Público
Público

SALUT MENTAL Els psicòlegs reclamen fomentar la prevenció per cuidar la salut mental

Els professionals remarquen la importància d’atendre els més joves per evitar que es converteixin en pacients crònics. Per al nou pla integral de salut mental i emocional anunciat per Aragonès demanen augmentar el número d’especialistes i reforçar la primària perquè els pacients rebin el tractament adequat

E​studiants al davant de la Facultat d’Educació i Psicologia de la URV
E​studiants al davant de la Facultat d’Educació i Psicologia de la URV. Roger Segura / ACN

La pandèmia ha posat de manifest la necessitat de cuidar la salut mental de les persones, ja que l'ansietat i la depressió es van disparar durant el confinament. Un any després, on els intents de suïcidi en adolescents han augmentat un 27%, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va declarar fa unes setmanes que impulsaria un pla integral de salut mental i emocional. No és una idea nova, ja s'ha promocionat en anteriors legislatures, però ha estat el primer president que, dies després d'accedir al poder, ha anunciat una voluntat política clara al respecte. Ara bé, què reclamen els professionals? Quines són les accions que calen per aconseguir amb atenció integral?

El psiquiatre i director de salut mental del Parc Taulí de Sabadell, Diego Palao, determina que el pla ha de ser una resposta per als problemes de salut mental, que afecten el 25% de la població, però sobretot a les afectacions més greus, que representen el 3%. En aquest sentit, reclama que el pla inclogui totes les conselleries, no només Salut, posant èmfasi en Treball i Empresa, Educació i Drets socials. Per a la psicòloga clínica i directora de la Fundació Nou Barris, Carme Grifoll, és vital tenir en compte els condicionants socials i, sobretot en l'adolescència, evitar una "fragmentació" que aïlli del sistema les persones amb necessitats econòmiques.

Recursos per a les malalties més greus

L'atenció a la salut va més enllà de l'hospital, perquè patir una malaltia mental severa engloba el teu dia a dia i si no es tracta adequadament et pot expulsar de l'educació, el mercat laboral i de la integració comunitària. Certs condicionants socials, com la manca de recursos econòmics, educatius o emocionals poden agreujar la malaltia mental, segons explica Grifoll. En el cas contrari, és a dir, que no patissis cap desigualtat prèvia, tenir un trastorn mental pot fer que l'acabis patint. De fet, abans de la pandèmia, la taxa d'atur de les persones amb problemes de salut mental era del 61,9%, més del triple que la de la resta de la població (17,7%), segons la Fundació Salut Mental de Catalunya.

"No hi ha cap residència per a persones amb problemes de salut mental al Vallès Occidental"

És per això que Palao reclama promocionar la inserció laboral i assegurar un habitatge a les persones vulnerables que ja no poder ser ateses per la seva família o que hagin perdut la casa. Hi ha programes de pisos per a persones amb problemes de salut mental, així com residències, però el mapa no està complet a Catalunya. "No hi ha una sola residència per a persones amb problemes de salut mental en tot el Vallès Occidental", denuncia. En aquest sentit, explica que derivar els afectats a altres zones és contraproduent: "Si l'envies a una residència lluny de les poques persones que coneix, de les arrels que té, gairebé empitjorem la situació". Per als pacients amb malalties més greus, com pot ser l'autisme, demana fer intervencions a l'educació de les escoles, ja que cada cas és diferent i si es fa l'acompanyament pertinent els joves es poden desenvolupar sense tenir tutela al llarg de la seva vida.

Prevenció i educació

Per evitar xifres com les de l'augment del 27% d'intents de suïcidi en adolescents, cal cuidar la salut mental des del principi. Per fer-ho, Grifoll reclama que el pla s'ha d'actualitzar i ha de tenir en compte les necessitats dels joves perquè els hi sigui més fàcil i natural accedir a aquests serveis, ja que en moltes ocasions no hi accedeixen perquè se senten jutjats, tenen vergonya, o, fins i tot, pensen que s'ha de pagar per tenir atenció psicològica. "Cal posar al centre de la política què es necessita per entendre nens i joves, i desenvolupar models nous perquè la realitat del moment no és la de fa 20 o 25 anys", remarca. Palao assegura que cal apropar-se als centres educatius i implementar accions específiques, com ara tallers de prevenció en escoles des de la perspectiva psicoeducativa per ajudar els joves a enfrontar-se a la realitat i a gestionar millor les frustracions, ja que no saber fer-ho "té efectes suïcides provats".

"A vegades el problema se soluciona si l'empresa té en compte la teva salut emocional"

Per al psicòleg de l'Hospital Clínic de Barcelona i vocal de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Rafael Penadés, la intervenció immediata en els casos lleus és la millor manera de no saturar els serveis i afegeix que a la llarga acaba sent "econòmicament rendible". "Intervindràs sobre més persones en el primer moment, però després t'estalviaràs que moltes de les que has intervingut es facin cròniques", exemplifica. Exigeix reforçar la promoció de la salut amb mesures de prevenció per no esperar que la persona estigui en fase avançada i aconseguir que rebi el tractament amb els mètodes adequats. Ara bé, remarca que "no s'hauria de fiar tot als psicòlegs" i reivindica la necessitat de fer accions de forma integral. "Reclamo i reivindico el nostre paper, però a vegades el problema se soluciona si l'empresa et posa unes condicions que cuidin la teva salut emocional, com permetre la conciliació”.

Més professionals, també a l’atenció primària

La saturació dels serveis de salut mental provoca que les visites s'allarguin en el temps i no assegurin una constància en el tractament, el que fa que les persones que s'ho poden permetre passin a la consulta privada, o que se'ls derivi a la primària sense ser ateses per un especialista. "Si ho porta la primària, moltes de les afeccions emocionals acaben sent tractades amb fàrmacs. Espanya és el segon estat on es recepten més tranquil·litzats", destaca Penadés. Tot i que valora profundament la tasca que es fa des de la primària i recorda la seva precarietat i sobresaturació, lamenta que, com els seus professionals no estan formats, no poden donar les indicacions adequades. "El clam més gran és la urgència que tenim perquè es contracti de forma immediata a més professionals", sentencia Penadés. "Tenim sis psicòlegs per cada 100.000 habitants a Espanya, quan la mitjana europea és de 19. Ens falten uns 7.000 psicòlegs a tot l'Estat", puntualitza.

"Tenim sis psicòlegs per cada 100.000 habitants a Espanya, quan la mitjana europea és de 19"

"Les unitats d'hospitalització estan bastant al límit, però una unitat de psiquiatria no es pot improvisar", lamenta Palao. En aquest sentit, afegeix que tampoc es pot improvisar la formació dels professionals de psicologia clínica -que necessiten quatre anys per fer el PIR, titulació necessària per poder treballar als centres públics-. "És important augmentar les places i també reforçar els equips d'atenció primària". Penadés assevera que durant la pandèmia no s'han atès només malalties mentals, sinó que hi ha hagut sobretot "atenció del patiment". "Si atenguéssim el patiment des del primer moment, podríem prevenir problemes de salut mental", assenyala. Per fer-ho, torna a exigir que es reforci la formació a l'atenció primària i l'augment de psicòlegs.

Solucions per cobrir les places a la sanitat pública

Per treballar a la sanitat pública com a psicòleg és imprescindible cursar el PIR (Psicòleg Intern Residents), però un dels problemes és que no hi ha suficients aspirants actualment per cobrir les places necessàries. Una de les alternatives que es debat dins de la professió és contractar psicòlegs generals sanitaris. Després del grau de psicologia hi ha l'especialització en psicologia clínica (el PIR) i un màster habilitador, que és el de psicòleg general sanitari, però que t'habilita per treballar a la pública. "Hauríem de saber què tenim i què volem fer", assenyala Penadés. En aquest sentit, considera que el sector ha de demanar al Departament de Salut que augmenti el nombre de places de PIR i que es creïn noves especialitats, entre elles l'especialització en psicologia clínica infanto juvenil. "Només hi ha una especialitat i medicina en té 40", denuncia. "La psicologia clínica infanto juvenil requereix un grau d'especialització molt gran, que ara fa molta falta", reclama.