses sobre la reserva del 30% d’habitatge protegit.

“Seria una greu irresponsabilitat que no arribessin a un acord i quedi aparcat fins a la pròxima legislatura”, assegura el president de Foment, Josep Sánchez Llibre. Segons el líder patronal, Junts i el PSC són “formacions prou madures per assumir que l’acord no serà totalment satisfactori per les dues parts”. Empresaris i promotors lamenten que es trenquin les negociacions per qüestions “fútils”, “d’ego” i “partidisme”. Mentre el president de l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE), Xavier Vilajoana, assegura que és “ridícul, frustrant absurd, i desesperant” que el desacord entre el PSC i Junts per Barcelona s'expliqui per temes menors i “fútils” com ara la rebaixa de l’IBI.

 El desgavell en la votació dels càmpings o el Hard Rock  

Aeroport o habitatge són dos dels casos més evidents i rellevants en què les posicions partidistes entre PSC i Junts passen per sobre l'evident entesa programàtica en determinats projectes i polítiques. Arribant en alguns casos a l'absurd parlamentari. És el cas de la retirada d'un polèmic decret aprovat pel Govern que regulava els càmpings en zones inundables a les portes de la temporada turística. Un decret que va generar la protesta del sector amb qui Junts té una bona relació. Després que ERC forcés al Govern del PSC a acceptar refer el decret, Junts –tot i estar en contra del text ja aprovat- va fer pinça amb els Comuns, contra tot pronòstic -inclòs el del propi Govern que donava per fet que Junts facilitaria la caiguda del decret per poder refer-lo com exigia ERC-. Amb la qual cosa els de Puigdemont van forçar que es mantingués l'aplicació, desfermant un embolic monumental i provocant una forta preocupació i indignació en el sector del càmping. Només un nou decret acordat entre PSC, ERC i Comuns va poder desembolicar la troca que l'estranya votació de Junts va generar.

Relacionado con este tema

La Generalitat treballa en un pla d'infraestructures fins al 2050 per a la Catalunya dels 10 milions

Públic

Però no tots els casos de controvèrsia han estat per un canvi de posició de Junts. Un altre projecte en què socialistes i postconvergents estan plenament d'acord és en el Hard Rock. El PSC va fer d'aquest projecte de casino i centre de convencions, que s'ha de construir al costat de Port Aventura, una punta de llança del seu programa. Va condicionar la negociació dels pressupostos del 2023 amb fortes pressions al Govern d'ERC. I en els del 2024, va posar-ho com una condició irrenunciable que els Comuns van considerar inassumible, fent saltar la legislatura pels aires. Doncs bé, sense renunciar del tot al projecte, el PSC va aprovar amb ERC i Comuns un augment de la fiscalitat al joc que dificulta considerablement que el Hard Rock es pugui materialitzar. Tot a canvi de la investidura de Salvador Illa, i amb dures crítiques de Junts que va acusar als socialistes de frustrar un projecte clau per a l'economia de Tarragona, tot i estar-hi a favor, per interessos partidistes.

 Confrontació o pragmatisme, el debat a Junts sobre la sociovergència  

La sociovergència no és una experiència estranya en la política catalana després del procés independentista. Com va explicar Públic, a principis de l'actual mandat hi havia desenes de municipis i consells comarcals on el pacte entre el PSC i Junts és una realitat al capdavant dels ajuntaments, i fins i tot a Barcelona es va estar a prop d'una entesa. Anteriorment, el 2019 -amb els dirigents independentistes a la presó i a l'exili- PSC i Junts van governar conjuntament la Diputació de Barcelona quatre anys. No és menor, ja que es pot considerar la tercera institució de Govern més important de Catalunya, després de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona. I fins i tot, alguns municipis sociovergents es van mantenir en plena màxima tensió pel referèndum d'autodeterminació del 2017, malgrat la pressió popular perquè els partits independentistes trenquessin tots els pactes amb el PSC després del seu suport a la intervenció de la Generalitat amb l'article 155 de la Constitució.

A Junts existeix un debat de fons entre la confrontació o el pragmatisme en la seva relació amb els socialistes. És a dir, sobre si el partit ha de prioritzar el tacticisme polític i concentrar-se en el setge al Govern del PSC, o buscar l'equilibri que permeti exercir l'oposició però facilitant mesures i projectes que formen part de l'ADN convergent que encara manté el partit de Puigdemont. Una posició, la pragmàtica, que lidera el sector que va defensar mantenir-se al Govern en ple conflicte amb ERC, i que va perdre però obtenint un significatiu 40% dels vots de la militància. Noms com els exconsellers Jaume Giró o Victòria Alsina en són un clar exponent.

Amb tot, un destacat dirigent del partit consultat admet el debat estratègic, però és contundent a l'hora d'afirmar: "no hi ha dos sectors, és cert que es poden discutir les posicions a mantenir en cada cas, però la decisió que es pren és assumida pel conjunt del partit". Que l'estratègia a Junts continua conduïda amb ma de ferro pel seu president, Carles Puigdemont, des de Waterloo, ho reconeix tothom al partit. Sigui compartida o no per alguns dirigents i militants. I això, indiquen, "situa les decisions molt més enllà d'un pur posicionament sobre un projecte o una votació al Parlament".

Un lideratge, el de Puigdemont, que com va explicar recentment Públic no qüestiona ningú a Junts, la qual cosa no vol dir que no hi hagi inquietud per l'estratègia que se segueix, que fa impossible els acords amb el PSC, però que també provoca una mala relació amb ERC. "Hem d'anar amb compte de no transmetre la sensació que només som un element de bloqueig, i hem de projectar-nos com una alternativa viable" assegura amb preocupació el mateix dirigent de Junts. Preocupació accentuada per les dades demoscòpiques, com el darrer baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió, que pronostica una forta davallada a Junts, d'uns 7 diputats, mentre el PSC aguanta liderant totes les enquestes, i no s'entreveu cap opció alternativa als socialistes en l'aritmètica del Parlament.