Público
Público

El pensament crític 'is the new sexy'

Editores, llibreters i escriptores reflexionen sobre l’auge del pensament crític, arran del seu incipient aterratge al 'mainstream' mediàtic i els multitudinaris festivals com la Biennal de pensament.

Publicidad
Media: 5
Votos: 1

Judith Butler, a la dreta, a la Biennal de pensament. MIQUEL TAVERNA

N’hi ha prou amb viatjar cada matí pel Metro de Barcelona, les línies de FGC o els busos urbans de qualsevol ciutat catalana: per cada passatger que llegeix un diari en paper, 15 miren la pantalla del seu smartphone. Semblaria que no són bons dies per a la lectura reflexiva i la filosofia. I tanmateix, entre les escletxes de la dictadura del click s’escola un virus: el pensament crític. Amb Barcelona com a epicentre, tot i que amb derivades a tot el territori català (i estatal) floreix un ric ecosistema de llibreries d’assaig, editorials alternatives, festivals de pensament... I un públic que el sustenta: la Biennal de pensament 'Ciutat Oberta', organitzada pel CCCB a la tardor de 2018,, va arribar a congregar fins a 2.500 assistents en una mateixa xerrada (de la filòsofa Judith Butler). No és descartable pensar que hagi vorejat el rècord d’assistents a una xerrada o debat públic.

La qüestió, ara, és analitzar quan ha esclatat el tsunami. “Després del 15-M va haver-hi una onada de desig de lectura, tant per entendre com funcionava el món com per conèixer eines amb les que transformar-lo”, explica Jordi Panyella, editor de Pol·len. I explica com va sorgir la idea de crear la llibreria Espai Contrabandos -dedicada únicament al llibre de pensament crític-, de la qual són membres fundadors: “Havíem posat un estand a la Universitat Progressista d’Estiu i la gent ens demanava a veure on podien comprar aquesta mena de llibres durant la resta de l’any”. El potencial hi era, doncs. I l’any 2014, naixia Contrabandos a un racó del Raval.

I si el 15M és ineludible en aquest relat, també ho és la crisi econòmica desencadenada a partir de l’any 2008. “En moments complexos, tant polítics, com econòmics, la gent busca comprendre”, explica Joana Soto, membre de Pagès Editors. Al 15M i la crisi econòmica caldria afegir el procés independentista i l’esclat del feminisme: Els grans agitadors de consciències dels nostres dies.

De 'Merlí' al 'Racó de Pensar'

Tanmateix, és una realitat tan recent? “Al CCCB sempre hi va molta gent als debats. I recordo una xerrada de la Saskia Sassen que la cua feia la volta a l’edifici...”, aporta Anna Brullet, activista cultural i membre de la productora L’Embarral. “Tot i així, és veritat que amb l’acte de la Butler davant el Macba vaig al·lucinar i vaig pensar: Però avui, hem vingut totes de cop o què?”, afegeix riallera. Brullet s’inclina per pensar que els mitjans de comunicació han ajudat molt a la visibilització: “Abans havies d’anar explícitament al canal 33, mentre que ara escoltes la Terribas i et trobes Xavier Antich i David Fernàndez reflexionant”. Per això, espais radiofònics com El Racó de Pensar o sèries com Merlí (TV3) han pogut contribuir a aquest auge del pensament crític, explica Brullet.

Aquest canvi de format explicatiu també ha estat defensat per l’actual filòsofa de referència a Barcelona, Marina Garcés, qui apuntava en declaracions al diari Ara que “si ara hi ha més persones que s’acosten a la filosofia és perquè ha abandonat l’àmbit acadèmic i s’ha introduït a la quotidianitat”. L’autora del bestseller Ciutat Princesa afegeix: “La nova proximitat de la filosofia té a veure amb un canvi generacional, que fa que els que ens dediquem a la filosofia no ho fem des d’un lloc distant ni superior”.

La xerrada de Judith Butler a la Biennal de Pensament va ser un èxit d'assistència. MIQUEL TAVERNA

Entren a la llibreria amb 15 anys

I així es llança una opa amable al jovent. “Des de fa un parell d’anys, entren a la llibreria nois i nois de 15 anys demanant lectures potents”, diu Panyella des de Contrabandos, “la demanda està creixent sense cap dubte”. Qui també destaca un cert furor entre els menors d’edat és Maria Cardona, llibretera de Synusia (Terrassa). “A la gira de la Silvia Federici per l’Estat hi havia un munt de noies super joves fent cua per entrar a les xerrades. I ostres, estem parlant d’una pensadora marxista de 70 anys”, afegeix entre rialles i orgull lila.

I és aquí on anem ara: el momentum feminista. “El feminisme està arribant a lloc on abans no s’hi arribava, com el cas de la gent tan jove”, afegeix Cardona. Obren nous camins. “En part es deu a la desautorització a nivell popular de la figura del pensador tradicional i masculinitzat, que el feminisme ha posat en qüestió”, prossegueix. Butler, Garcés, Federici... “Parlem de dones que, en un moment actual de contrarevolució a escala global, plantegen idees que la gent entén que són molt útils”.

Silvia Federici ja té club de fans

Un momentum feminista que, segons la llibretera de Synusia, ha arribat a crear un moviment de fans de la Federici. De fet, Caliban i la Bruixa segueix sent un dels llibres més venuts a Synusia. Al Top 5 de vendes durant el 2018 també es troben el terror poliamorós de Briggite Vasallo i el Viviendo en modo afroféminas d'Antoinette T. Soler.     

Des de Contrabandos, a banda de feminismes, Panyella destaca la gran demanada de llibres d’economia social, habitatge, espai públic... I del model Barcelona. Javier Rodrigo, membre del grup de treball redactor del llibre Desbordar Barcelona (2018, Pol·len), apunta: “No crec que l’auge del pensament crític sigui una moda, sinó que posa en evidència la pluralitat de visions alternatives al model dominant”. I si ara es visualitza, és perquè fins ara estaven amagats: “Els discursos més contra-hegemònics han estat tapats, degut al domini cultural que ha tingut la marca Barcelona i la idea de ciutat-aparador”.

Amb un discurs molt enfocat a la transformació de Barcelona, assegura: “Ens  hem passat quasi quatre dècades sense posar en qüestionament els models de societat del benestar europeus. En canvi, ara, els pensaments crítics han sabut ara articular-se i triar aliances i línies de front comunes”. Aliances com ara la primaverenca Fira Literal (amb editorials de llibre d’assaig), que també desperta passions des del seu cau a l’antiga fàbrica Fabra i Coats, a Sant Andreu. No per casualitat també és l’escenari de la Fira d’Economia Social i Solidària, a la tardor.

Contra el centralisme barceloní

Certament, les referències d’aquest reportatge són eminentment barcelonines. Així ho recorda l’editora de Pagès, Joana Soto, des de les oficines centrals de l’editorial a la ciutat de Lleida. “El pensament crític ha d’anar als marges en tots els sentits, també en el geogràfic”, apunta. “Perquè sempre caiem en el tòpic de què està passant a Barcelona i el país és més que això”. I posa la cirereta a aquesta (encertada) reprimenda amb un símil ciclista: “Les editorials arreu del territori hem de pedalar 10.000 vegades més”.

Tot i així, Pagès Editors s’ha guanyat aquesta setmana un prestigi mediàtic gràcies a la celebrada actuació de Benet Salellas, advocat de Jordi Cuixart, al judici dels presos a Madrid. I és que Pagès ha editat recentment un text de l’advocat cupaire, anomenat Jo acuso, que relata les diferents defenses en judicis polítics al llarg de la història. “No és que Benet tingui una bola de vidre i expliqui com acabarà tot”, adverteix Soto, “però el llibre sí que ajuda a entendre el context que vivim”. De fet, el procés independentista ha suscitat un boom literari que omple les prestatgeries de les llibreries.

Si la crisi econòmica i el 15M van despertar un interès per lectures reflexives, sense dubte el procés independentista i l’onada feminista el mantenen en plena efervescència. El pensament crític is the new sexy.