Un recorregut pel passat i present tèxtil del Poble-sec per continuar teixint xarxes

"Aquí estem molt acompanyades i a casa estem molt soles", diu Teresa Gatell. Té 91 anys i cada setmana acudeix a les Cosidores, un dels més de 50 grups de costura que es reuneixen en tota Barcelona i que fa uns dies va formar part d'una ruta pel passat i present tèxtil del barri del Poble-sec, al districte de Sants-Monjuïc.

Des de les fàbriques tèxtils de finals del XIX, avui reivindiquen l'artesania diversos espais del barri, representats per una aclaparadora majoria de dones. El projecte comunitari Fem Filigranes els impulsa amb recorreguts perquè la resta de veïns els coneguin i continuïn teixint xarxes.

La ruta començava als Jardins de les Tres Xemeneies, espai emblemàtic del moviment obrer. Les antigues xemeneies recorden la central elèctrica de La Canadenca on el 5 de febrer de 1919 la CNT va començar la vaga més important de la història del país. Després de 44 dies, amb el 70% de la indústria catalana paralitzada, l'empresa va millorar els salaris, va readmetre als obrers acomiadats i l'Estat va reconèixer per llei la jornada laboral de vuit hores.

Avui dia, continua sent un lloc per a la reivindicació cultural, com explica Natalia Durán Luna, guia de la ruta: "aquest espai representa l'essència del barri a través dels murals. Ara, per exemple, se'n poden veure's diversos en suport a Palestina".

Caminantes, el grup de dones arpilleristes del Poble Sec

La primera parada de la ruta passava pel Centre Cívic El Sortidor, on cada setmana es reuneixen les Caminantes, un grup intercultural als qui uneix la creativitat i l'art tèxtil. Les primeres reunions del grup són obertes i quan ja s'ha definit el tema, es tanca perquè pugui crear-se una certa intimitat entre les participants.

Raquel García és artterapeuta, tècnica d'acció comunitària i coordina el grup des de fa anys. Recorda l'artista brodadora Elisava, que va ser la primera a signar una obra de costura, El pendó de Sant Otó. Avui, el seu nom és el de l'Escola Universitària de Disseny i Enginyeria de Barcelona. La història pot servir per reivindicar un art que, en ser conreat gairebé sempre només per dones, no ocupa el lloc que mereixeria.

Les Caminantes han començat a cosir en un llençol deixant-se inspirar pel tema de les arrels. Han triat aquest format perquè els permet moure's. "Així podem anar a visitar a altres dones, perquè el més important és asseure's al voltant d'una taula, estar juntes i xerrar", explica García.

Les Cosidores, les dones grans que ja no estan soles

Teresa Gatell, la dona amb la qual començava aquest reportatge, s'ajunta cada setmana amb les Cosidores, el grup de persones grans que organitza la Coordinadora d'Entitats de Poble Sec. El projecte va néixer després d'un altre, Baixem al Carrer, que el 2012 es va plantejar acompanyar les persones grabs que vivien aïllades a casa seva per les barreres arquitectòniques. Després d'ajudar-les a sortir al carrer, els van proposar ajuntar-se en el grup.

"Són la nostra segona família", conta una altra de les participants, Teresa Andrés. A la seva veu s'hi suma la de Carmen: "aquí ens valoren. Jo a vegades vinc marejada i quan me'n vaig, me'n vaig molt bé". Està pintant sobre una camisa que tenia una taca i ara quedarà tapada amb el seu dibuix. Cadascuna destaca en una especialitat: des de les mantes de llana, al patchwork o els peücs i bosses. El que cusen, ho venen en els dos mercats ambulants anuals que celebren i amb els diners financen sortides culturals. El que no es compra en el mercat, ho donen a ONG.

Entre cosidores i participants de la ruta s'inicia una conversa. "Aquestes trobades són el que ens motiva, volem que veïns i espais es coneguin perquè d'aquí podran sortir més activitats", comenta Isabel Roca, tècnica de Fem Filigranes. A més, com es desprèn dels diferents grups, la costura acaba sent el de menys i l'important és establir relacions i trencar amb la solitud: "més costuretes i menys pastilles", afegeix Roca.

Espai Momu, aprendre a cosir

I si no tens ni idea de cosir? Esther Muñoz, dissenyadora, comparteix amb la seva sòcia l'Espai Momu, un projecte enfocat a la costura sostenible i creativa amb responsabilitat social. Organitzen tant tallers col·laboratius, com a formació adaptada a entitats, arranjaments de roba, assessorament a dissenyadors joves o vestuari per a espectacles.

"Ensenyem a cosir amb màquines domèstiques perquè són les que la gent té a casa seva", aclareix Muñoz, "encara que també en tenim d'industrials". La sostenibilitat és el concepte bàsic de l'espai perquè, com explica la mateixa dissenyadora, el tèxtil és l'única cosa que no es pot mecanitzar: "no hi ha màquines que cusin per nosaltres".

Amb aquest objectiu fan classes de costura des dels sis anys fins al final de la vida. En les seves classes no hi ha nivells, sinó que cada alumne segueix el seu propi ritme. En aquest ensenyament, Momu ha anat adaptant-se a les necessitats i estan obertes a l'intercanvi, a més de tenir tarifes individualitzades.

Com raona Roca, els grups es converteixen "en espais segurs de cures, suport i creativitat". A ells acudeixen dones en processos de duel, o en plens canvis vitals. Perquè les xarxes es continuïn teixint, Fem Filigranes està organitzant, al costat de l'Espai Avinyó, rutes en altres districtes perquè les xarxes se siguin teixint.