Sant Cugat del Vallès acaba de convertir-se en la primera ciutat de l'entorn metropolità que posa en marxa una zona de baixes emissions (ZBE), després que ho fes Barcelona. Una mesura que hauran d'adoptar tots els municipis de més de 50.000 habitants abans de 2023. La ciutat vallesana ha limitat l'accés dels vehicles més contaminants al centre del terme municipal com una mesura més de l'ambiciós pla que persegueix la millora de la qualitat de l'aire i la preservació de la salut dels ciutadans.

Segons l'alcaldessa Mireia Ingla, a Sant Cugat el 50% de l'asma infantil té el seu origen en la contaminació ambiental. Aquest és un de les dades que l'Ajuntament ha posat sobre la taula per a evidenciar la necessitat de mesures urgents que procurin un nou model de mobilitat neta i saludable. 

Les restriccions es posaran en marxa l'1 de maig i seguiran els mateixos criteris que la ZBE Rondes de Barcelona. És a dir, no podran accedir ni circular per la zona de dilluns a divendres entre les 7 h i les 20 h els vehicles que no comptin amb el distintiu ambiental de la direcció general de Trànsit. Els càlculs municipals indiquen que es veuran afectats 3.800 dels 54.500 vehicles censats en la localitat.

La ZBE –que comprèn una àrea de quatre quilòmetres quadrats, delimitada per la carretera de Vallvidrera, la ronda Nord, l'avinguda Roquetes, el carrer Sant Crist Llaceres i el passeig de Valldoreix– és una de les 63 accions plasmades en el pla d'acció contra el canvi climàtic, amb el qual el Consistori persegueix reduir en un 55% les emissions de CO₂ en 2030. Perquè limitar l'accés dels vehicles contaminants al centre de la ciutat no és suficient per a reduir la contaminació. "La ZBE arriba després d'implementar mesures com la pacificació de diferents carrers, la xarxa de carrils bici o l'anella verda, i altres accions en les quals s'està treballant, com la de tenir una ciutat de velocitat 30", aclareix l'alcaldessa.

Si bé Sant Cugat lidera la posada en marxa de la ZBE en l'entorn metropolità, no és l'única ciutat que s'està posant a la feina per a millorar la ­qualitat de l'aire. Aquestes urbs ho fan convençudes que és el millor pel mediambient i per a la salut de la ciutadania, però també perquè estan obligats a això: la futura llei de canvi climàtic fixa l'any 2023 com el límit perquè els municipis de més de 50.000 habitants defineixin el seu ZBE. Al Vallès Occidental són diverses les ciutats que hauran de complir la normativa, entre elles les dues capitals de comarca, Sabadell i Terrassa, Cerdanyola del Vallès i Rubí. Cap de les quatre té encara definida l'estratègia i algunes es troben en plena redacció d'una nova ordenança municipal que reguli les limitacions als vehicles que més contaminen.

La regidora de Desenvolupament Urbà i Transició Energètica de Sabadell, Mar Molina, explica que estan treballant en "diferents línies d'acció" per a millorar la qualitat de l'aire. Pel que fa a la ZBE, manté que avancen per a "situar aquest espai en diferents punts de la ciutat", si bé encara "és necessari establir les bases perquè això sigui possible".

Molina assenyala alguns inconvenients que impedeixen la posada en marxa d'aquestes àrees en el centre de la ciutat: "Cal que estigui en funcionament el nou pàrquing del passeig de la Plaça Major per a definir com configurarem aquesta ZBE". L'Ajuntament va acordar, a la fi de 2019, la compra a Ferrocarrils de la Generalitat del pàrquing subterrani situat sota l'estació Sabadell Plaça Major per 4,8 milions d'euros. En aquests moments el Consistori segueix els tràmits per a la seva gestió i explotació.

Molina apunta altres accions encaminades a reduir la contaminació: les zones de prioritat per a vianants, l'ampliació dels camins escolars i una flota d'autobusos urbans cada vegada més sostenible –assegura que el 43% de l'actual ja són vehicles de baixes emissions–. La regidora sabadellenca va més enllà en reclamar que el problema "no s'abordi només des d'una perspectiva individual de cada municipi": "L'aire no té fronteres i, si hem de vetllar per la seva qualitat, és necessari afrontar el repte de manera transversal i global".

A Terrassa, que el 2019 va posar en marxa l'anomenada Revolució Verda amb l'adequació de més espai del centre per als vianants i menys trànsit en aquesta part de la ciutat, la ZBE es planteja de manera diferent. L'Ajuntament egarenc ha informat Públic que de moment estan planificant la seva implantació "per a aquest mateix any", encara que aquesta "només es faria efectiva els dies de contaminació per òxids de nitrogen (NO)", que alliberen principalment els vehicles de combustió.

Cerdanyola, per part seva, dibuixa una ZBE de "300 hectàrees integrada pels barris més densament poblats del nucli urbà i delimitats per vies de la xarxa bàsica de trànsit", informa la secció de Mobilitat i Transport de l'Ajuntament. Aquesta àrea representa un 30% de la superfície urbanitzada del municipi –el 10% de la superfície total de la ciutat–, en la qual resideix el 77% de la població. El Consistori ha declarat que "s'ha prioritzat aquesta mesura entre les quals fomenten un ús racional dels vehicles de motor perquè es demostra molt efectiva per a reduir les emissions del trànsit motoritzat".

El quart municipi vallesà que haurà de comptar amb una ZBE abans de 2023 és Rubí, que es troba immers en la redacció de l'esborrany de la futura ordenança de Mobilitat que definirà l'àrea en la qual es restringirà la circulació de vehicles més contaminants. L'Ajuntament addueix el seu compromís per a implantar la ZBE i, "de fet, Rubí participa en el grup de treball de l'ATM [Autoritat del Transport Metropolità] sobre ZBE".

Un pla comarcal

Totes tenen clar, com la resta de localitats vallesanes, que el Vallès necessita treballar conjuntament. D'aquí ve que el Consell Comarcal del Vallès Occidental acabi d'aprovar un pla supramunicipal per a la millora de la qualitat de l'aire, que recull 44 accions que hauran d'implantar els municipis i el propi organisme comarcal. Prèvia al pla, elaborat amb el suport de la Diputació de Barcelona, es va dur a terme una diagnosi sobre la qualitat de l'aire.

Les conclusions van ser dues. D'una banda, el trànsit rodat és la principal font de la contaminació, seguit de la indústria i del sector domèstic. Per una altra, a la comarca hi hauria una proporció significativa de població exposada a alts nivells de contaminació: un 11,6% de la població està exposada a òxids de nitrogen, un 83,4% a partícules en suspensió i el 51,9% a l'ozó. Entre els objectius del pla figura reduir les emissions fins a 2025: un 6,1% per a l'òxid de nitrogen, un 16,7% per a les partícules en suspensió inferiors a 10 micres i un 20,2% per a les partícules en suspensió inferiors a 2,5 micres.

El president del Consell Comarcal, Ignasi Giménez, remarca que "el pla ha d'aplicar-se de manera coordinada". "El que fem en un municipi repercutirà en tot el territori", recorda. Mentre la comarca adopta un paper actiu per a millorar el seu entorn, demana que les estratègies que la Generalitat impulsi per a combatre el canvi climàtic no donin l'esquena a la comarca. Giménez ha ratllat en més d'una ocasió les seves mesures de "barcelonacèntriques".