Público
Público

Especulació immobiliària Quin valor tenen els solars?

El veïnat de Benimaclet (València) fa anys que s’oposa a l’edificació d’un pla urbanístic. Ara, l’empresa constructora ha decidit tancar desenes de solars que s’utilitzaven com aparcaments o parcs autogestionats

La manifestació que va fer-se el juny a Benimaclet contra el tancament dels solars de Metrovacesa.
La manifestació que va fer-se el juny a Benimaclet contra el tancament dels solars de Metrovacesa. Joan Canela

"Es van avisar que havia vingut una excavadora al Jardí Lluerna i vaig anar-hi corrents i com jo molta gent, en total ens ajuntaríem fins a un centenar de persones. Hi havia també policia i la situació va acabar posant-se tensa, amb empentes, i a mi em van identificar". Qui explica açò és Natxo Calatayud, veí del barri valencià de Benimaclet i els fets es refereixen a l’intent, el passat 21 de juny, de desbrossar el solar conegut al barri com el Jardí Lluerna. El terreny és propietat de Metrovacesa, una immobiliària que pretén executar un PAI (Programa d’Actuació Integrada) al barri des de fa anys i que ha rebut una important oposició ciutadana.

La situació es mantenia bàsicament estancada des que l’Ajuntament de València va decidir no aprovar el projecte presentat per Metrovacesa, que incloïa la construcció de 1.345 habitatges en diverses torres de fins a 30 pisos a més de zones comercials i espais verds. Aquest juny, però, la immobiliària va decidir fer un pas més, encarregant tancar 24 solars de la seua propietat on s’haurien de construir aquests edificis. Fonts municipals han confirmat a Públic que aquesta mesura ha estat llegida com un intent de pressió al consistori per tal de desbloquejar el projecte.

Els solars, la majoria en desús des de fa més de vint anys, els ha anat acumulant Metrovacesa a partir de diferents propietats dels desapareguts Banco Popular i Banc de València, que després heretarien el BBVA i Caixabanc, respectivament. Al llarg de tots aquests anys, en què els diferents propietaris mai s’han encarregat del manteniment i neteja dels terrenys, el veïnat els ha anat utilitzant, majoritàriament com a aparcaments, però en alguns casos s’hi estan cultivant horts o, fins i tot, com és el cas de l’anomenat Jardí Lluerna –en homenatge a un popular teatre de titelles que existia al barri- en parcs creats de forma autogestionària i el treball voluntari de veïns que van netejar, desbrossar i plantar arbres i construir bancs. Ja quan van començar a col·locar les primeres tanques, a principis de juny, va convocar-se una manifestació que va acabar sense incidents, però sí que hi va haver moments de tensió amb la policia i algunes tanques per terra.

En un comunicat, Metrovacesa argumentava que la instal·lació de les tanques responia als "requeriments de l’Ajuntament" de mantenir nets i conservats els solars i "lamentava les possibles molèsties puntuals" que pogueren causar. També es posava la bena abans de la ferida i assegurava que no volien "utilitzar aquesta acció com a mesura de xantatge o pressió".

Des de llavors, les màquines no han tornat al Jardí Lluerna a "netejar-lo", però molts veïns s’han organitzat per a fer guàrdies, bé a peu de carrer, bé des dels balcons, per tornar a aturar les màquines si fa falta. En altres zones del barri, les tanques dels solars han aparegut tombades. "La gent està molt enfadada. Durant anys s’han encarregat de mantenir els solars quan l’empresa se’n desentenia i ara pretén tancar-los quan tenen un ús molt estès", explica Calatayud.

"Legalment l’empresa pot tancar els solars, però no sé si s’ho han pensat bé"

"Legalment l’empresa pot tancar els solars –explica la diputada Papi Robles, també veïna de Benimaclet-, però no sé si s’ho han pensat bé. També han presentat demandes contra alguns dels horts en terrenys seus, però són accions molt impopulars i no ajuden a buscar solucions. Per ara sembla que han optat per no tornar, esperem que siga perquè s’ho han repensat". Segons ha pogut saber Públic, les obres de tancat han costat 65.000 euros a l’empresa, sense comptar la reparació de les tanques danyades. Segons la denúncia interposada per Metrovacesa després de la manifestació, només els danys causats en aquella protesta haurien tingut un cost de 2.500 euros.

Nova fase de protestes

"Fins ara hem estat fent feina d’organització i pedagogia –expliquen des de Cuidem Benimaclet, la plataforma veïnal que ha liderat l’oposició al PAI, en relació a la campanya realitzada durant anys per estendre els seus arguments-, però ara passarem a una fase d’acció". Des de Cuidem Benimaclet, que demana l’aturada definitiva de qualsevol construcció i la desclassificació dels terrenys perquè tornen a ser agrícoles, han convocat ja diverses jornades del que anomenen "patrimonialització" dels solars abandonats, convertint-los en parcs i zones verdes. També han anunciat accions per evitar el botellot als solars, a més de denúncies a Metrovacesa per haver tancat terrenys que asseguren que no són de l’empresa.

"Metrovacesa no pot construir allí, el PAI està aturat, però ells prefereixen tenir la terra morta fins i tot quan no hi poden fer res, però nosaltres no ens quedarem de braços creuats davant la seua coacció, exigirem que es declaren els solars d’interès general i realitzarem una auditoria per demostrar que no tenen el 50% del terreny afectat pel PAI i que, per tant, no poden ser considerats agent urbanitzador", continuen des de la plataforma veïnal.

Una altra font de conflicte és l’acusació de nou persones, per presumptes desordres públics i danys durant la manifestació en què van tombar-se les tanques. Cinc d’aquestes ja han estat detingudes per la policia, en una acció que el col·lectiu Alerta Solidària –que ha assumit la defensa jurídica dels investigats- ha definit com a "innecessàries" i "repressives".