Público
Público

Primer dia de judici al Procés: de la fanfarronada de la ultradreta a la denúncia d'una "causa política"

El PP i Vox es barallen ara per vendre's com a némesis dels 12 independentistes catalans als quals des d'aquest dimarts jutja el Tribunal Suprem. Abunden les picades d'ullet al Tribunal d'Estrasburg, les denúncies sobre la vulneració dels drets dels processats, i les crítiques davant un judici considerat per alguns lletrats una "causa general contra l'independentisme". No ha faltat de res en aquesta estrena, ni tan sols un atac informàtic al web del CGPJ.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Una de les imatges de la jornada, el president de la Generalitat, Quim Torra, saludant els presos./EFE

Ha estat la primera jornada del judici al Procés, però la dreta ha lluitat dur per compartir els focus amb els processats, sigui el PP o els ultres de Vox. El judici contra els dirigents independentistes catalans arrencava aquest dimarts al Tribunal Suprem amb les qüestions prèvies. Això s'ha traduït en peticions d'anul·lació del procediment, en dures crítiques sobre la suposada parcialitat dels set magistrats de la Sala Penal, sobre la vulneració de diversos drets dels 12 processats, i en una denúncia generalitzada del caràcter polític d'aquest judici.

De la descripció d'una "causa general contra l'independentisme català" i la violació de "tots els drets" que els reconeix "la Constitució", que denuncia la defensa d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, a la petició del lletrat de Jordi Sánchez, Jordi Turull i Josep Rull als magistrats perquè "facin de jutges i no de salvadors de la pàtria", les defenses han emprat diverses càrregues de profunditat dialèctiques, si bé han guardat al màxim les formes.

Al costat dels seus advocats -Andreu Van den Eynde i Jordi Pina-, el lletrat de Jordi Cuixart, Benet Salellas, representava el màxim exponent de l'estratègia defensiva revestida d'acusatòria, sempre impregnada de tints polítics: "S'ha utilitzat el procés penal per frenar un procés polític com és el referèndum d'autodeterminació"; "Aquest judici és una derrota col·lectiva de la societat espanyola", apuntava Salellas.

I, encara que la seu del Suprem -blindada per la Policia per a l'ocasió- és al centre de Madrid, la silueta d'Estrasburg (França), caserna general del Tribunal de Drets Humans de la UE, cada vegada es veu amb més nitidesa a l'horitzó. Així ho han reflectit els discursos dels 11 advocats que avui han pres la paraula pels 12 processats en la causa-només Van den Eynde ha fet doblet, representant en un torn estès a dos d'ells-.

De fet, encara que comparteixin línies d'actuació comunes, en l'arrencada del judici s'ha tornat a posar de manifest que algunes defenses ho fien gairebé tot a Europa -s'exposen a peticions de fins a 25 anys de presó per part de la Fiscalia, al cas de Junqueras-, i d'aquí les constants al·lusions a Estrasburg en els seus discursos.

El cim d'aquestes diferències quedava reflectit en el discurs del lletrat de Joaquim Forn, Xavier Melero: "Això és un judici penal com una estafa o un alcoholèmia", afirmava, marcant el seu propi espai.

Per la seva banda, el president de la Sala Penal, Manuel Marchena, va prometre a l'arrencada de la sessió ser "generós" en "l'administració dels temps", i ha complert: només una vegada, al voltant de les 17.30 hores, s'ha permès demanar més brevetat en les intervencions, tot i la llarga durada d'aquesta jornada. La seva arrencada estava prevista per a les 10.00, ha començat amb un lleuger retard i ha acabat passades les 18.40 hores.

No obstant això, molt abans que el Tribunal obrís les portes ja hi havia un gran nombre de persones esperant, desitjoses d'ocupar alguna de les 50 places reservades per al públic, molt a prop dels més de 600 periodistes acreditats per a la cobertura del judici.

Davant aquestes mateixes portes, i paral·lelament a Catalunya, diferents mobilitzacions han acompanyat els polítics presos en la seva esperada reaparició per plasma, després de mesos a la presó en règim preventiu. Junqueras i els Jordis ja han passat la barrera de l'any i quatre mesos a la presó, a l'espera de judici, i avui part dels seus familiars han pogut seguir el procés des de la sala, separats d'ells per escassos metres.

A més, en una jornada en què no ha faltat una protesta de funcionaris de presons, i fins i tot un atac informàtic al web del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que oferia la retransmissió de la sessió en directe, les proclames de simpatitzants dels ultradretans estaven gairebé garantides.

PP i Vox, preteses nèmesi dels independentistes

D'altra banda, entre el públic de la sala hi havia simpatitzants de Vox, i algun d'ells ha increpat el president de la Generalitat, Quim Torra, dins de l'edifici-li han cridat "colpista" -. Era la mateixa paraula que empraven un parell de persones a les portes del Suprem, a l'arribada del president. 

"Colpista" és el terme que utilitzen repetidament per referir-se als dirigents independentistes -processats ​​o no- el líder de Vox, Santiago Abascal, i el seu número dos, Javier Ortega Smith, que a més simultaneja aquesta funció amb el seu treball com un dels dos lletrats de la formació ultra en la causa. Tots dos han fet declaracions abans i després del judici, mentre un altre parell de simpatitzants corejaven crits d'ànim.

Sorprenentment, el PP també ha baixat al fang per intentar vendre's com la nèmesi dels independentistes, entrant en el cos a cos amb Vox. Mentrestant, a l'interior del Suprem, les defenses censuraven polèmiques declaracions de l'Executiu de Mariano Rajoy contra els independentistes, des del compte oficial del PP a Twitter reeditaven l'estratègia de Soraya Sáenz de Santamaría, exvicepresidenta del Govern que va arribar a assegurar que el PP havia "escapçat" als independentistes.

"El PP no dona rodes de premsa a les portes del Tribunal Suprem, el PP actua. Vam ser nosaltres qui va destituir el Govern de la Generalitat, vam intervenir els comptes a Catalunya i els portem davant el Suprem. Ara és el temps de la justícia i la Constitució ", presumien a Twitter.

Poc després, des del partit amb el qual el PP va compartir la concentració de diumenge contra l'Executiu de Pedro Sánchez -sostinguda per un manifest amb mentides, i en què van participar també Ciutadans, Falange, España 2000 o Hogar Social-, tornaven a disputar a la formació de Pablo Casado la bandera de la lluita contra els sobiranistes.

"S'estan penjant una medalla que no els correspon"; "van fer el possible per negociar amb els colpistes", responia al PP Pedro Fernández, vicesecretari jurídic de Vox, a les portes del Suprem. Els ultradretans veuen el judici com un impagable altaveu electoral amb què el PP no compta, i la pugna per veure qui colpeja amb més duresa els independentistes cobra força dia a dia, sense dissimular.

Aquest dimecres és el torn de paraula de les tres acusacions, també de Vox, si bé no es descarta que fins i tot pugui començar la declaració de Junqueras. Si es compleixen els apretadíssims terminis del Suprem -només els testimonis són més de 500- el procés conclourà en tres mesos, abans de les eleccions europees, autonòmiques i municipals de maig. La influència del judici a l'arena política és evident, i l'última prova arribava amb les referències al Procés en el debat al Congrés dels Diputats dels pressupostos generals de l'Estat per a 2019, també aquest dimarts.

De Puigdemont al rei: el protagonisme dels absents

D'altra banda, la presència dels nou presos provisionals després de mesos allunyats de les càmeres, així com l'anunciada aparició de Torra, acompanyat pel vicepresident del Govern i el president del Parlament, Pere Aragonès i Roger Torrent, en absolut ha aconseguit restar protagonisme a d'altres actors, alguns situats a milers de quilòmetres del Suprem.

És el cas de l'expresident Carles Puigdemont, convertit en la cara internacional del Procés, i que avui s'ha permès demanar els processats, des de Berlín, que siguin "forts" i estiguin "orgullosos de l'exemple" que estan donant. Atès que s'ha declarat en rebel·lia, la seva compareixença com a testimoni ha estat rebutjada, tot i que Pina ha tornat a reclamar-la avui -hauria de produir-se per mitjans telemàtics-, sense deixar de remarcar la "incomoditat" que pot comportar la seva compareixença per l'Alt Tribunal.

Un altre dels noms més repetits per les defenses ha estat el del tinent coronel Daniel Baena, cap de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil de Catalunya, la compareixença com a testimoni del qual també ha estat rebutjada pel Tribunal. No obstant això, el gruix de les defenses han insistit en la importància que declari, tenint en compte la seva responsabilitat en les investigacions. Aquest diari va informar que Baena s'oculta després del pseudònim Tácito a la xarxa social Twitter, de la qual se serveix per abocar crítiques contra els independentistes als quals ha investigat.

"No es pretén jutjar el tinent coronel, si no posar en dubte la seva credibilitat". "Ha signat ni més ni menys que 35 atestats i diligències [sobre la causa]", postil·lava la lletrada de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, Judith Gené.

Al final, Pina ha tornat a demanar que testifiqui el rei, Felipe VI, al entendre que l'article 411 de la Llei d'enjudiciament criminal permet eximir-lo de fer-ho -com esgrimeix el Tribunal-, però no ho prohibeix. "El Tribunal hauria d'exposar a sa majestat el rei" aquesta opció de comparèixer, deia. "No vull importunar la seva majestat, Valgame Déu, no és el meu propòsit".

Curiosament, també s'esmentava a Déu en la primera intervenció, quan Van den Eynde ha denunciat la vulneració del dret de culte del seu defensat: "A Junqueras ni li deixaven anar a missa a la presó".