Repressió Estupefacció a Sabadell entre familiars i amigues dels empresonats

L’independentisme –i especialment el més proper als CDR i la CUP- s’ha mostrat aquest dijous estupefacte i rabiós a parts iguals. L’entrada a presó de set militants dels Comitès de Defensa de la República (CDR) ha estat com creuar el rubicó en les actuacions policials i judicials envers aquests nuclis. I si bé és cert que ja havia patit envestides policials amb els casos de Tamara i Adrià Carrasco -també activistes dels CDR acusats inicialment de terrorisme-, la dimensió de la batuda, escorcolls i empresonaments d’aquesta setmana és d’un nivell desconegut. L’estupefacció era evident en les cares desencaixades i les moltes abraçades entre familiars que s’han vist aquest vespre. I la ràbia, en el to dels crits i la tensió ambiental a la plaça.

“Em va tocar viure-ho des de la porta esbotzada de casa meva”

La convocatòria s’ha fet pública en una emocionant roda de premsa, en què la familiar d’un dels empresonats ha conduit l’acte. “Tot eren nervis i corredisses. No sabíem que passava. Alhora, un helicòpter sobrevolava els nostres caps contínuament”, ha narrat. “Cadascú ho va viure des d’un lloc diferent, com moltes de nosaltres ho vam fer des de la porta esbotzada de casa nostra”. Un relat trencat en moltes ocasions per la seva pròpia emoció, amb un fil de veu i els ulls plorosos en la major part de la compareixença. Uns tristos silencis que eren respostos pel públic amb un tancat aplaudiment.