Público
Público

Especulacio immobiliària Castelló documenta l’assetjament dels fons d’inversió als llogaters

Per primera volta un informe detalla els mecanismes de pressió als veïns perquè abandonen les seues cases o accepten preus desorbitats

Una pancarta que denuncia l'assetjament immobiliari de Témpore Properties, a Castelló.
Una pancarta que denuncia l'assetjament immobiliari de Témpore Properties, a Castelló. Cedida

Humitats greus, manca d’aïllament, patis sense desaigüe, terrasses que s’inunden, taulells esquerdats o que salten, aixetes sense pressió o sense aigua calenta... El llistat de patologies que presenta l’edifici situat entre els carrers Honori Garcia i el passeig de la Universitat, al barri del Raval Universitari de Castelló és llarguíssim, i serien causades per una manca de manteniment de la propietat que podria suposar un cas d’assetjament immobiliari. segons la descripció que en fa la Llei valenciana de Funció Social de la Vivenda.

Aquestes patologies es troben descrites de forma detallada en un informe independent signat per una arquitecta i un jurista, per encàrrec del Sindicat d’Inquilins de la capital de La Plana, qui ja fa mesos que porta una aferrissada lluita contra Témpore Properties Socimi SA, un fons d’inversió que actualment és el tercer operador en lloguer residencial a l’estat espanyol, amb més de 2.500 habitatges en nou autonomies.

Segons es pot llegir a les conclusions de l’informe, els nivells d’humitats detectats podrien arribar a ser potencialment perillosos per a la salut dels inquilins. A més, atribueix aquesta manca de manteniment a "un clima d’hostilitat que necessàriament ha pogut degradar l’habitabilitat de les llars i que, a més, sembla que és compatible amb la satisfacció dels interessos mercantils de les diferents empreses". També es documenten les queixes d’alguns dels llogaters per aquestes deficiències i la manca de resposta per part de la propietat.

L’estudi s’ha elaborat després que els inquilins afectats denunciaren els abusos dels propietaris davant la conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica. "La conselleria va veure indicis de possibles faltes molt greus i va demanar un informe més concret, pràcticament pericial per tal que l’expedient sancionador fóra inapel·lable, hi havia força por als recursos de l’empresa, que compta amb molts advocats", explica Raül Beltran, tècnic en matèria d’habitatge a l’Ajuntament de Castelló. En aquest sentit, la regidora d’Habitatge de la ciutat, María Garrido, ha reiterat el suport als inquilins afectats: "com administració més pròxima als ciutadans tenim l’obligació d’intervenir. No podem permetre que aquests fons juguen amb l’economia i la salut de la gent. Hem de vetllar perquè es respecte la funció social de l’habitatge, que és més important que els beneficis desorbitats d’aquestes empreses, i per això estarem darrere de la societat civil, tant de temps com siga necessari i fins tan lluny com vulguen arribar".

Imatge dels desperfectes causats per la manca de manteniment al bloc de Castelló propietat del fons Témpore Properties.
Imatge dels desperfectes causats per la manca de manteniment al bloc de Castelló propietat del fons Témpore Properties. Cedida

A més de l’expedient davant de conselleria, Témpore Properties pot enfrontar-se a un altre expedient, en aquest cas municipal, per l’estat del recobriment de les façanes, que en alguns casos inclouen riscos de despreniments potencialment perillosos. "Els informarem i els donarem una data per arreglar-ho, i si no ho han fet, això ho assumeix l’Ajuntament i els passa la factura", informen des de l’administració municipal.

En cas que l’expedient sancionador arribe a materialitzar-se, Témpore Properties podria ser multada amb 3.000 euros per cada inquilí que es demostre que ha estat assetjant. "La xifra no és molt alta, però cal valorar que seria la primera volta que aquesta disposició de la Llei de Vivenda s’aplicaria al País Valencià", valora Beltran.

Des del Sindicat d’Inquilins, el seu portaveu, Javier Vázquez, reconeix que la sanció "no resol el problema dels veïns que no poden accedir a un habitatge", però que pot ser "un primer pas per posar fre als abusos de les immobiliàries". "La pressió per fer-nos fora o perquè acceptem preus desorbitats és molt gran, però la majoria de famílies que resisteixen ho fan perquè no tenen cap lloc on marxar –explica Vázquez-. Cal que les administracions es prenguen seriosament la legislació en matèria de lloguers, com la LAU [Llei d’Arrendaments Urbans], que conté nombroses llacunes que els propietaris utilitzen a favor seu". Vázquez també denuncia la impossibilitat per accedir a un contracte de lloguer per a moltes famílies a Castelló: "Ja no parlem de la gent que es troba a l’atur. Si per signar un contracte et demanen uns ingressos mínims de 1.500 euros, i el meu veí, que és femater i en cobra 900, amb quatre fills... és impossible que puga llogar un pis".

Segons el Pla Estratègic d’Habitatge elaborat per l’Ajuntament de Castelló, hi ha almenys 5.600 vivendes buides a la ciutat, de les quals 1.500 són de grans propietaris. En el cas concret de l’edifici del Raval Universitari, estimen que un 60% dels pisos propietat de Témpore es troben buits.