L'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa reclama l'alliberament dels líders independentistes empresonats per l'1-O, la retirada de les euroordres contra Carles Puigdemont i els exconsellers a Bèlgica, i la fi de la repressió. Amb 70 vots a favor i 28 en contra i 12 abstencions, l'Assemblea Parlamentària de l'organització internacional que promou la democràcia, l'estat de dret i els drets humans ha donat llum verda a la resolució que demana "considerar" l'indult als presos presos polítics i reformar el delicte de sedició per evitar penes "desproporcionades", entre d'altres. En canvi, l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa ha rebutjat una esmena que demanava l'amnistia per als líders independentistes.

El document, titulat Should politicians be prosecuted for statements made in the exercise of their mandate? reclama la reforma dels delictes de rebel·lió i sedició per evitar "penes desproporcionades per transgressions no violentes" o per criminalitzar "l'organització d'un referèndum il·legal". El Comitè d'Afers Legals i Drets Humans del CoE va aprovar l'esborrany el 3 de juny i aquest dilluns i s'ha debatut el text definitiu. En aquesta línia, l'Assemblea Parlamentària ha aprovat una esmena al text que demana "actualitzar i restringir la definició del delicte" de sedició per "evitar sancions desproporcionades en transgressions no violentes".

En la presentació de l'informe davant l'Assemblea Parlamentària, el ponent de l'informe, el diputat socialista letó Boris Cilevics, ha afirmat que les penes contra els líders independentistes són "clarament desproporcionades" i que no mostren Espanya com una "democràcia viva". Amb tot, Cilevicis ha subratllat que el referèndum de l'1-O va ser "il·legal" i que els líders catalans van "desobeir" els tribunals.

D'altra banda, el letó ha defensat que cal reformar el delicte de sedició perquè el Tribunal Suprem ha "interpretat la violència de forma molt àmplia". "Pot l'exercici d'un dret fonamental convertir-se en un delicte greu simplement perquè moltes persones apliquen aquest dret a la mateixa vegada? Tinc molts dubtes al respecte", ha assegurat.

La resolució demana a les autoritats espanyoles que "s'abstinguin d'exigir als polítics catalans presos que reneguin de les seves profundes opinions polítiques a canvi d'un règim penitenciari més favorable o una possibilitat d'indult". Amb tot, el text diu que "se'ls pot exigir que es comprometin a perseguir els seus objectius polítics sense recórrer a mitjans il·legals" i assenyala la desproporció de les condemnes. 

D'altra banda, el text reclama a Espanya que retiri l'acusació contra la resta de càrrecs de baix rang en la causa de l'1-O i que no sancioni els "successors dels empresonats per accions simbòliques que només expressen la seva solidaritat amb els detinguts", en referència a l'expresident Quim Torra.