"Aquesta conferència no és pas una protesta sinó una proposta". Així iniciava aquest dimarts el president de la Generalitat, Quim Torra, la molt esperada -i anunciada- conferència al Teatre Nacional de Catalunya, amb què l'independentisme espera recuperar la iniciativa política després del 155, i just abans d'una nova tardor calenta, a una setmana de la Diada i amb la perspectiva dels primers aniversaris del l'1-O, del 20-S o de la proclamació d'independència simbòlica del 27 d'octubre.

Sense dilacions, el president ha anunciat que exposaria una anàlisi sobre l'actualitat política catalana i l'estat de salut del moviment independentista dividida en cinc blocs: "On som", "com hem arribat fins aquí", i ara, què?", "les oportunitats que tenim" i "com guanyarem", les ha titulat. Abans de tot, ha volgut començar posant tres pilars sota el seu discurs: "Hi ha hagut un intent planificat de destruir i l'ideal independentista", ha dit, i ha afegit que el punt de partida del Govern "és el referèndum de l'1 d'octubre, la gran mobilització del 3 d'octubre i la declaració política d'independència del 27 d'octubre". Per últim, ha volgut insistir en la "confiança absoluta" que té en el poble català, del qual n'ha destacat els valors de "convivència, pau i fraternitat" que prevalen.

Torra ha fet una radiografia del camí cap al moment polític actual, des de la transició espanyola, passant per la sentència contra l'Estatut d'Autonomia quan ha dit que "es va trencar el pacte constitucional", fins la celebració del referèndum de l'1 d'octubre, la violència policial i la persecució a ciutadans, polítics i líders socials. Ha alertat de les conseqüències que podria tenir una sentència condemnatòria contra els polítics i líders independentistes a l'exili i a presó. A més, el president de la Generalitat ha criticat directament a l'Estat i la Monarquia, a qui ha acusat "d'amparar la violència contra el seu poble". 

Segons el cap de l'executiu català, el moviment independentista ha arribat fins aquí perquè ha estat capaç de "no ser reactiu, de portar la iniciativa", ha prioritzat el benefici col·lectiu. A més, ha insistit en que la independència de Catalunya generarà un benefici per a tothom: "És una proposta de benestar de progrés, de creació d'oportunitats, de repartiment de la riquesa. És per tot això que som republicans".

Torra proposa una marxa pels drets civils i socials

Tot i les reivindicacions envers l'1 d'octubre, Quim Torra es reafirma en el gir estratègic cap el diàleg i la distensió, després d'un cicle d'alt voltatge amb l'expresident Carles Pugidemont, qui va abanderar l'estratègia de la desobediència amb la convocatòria del referèndum. S'ha dirigit en castellà als dirigents estatals en aquesta línia: "Hem oferit sempre, oferim avui i oferirem altre cop diàleg i negociació", ha dit. També s'ha dirigit a la ciutadania espanyola per oferir-los unir-se a la "marxa pels drets civils i les llibertats" que ja va mencionar el passat diumenge.

De nou, Torra ha tornat a posar sobre la taula aquesta proposta, la de fer una gran marxa pels "drets civils i socials que comença demà i acaba el dia del judici pels presos polítics". "Aquesta és la proposta que faig al poble de Catalunya: o llibertat o llibertat. I amparat en el mandat de l'1 d'octubre i agafant com a exemple lluites com la de Luther King, proposo una marxa pels drets civils, socials i nacionals de Catalunya". 

El president de la Generalitat ha tingut paraules per denunciar la repressió contra ciutadans i polítics i ha recordat que aquest mateix dimarts la Fiscalia ha demanat dos anys i mig de presó per a 11 activistes dels CDRs. Però sobretot, ha posat el focus en el judici pels presos i exiliats i ha dit que no acceptarà cap sentència que no impliqui l'absolució: "No temo en el risc que prenc ni la responsabilitat que comporta. No la temo perquè crec en el nostre país i en l'obligació de defensar-lo". Per això, Torra ha anunciat que es posarà a disposició del Parlament en cas que la sentència condemni als processats: "Si la sentència dels presos no és absolutòria, em posaré a disposició del Parlament".

Una de les grans oportunitats que s'ha generat després de la passada tardor, segons el president, ha estat la internacionalització del procés. Mostra d'això, considera, és el tractament que han rebut els exiliats als països que els han acollit i per on han viatjat: "Enlloc en el país en que han anat han estat tractats com a delinqüents com han estat tractats a Espanya". També ha enumerat els processos judicials i de denúncia a les diverses organitzacions internacionals que els polítics catalans processats han iniciat, com ara les Nacions Unides, o altres països de la Unió Europea, com Bèlgica.

Torra també ha anunciat que el Govern està disposat a fer efectives totes les lleis socials suspeses pel Tribunal Constitucional, un debat que encara no està resolt entre l'Estat i la Generalitat en el marc dels diàlegs bilaterals. 

Moviment de base, institucions i Consell de la República

El president de la Generalitat ha lloat la força del moviment republicà de base, però ha insistit en la necessitat d'ampliar la base: "Hem de recuperar l'apoderament popular de l'1 d'octubre. hem de sumar les forces de tots els que el 3 d'octubre van compartir els mateixos valors republcians". Insisteix en que s'ha de treballar per una "República compartida, també amb aquells que no són independentistes però que ens uneix la defensa dels drets humans". És per això que ha proposat convocar un "fòrum cívic i constituent" de tots els ciutadans catalans on cada participant sigui "subjecte constituent" de la República.

Des de l'escenari, ha interpelat a les institucions catalanes de tots els nivells compromeses amb el dret d'autodeterminació, amb especial èmfasi en els Ajuntaments, i ha donat per tancada la recuperació del Govern català després de l'aplicació de l'article 155. L'estratègia proposada pel president també posa l'accent en l'òrgan de la República a l'exili, el Consell de la República, encapçalat per l'expresident a l'exili, Carles Puigdemont: "Els catalans hem d'anar a cercar la justícia fora de casa nostra. Aquí ningú ha fugit de la justícia, ben al contrari, l'hem haguda d'anar a cercar fora.

Tampoc ha desistit en demanar, altre cop, al govern espanyol, la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació pactat amb l'Estat, i ha respost a les ofertes de Pedro Sánchez de convocar un referèndum per fer una reforma estatutària: "Senyor Sánchez, el debat a la societat catalana no és sobre un Estatut".

El president Quim Torra ha tancat la conferència fent una crida a la ciutadania a organitzar-se, a analitzar els seus contextos i a "no oblidar els valors" que diu identifiquen la societat catalana, a no oblidar les "llibertats democràtiques i drets civils i socials que són vostres". Segons el president, el Govern ha entès que "la República no es pot construir des dels despatxos". "Us convido doncs, a fer-ho, a creure que és possible. Us convido a fer l'impossible". 

Carmen Calvo: "Torra ha parlat pel seu públic"

En una compareixença anunciada des del mig dia d'aquest dimarts, el govern central no ha trigat ni una hora en contestar al president català. Però el que s'esperava que semblava que havia de ser una declaració de pes ha quedat en una breu reacció des de Madrid sense més anuncis nous. En 15 minuts i amb només una pregunta per part dels periodistes, la portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá, ha rebut les propostes de diàleg amb bons ulls però no s'ha estat de matitzar-les en les línies de l'executiu de Sánchez: "Diàleg, sí. Negociació, també. Però sobre tot allò que uneix als catalans i les catalanes", ha dit, reiterant la seva negativa a debatre el dret a l'autodeterminació.

Celaá ha posat el focus en les comissions bilaterals entre l'Estat i la Generalitat, iniciades a principis d'agost, per "desbloquejar el conflicte a Catalunya des de la política" i parlant "dels temes que els importen als catalans", amb una enumeració sobre qüestions socials, "siguin nacionalistes o no nacionalistes". Segons ha explicat la portaveu, la compareixença de Torra no té per què afectar aquests espais de diàleg.

A més, Celaá ha comentat la intenció de Torra de no acceptar una sentència absolutòria pels processsats en la macrocausa per l'independentisme: "Està en el seu dret de dir-ho però, òbviament, el sistema judicial és un sistema garantista que té els seus recursos i les seves possibilitats". La portaveu ha dit que cap processat té la voluntat d'acceptar una sentència condemnatòria però que, al final, "s'han d'acabar acceptant".