La recuperació de les festes de Gràcia reobre el debat sobre el turisme a la ciutat
Amb la primera festa major sense restriccions des del 2019, la massificació torna als carrers de Gràcia i l'aparició de pintades contra el turisme incomoda i alhora constata el malestar de tota la ciutat pels impactes que té sobre el veïnat, especialment els alts preus dels lloguers i la pèrdua d'espai públic
Publicidad
barcelona,
El barri de Gràcia ha recuperat aquests dies la festa major, que no s'havia celebrat amb normalitat des del 2019 degut a la pandèmia. Guarnits i música van de la mà de massificació i presència de turistes, i unes pintades aparegudes al barri amb consignes contra els visitants estrangers han fet reemergir el debat sobre el model turístic, no només al barri sinó a la ciutat. A més del clàssic "Tourists go home" (Turistes marxeu a casa vostra) n'hi ha d'altres com "Si hi ha més turistes que veïnes, són festes de barri?" o "Turistes fora, migrants benvinguts".
Publicidad
Guarnits i música van de la mà de massificació i presència de turistes
A les barres dels carrers, gestionades pels veïns, hi ha opinions de tots colors. La majoria comparteixen que les festes ja no són el que eren fa 15, 20 o 30 anys, però reconeixen que això no és una qüestió del barri sinó del conjunt de la ciutat i fins i tot global: "Quan eren les festes dels veïns, dels amics i la família era quan valien la pena. El consumisme i tenir més ingressos ho ha canviat tot, però donar l'esquena al turista és una tonteria", resumeix el Sergi, president del carrer Joan Blanques de Baix.
En Dani afegeix que el que passa a Gràcia no és diferent del que passa a la Patum o a les festes de la Mercè, i reconeix que li sembla "magnífic" que gent de llocs llunyans s'interessi per la cultura popular catalana. El turisme, però, és una qüestió que preocupa el barri des de fa anys i això es percep en alguns dels guarnits. Al carrer Progrés, una làpida que resa "Tourists go home" i una pancarta en un edifici miniatura que diu "Stop gentrificació" ho certifiquen.
Publicidad
30 anys de la transformació de la ciutat
A la barra de Verdi, en Dani està indignat amb les pintades perquè creu que donen mala imatge dels graciencs: "Em sembla vergonyós que em vingui un turista i em digui 'què vol dir que me'n torni a casa?'". Això li ha passat i assegura que no ha sabut què dir. Tant ell com el Sergi es pregunten si qui ha fet les pintades és del barri i sap què es fa per gestionar aquesta realitat que ha canviat el dia a dia del conjunt de Barcelona des de fa anys.
"El turisme canvia l'estructura social del barri"
Publicidad
Carles Peris, també del carrer Verdi, reconeix que hi ha "debat al barri" sobre el turisme, però ho desvincula de les festes en si. "El turisme canvia l'estructura social del barri, ho canvia tot i és un problema". Peris, activista històric del barri, apunta al model impulsat durant els Jocs Olímpics del 1992 com a punt d'inici d'aquesta transformació de Barcelona. Les principals conseqüències, assegura, són la privatització de l'espai públic i la gentrificació que expulsa el veïnat, especialment els joves, amb uns lloguers pels núvols: "No molesta el turisme, molesta tot això".
El Sergi explica que per mantenir l'ambient del barri, alguns dies tanquen el carrer per fer dinar de carmanyola: "Cada carrer té el seu espai, i qui no el té és perquè no vol", apunta contundent. Això implica, però, que aquell dia no es fa caixa, ja que les consumicions de la barra van directes als fons per fer el guarnit de l'any següent i el president reconeix que els turistes són dels que més gasten. En conjunt, però, el Sergi explica que la gent del barri ha variat respecte les últimes dècades i emmarca les visites de persones d'altres llocs en un fenomen global.