Com deia el Capità Enciam, els petits canvis són poderosos. Sobretot si són canvis fruit d’un procés participatiu i obert. Fomentar el debat per provocar reflexions, i de passada potenciar canvis, és un dels objectius de la segona edició de la Biennal de Pensament Ciutat Oberta, un nom que pot semblar críptic i que presenta una activitat només pensada per a quatre ments privilegiades; però la cosa no va d’això.

La Biennal de Pensament Ciutat Oberta és el paraigua que aixopluga les més de 85 activitats que del 13 al 18 d’octubre s’han organitzat en diferents punts de la ciutat per parlar de les transformacions del món. Un detall que evidencia la voluntat horitzontal de tot plegat és que, per no centralitzar els actes en un sol lloc, 40 espais repartits per tota la ciutat acolliran les més de 85 activitats, com ara la plaça Joan Coromines, el CCCB, la Model, la Fabra i Coats, els Jardins d’Agustí Centelles o el Centre Cívic Can Felipa. Dirigides a tots els públics i amb llenguatges i formats diversos, totes aquestes propostes convidaran a la reflexió col·lectiva, i s’hi han implicat 42 entitats i projectes organitzant la +Biennal, que aplega 40 activitats paral·leles al programa oficial.

Partint de tres eixos molt definits, la democràcia, la tecnologia i la ciutat, els més dels 174 participants plantejaran qüestions sobre aquest canvi d’època que ens ha tocat viure. "Tenim problemes del segle XXI que abordem amb idees del XX i instruments del XIX, com va dir Madeleine Albright, i es tracta de mirar com aconseguim idees del segle XXI", apunta Joan Subirats, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. Subirats ja fa més d’un any que treballa amb tot l’equip organitzador per crear un marc plural, divers, intergeneracional i internacional que generi projectes de futur realistes i sostenibles.

Ara bé, la crisi sanitària de la Covid-19, a banda de modificar el format de la Biennal, també ha condicionat alguns dels seus continguts. "Ja que havíem parlat de centrar la Biennal en ‘Democràcia, tecnologia i ciutat’, amb la preocupació pel futur com a element transversal, quan va començar la pandèmia vam parlar amb els comissaris perquè no podíem deixar d’abordar els efectes del coronavirus. Pel que fa a la democràcia, el populisme i les fake news estan més que mai a l’ordre del dia. Pel que fa a la tecnologia, la pandèmia ha desenvolupat el teletreball, l’educació digital i els efectes brutals d’adquirir productes en línia, per no parlar del tema de si la densitat demogràfica de les ciutats facilita els contagis..., i de tot això sorgeixen moltes preguntes. A més, teníem la sensació que hi havia una mirada molt distòpica i volíem enfocar-ho d’una manera més optimista", apunta Subirats.

Malgrat les restriccions actuals, s’han aconseguit programar 45 activitats pre·
sencials. I els participants residents a l’estranger hi intervindran telemàticament o amb peces audiovisuals creades per a l’ocasió. En aquest sentit, durant la Biennal s’estrenarà el projecte de creació audiovisual Un vocabulari per al futur, amb 15 peces originals sorgides de la col·laboració entre una trentena d’escriptors, cineastes, artistes visuals i pensadors locals i internacionals. Les peces es projectaran per primera vegada durant les sessions presencials i després es podran trobar a través de les xarxes i la pàgina web de la Biennal.

Incertesa i inestabilitat són dues paraules molt presents en el fil que lliga aquesta segona edició de la Biennal, però també la constatació que ens trobem en un canvi d’època. "Això vol dir que es donen unes determinades característiques que ho indiquen, com va passar amb el fordisme o amb la Revolució Industrial; vol dir que les coses estan canviant radicalment, i en aquest inici de segle XXI tenim la combinació de la crisi econòmica, l’omnipresència de la tecnologia i una pandèmia mundial... i això ens
obliga a repensar-ho tot", sosté Subirats.

Entre les moltes converses a les quals es podrà assistir destaca la del dissabte 17 d’octubre a les 18 h a la Fabra i Coats, on es parlarà d’accions col·lectives contra el feudalisme digital. Ho faran dos experimentats activistes italians: l’especialista en seguretat Claudio Agosti i Simona Levi, que seran moderats per la periodista Karma Peiró.

De tot plegat, Joan Subirats no aspira a treure’n una conclusió, perquè apunta que "l’objectiu és acostar a la ciutadania, en el sentit més ampli possible, debats que ens afecten directament. Aquí volem portar els experts i que parlin a tothom i per a tothom. Volem fer-ho de forma molt horitzontal, per això no hi ha inauguracions ni cloendes, tot és l’espai del debat i la possibilitat
de fer-ho arreu", argumenta Subirats.