Un de cada quatre es troba en risc de pobresa o exclusió a Catalunya, per sobre de la mitjana europea

La vulnerabilitat i la desigualtat s'han cronificat la darrera dècada, amb vora un 25% de la població catalana en risc de pobresa o exclusió. O el que seria el mateix, un de cada quatre es troba en risc de pobresa o exclusió a Catalunya, per sobre de la mitjana europea (21,6%). És una de les conclusions de l'informe Cronificació de la pobresa i creixement de la precarietat fet per les Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), que apunta que la precarietat afecta cada vegada sectors més amplis de la població, ja que tenir feina no assegura satisfer les necessitats bàsiques. 

L'informe repassa els 20 anys d'ECAS i els deu des del primer informe INSOCAT. El que s'ha presentat aquest dimarts és el dissetè. Entre les principals conclusions hi ha la cronificació de les situacions de vulnerabilitat i de desigualtat social. Davant d'aquesta realitat, l'entitat avisa que les polítiques públiques no aconsegueixen combatre les causes estructurals i "només atenuen de manera molt limitada els seus efectes".

Considera també que els diferents governs que s'han succeït en els darrers 10 anys no han situat en primer pla l'impuls de polítiques i mesures universals per fer front a la pobresa i la creixent polarització social cap a la dreta. Això, afirma, ha incrementat el malestar de segments cada vegada més amplis de població i el risc de conflictivitat social.

El 2023 un 10% de les persones que treballen estaven en risc de pobresa

En l'informe, ECAS ha constatat la incapacitat del sistema per traduir les millores de caire macroeconòmic en major benestar social. Així, mentre l'atur ha baixat i altres dades macroeconòmiques també han millorat, els treballadors són més pobres. De fet, el 2023 un 10% de les persones que treballen estaven en risc de pobresa.

Això, combinat a l'encariment del cost de al vida, amb l'habitatge com a màxim exponent, fa que cada vegada siguin més les persones que no poden satisfer les seves necessitats més bàsiques. L'informe fa al·lusió a un "desequilibri" entre els ingressos de les llars i el cost de a vida. Afegeix que l'increment dels preus especialment des del 2020, sense una correlació en l'evolució dels sous, ha comportat una pèrdua de poder adquisitiu dels ciutadans.

Un 36% no poden fer front a despeses imprevistes

Les situacions de privació material severa han passats del 3,1% al 8,9% entre 2009 i 2023. Un 36% de les persones no poden fer front a despeses imprevistes i quasi un 30% de la població no es pot pagar una setmana de vacances l'any. D'altra banda, el percentatge de persones que paguen amb retard les despeses d'habitatge han passat del 6% al 9,6% en una dècada. 

Les situacions de pobresa afecten especialment la infància i l'adolescència i les persones migrades. A més, la pateixen més les dones que els homes.