El sector audiovisual català ha fet una mostra de força contra la Llei de l’Audiovisual promoguda pel Govern espanyol, que no reserva quotes per la producció ni el doblatge en català. Vol ser una "estocada final" a la llengua, en paraules de Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, entitat promotora de l’acte celebrat aquest dimarts al Museu d'Història de Barcelona Oliva Artés, al Poblenou. Productores, artistes, lingüistes, dobladors, periodistes, membres de l’acadèmia i les universitats s’han aliat amb les entitats en defensa de la llengua en una reivindicació coral per blindar la presència del català a les pantalles i especialment a les plataformes, principal via de consum de contingut de les generacions més joves.

Cuixart ha constatat que es tracta d’un "moment crític per la llengua", ja que aquesta llei "pot ser un punt final", però depèn del propi sector i la ciutadana que sigui "un punt d’inflexió". "Llancem un crit d’alerta màxima per transformar aquest nou atac en una oportunitat per garantir els drets culturals i lingüístics de tothom", ha afirmat. Cuixart s’ha referit a continguts en català àmpliament reconeguts, com Bola de Drac, Pa Negre, Plats Bruts o Estiu del 1993 i ha denunciat que el Govern espanyol "menysprea la diversitat" i "toca el moll de l’os" amb un projecte de llei que no inclou la protecció del català ni la resta de llengües cooficials de l’Estat mitjançant quotes específiques en les plataformes de vídeo a demanda, com ara Netflix o HBO.

"Ens hi juguem el futur com a país", ha advertit Judith Colell, presidenta de l’Acadèmia de Cinema en Català, en relació al rol de l’audiovisual en la representació de la societat, la projecció a l’exterior i la construcció d’imaginaris col·lectius, sobretot en la gent més jove. Una "mirada pròpia" que també ha reivindicat Norbert Llaràs, president de Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC). Miquel Rutllant, president del Clúster Audiovisual de Catalunya, ha destacat la necessitat de construir un sector audiovisual fort en un moment en què a nivell mundial hi ha un creixement important, fet que passa també per dotar-se de més finançament. La importància de les productores independents l’ha subrallat Míriam Porté, vicepresidenta de PROA (Productors Audiovisuals Federats), que ha advertit que està en joc la diversitat de continguts i en el teixit empresarial. "És una llei necessària de fa molts anys: qualsevol creador, artista o intèrpret s’ha de poder expressar en la seva llengua", ha afegit Rosa Andreu, secretària general de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya.

L’acte, conduït pel periodista Marc Giró, ha constat de quatre blocs, les quatre principals reivindicacions del sector pel que fa a la llei.

Un mínim de producció pròpia

El sector demana que hi hagi un mínim de producció pròpia en català a les plataformes, que xifren en un 15%. "No hi ha referents audiovisuals en català potents en un moment en què hi ha molt més públic", denuncia Òmnium. Actualment, hi ha un 36% d'oferta en català per la infància i joventut, comptant els canals convencionals, mentre als anys 2000 era del 50%. El sector tem que amb la nova llei, que es tracta d'una adaptació d'una directiva europea a la legislació estatal, disminueixi encara més la producció en català. 

El productor i soci fundador de Mediapro, Jaume Roures, ha assenyalat que la prioritat per promoure la producció pròpia és potenciar la qualitat: "És la batalla que hem de guanyar". Per aconseguir-ho, ha reclamat a les institucions un "pla estratègic clar".

Assegurar el doblatge en català

Un altre dels punts clau és assegurar uns mínims de doblatge en català a les plataformes, que actualment no arriba a l’1% i que hauria d’augmentar fins al 60%. La llei no preveu el doblatge en llengües cooficials, la qual cosa no facilitarà que les noves generacions puguin veure èxits com Stranger Things, Joc de Trons o Dune en català, mentre que fa 20 anys sí que ho van fer amb Bola de Drac, Harry Potter o el Senyor dels Anells.

Pol Cruz, assessor voluntari de Plataforma per la Llengua sobre la llei audiovisual, ha explicat que la regió de Flandes, a Bèlgica, ha establert quotes per assegurar la presència del neerlandès a les plataformes i ha insistit en què els governs "han d’establir criteris" per protegir les llengües en aquestes grans plataformes. "Defensar les llengües minoritzades no implica disputar espai al castellà", ha recordat, i ha lamentat que es posi en pla d’igualtat el castellà amb la resta de llengües cooficials. L’actriu Àngel Gonyalons ha afirmat que el doblatge és "el camí fàcil" per la infància i joventut per introduir-se en la cultura i si no hi ha opcions en català es consolidarà "una gran passa enrere".

La defensa de les competències del CAC

La nova llei deixaria el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) quasi sense competències, que anirien a parar a la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC). Salvador Alsius, periodista i exconseller de l’organisme, ha reivindicat el rol del CAC, les funcions del qual quedarien molt diluïdes si es traspassessin a Madrid. "Cal omplir-lo de moltes més competències", ha afirmat. La periodista i exdegana del Col·legi de Periodistes Neus Bonet ha assegurat que això suposaria perdre els esforços fets per crear "l'’espai català de comunicació".

El finançament de la CCMA

L’última reivindicació va destinada a assegurar el finançament de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Enric Marín, professor de la UAB i expresident de la CCMA, ha lamentat que l’actual projecte de llei "imposa les mínimes limitacions a les plataformes" i cal establir sistemes perquè compensin la manca de finançament de les televisions públiques. La periodista de TV3 Montse Armengou ha reivindicat la qualitat que es pot trobar a les plataformes i ha assenyalat Filmin com a exemple de continguts de qualitat i en català, a més d’apuntar que la creació de continguts propis, com en el cas dels documentals de TV3, té "transfons polític" i cal preservar-los.