BIENNAL DE PENSAMENT
Reflexions sobre una societat d'incerteses
La cita debat sobre el futur de la democràcia, la tecnologia i la ciutat. Del 13 al 18 d'octubre s'han organitzat més de 85 activitats per parlar de les transformacions que es donen arreu del món.
Publicidad
BARCELONA,
Com deia el Capità Enciam, els petits canvis són poderosos. Sobretot si són canvis fruit d’un procés participatiu i obert. Fomentar el debat per provocar reflexions, i de passada potenciar canvis, és un dels objectius de la segona edició de la Biennal de Pensament Ciutat Oberta, un nom que pot semblar críptic i que presenta una activitat només pensada per a quatre ments privilegiades; però la cosa no va d’això.
Publicidad
Partint de tres eixos molt definits, la democràcia, la tecnologia i la ciutat, els més dels 174 participants plantejaran qüestions sobre aquest canvi d’època que ens ha tocat viure. "Tenim problemes del segle XXI que abordem amb idees del XX i instruments del XIX, com va dir Madeleine Albright, i es tracta de mirar com aconseguim idees del segle XXI", apunta Joan Subirats, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. Subirats ja fa més d’un any que treballa amb tot l’equip organitzador per crear un marc plural, divers, intergeneracional i internacional que generi projectes de futur realistes i sostenibles.
Joan Subirats: "En aquest inici de segle XXI tenim la combinació de la crisi econòmica, l’omnipresència de la tecnologia i una pandèmia mundial... i això ensobliga a repensar-ho tot"
Malgrat les restriccions actuals, s’han aconseguit programar 45 activitats pre·
sencials. I els participants residents a l’estranger hi intervindran telemàticament o amb peces audiovisuals creades per a l’ocasió. En aquest sentit, durant la Biennal s’estrenarà el projecte de creació audiovisual Un vocabulari per al futur, amb 15 peces originals sorgides de la col·laboració entre una trentena d’escriptors, cineastes, artistes visuals i pensadors locals i internacionals. Les peces es projectaran per primera vegada durant les sessions presencials i després es podran trobar a través de les xarxes i la pàgina web de la Biennal.
Publicidad
Claudio Agosti i Simona Levi parlaran d’accions col·lectives contra el feudalisme digital
Entre les moltes converses a les quals es podrà assistir destaca la del dissabte 17 d’octubre a les 18 h a la Fabra i Coats, on es parlarà d’accions col·lectives contra el feudalisme digital. Ho faran dos experimentats activistes italians: l’especialista en seguretat Claudio Agosti i Simona Levi, que seran moderats per la periodista Karma Peiró.
Publicidad
Una festa de les idees fonamentada en la diversitat de criteris
La Biennal donarà veu a 90 expertes, 77 experts i set col·lectius, alguns amb posicionaments radicals i altres de més conservadors
Plantejar interrogants com a oportunitats de canvi. Per exemple, com es pot canviar la cultura de dret al consum de serveis per una altra que es basi en la gestió reflexiva i comunitària dels recursos? O com podem
convertir les ciutats en espais més habitables i sostenibles? Aquests són alguns dels debats que es podran seguir a la Biennal de Pensament, que ha estat articulada per un consell assessor format per gent tan diversa
com l’arquitecte Josep Ferrando, el professor de filosofia moral i política Daniel Gamper; el dissenyador i activista Adrià Garcia Mateu; l’arquitecta, investigadora i cantautora Núria Moliner; la periodista i investigadora Marta Peirano; i el professor de filosofia César Rendueles.
Tots ells han ajudat a compondre la segona edició d’aquesta Biennal en què tindran veu 90 expertes, 77 experts i set col·lectius. Oferir una diversitat real era un dels requisits per traçar el programa de la Biennal. Per això, s’han buscat diferents punts de vista i diverses disciplines i camps de coneixement, com ara el pensament, l’art, l’activisme i la ciència, alguns més radicals i altres més conservadors.
Entre les veus que participen en la Biennal, ja sigui abordant temes tecnològics, urbanístics o democràtics, hi ha l’escriptora Irene Solà, l’arquitecte Hashim Sarkis, el sociòleg Mike Davis, la filòsofa Marina Garcés, l’antropòloga Yayo Herrero, el catedràtic de filosofia política Daniel Innerarity, la doctora en geografia Mara Ferreri, l’especialista en planificació urbana Tomás Díez, els activistes Sasha Constanza-Chock, Peter Frase o Òscar Guayabero; i el científic Neil Gershenfeld, l’epidemiòleg Manuel Franco o la filòsofa Helen Hester, per esmentar-ne només alguns.