L'emergència del coronavirus ha col·lapsat molts serveis públics. No només les urgències hospitalàries i l'atenció primària s'han vist superades per la pandèmia, el Servei Públic Estatal d'ocupació (SEPE) també ha patit les conseqüències de la Covid-19.

Davant les fortes conseqüències laborals de la pandèmia, el Ministeri de Treball va desplegar un escut social per no repetir els passos de l'anterior crisi del 2008 que va desencadenar en milions de treballadors en l'atur. Entre les mesures més importants es van posar en marxa els ERTO i la salvaguarda de l'ocupació, les ajudes als autònoms, a la cultura, als treballadors temporals, fixos discontinus i la nova ajuda per aturats de 430 euros.

Un fort desplegament de mesures de protecció laboral amb una gestió que ha recaigut en la plantilla del SEPE, molt minvada, i amb uns mitjans molt precaris, ja que el sistema informàtic que utilitzen per dur a terme aquestes tramitacions té més de 35 anys.

El SEPE, una plantilla minvada des dels governs del PP

El Servei Públic Estatal d'Ocupació ha patit fortes reduccions de personal durant els últims anys, passant de 10.136 treballadors l'any 2000 a 7.307 l'any 2003. Encara que va haver-hi contractacions posteriors, el SEPE comptava amb 7.639 treballadors a juny de l'any 2018 i, actualment, són més de 8.000 professionals segons les dades del propi SEPE, dels quals més de 1.000 persones van ser contractades poc després de començar la pandèmia.

Aquest número tan reduït de persones ha hagut de gestionar els ERTO i les ajudes a les treballadores de la llar, entre altres, durant els primers mesos de pandèmia. Ara es troben en la segona fase de tramitació d'ERTO i altres mesures socials, que està fent col·lapsar el servei en algunes oficines.

Amb l'aprovació del nou estat d'alarma i la situació epidemiològica del país, moltes empreses han hagut de tancar o reduir el seu horari d'obertura, havent de gestionar de nou un ERTO als seus treballadors i produint una nova allau que pot recordar als primers mesos de la pandèmia.

Barcelona, Madrid i Balears, els llocs més col·lapsats

Fonts sindicals de CSIF i CCOO del SEPE asseguren a Público que aquest retard s'està produint en diverses comunitats i ciutats. Madrid, Barcelona i Balears són els llocs en els que més s'està notant el col·lapse. "Anem tots amb molt retard; aquests llocs són els pitjors, però això no vol dir que a la resta de províncies estiguem bé", asseguren.

Des del Ministeri de Treball expliquen a Público que tenen pensat reforçar els serveis públics, però que ara són els territoris que estan en una situació de descongestió els que estan prestant ajuda a les zones que tenen més demanda. A més, han explicat que el SEPE no es troba en la mateixa situació que al març i l'abril, ja que ara han millorat els procediments per a la gestió dels ERTO, així com el sistema informàtic.

Davant aquest col·lapse, treballadors del SEPE d'altres províncies estan ajudant als treballadors que es troben en les oficines més saturades per intentar descongestionar al més aviat possible.

"A Balears estem col·lapsats. Nosaltres estem acostumats al fet que, després de l'estiu, arribin multitud de sol·licituds de prestacions a causa del turisme. Enguany, a causa de la pandèmia, han vingut moltíssimes sol·licituds més. Estem donant el màxim de nosaltres. Ara mateix tenim dos problemes, en primer lloc la nova allau d'ERTO i els errors durant els mesos de pandèmia que ara hem de corregir", explica a Público el secretari del comitè d'empresa d'Administració General de l'Estat a les Illes Balears, Miquel Palmer.

"Ens hem vist superats per feina. Aquí estem amb falta de mans i els interins que han arribat no estan rodats i no els han donat la formació. El volum de treball, la complexitat de la normativa, els equips informàtics desfasats i la falta de mans han derivat en errors en els cobraments i major col·lapse i lentitud", explica a Público Palmer.

Per part seva, un treballador del SEPE d'una oficina de Cadis assegura que "rebem trucades dels directors d'hotels preocupats pels seus treballadors. Tenen por al fet que no s'aprovin les seves ajudes i des de Cadis estem fent expedients de Madrid a les tardes per a ajudar-los a avançar".

Por a no poder cobrar les ajudes a temps

Davant el que ha passat en els mesos d'abril i maig i les últimes notícies sobre els col·lapses en oficines del SEPE, molts treballadors tenen por de patir la mateixa situació que van patir durant els primers mesos de la pandèmia.

"Jo vaig ser rescatada durant uns mesos de l'ERTO, però ara m'han comunicat que em tornen a incloure en un ERTO i tinc por al fet que em passi el mateix que em va passar al març. Jo vaig ser d'aquestes persones que va estar dos mesos sense cobrar i vaig haver de demanar ajuda als meus pares. Em fa la sensació que estic en el dia de la marmota. Tinc una nena petita i només de pensar a tornar a aquests mesos en què havia de fer malabars amb els diners em dóna ansietat", explica a Público una treballadora d'hostaleria resident a Madrid.

Els sindicats exigeixen recursos

Davant la situació, Comissions Obreres de Catalunya ha reclamat recursos immediats per al Servei Públic d'Ocupació Estatal perquè pugui afrontar la tramitació de prestacions, les quals no inclouen la major part de les persones desocupades que es van registrar a l'atur després del 12 d'agost, segons publicava La Vanguardia.

"Estem al límit del col·lapse, encara que hi ha algunes zones que ja estan col·lapsades perquè han d'anar tramitant les sol·licituds que estaven prèviament, abans que les que estan arribant ara perquè es poden creuar dades i, al final, embolicar-ho tot molt més", explica a Público Gándara.

"La situació és molt compromesa i serà molt complicat normalitzar aquesta situació en el mes vinent. Aquesta situació està evidenciant que no hi ha plantilla suficient i que no s'ha pogut incorporar plantilla amb experiència per fer aquest treball", explica.

El responsable del SEPE de CCOO explica a Público que necessiten incorporar 3.000 persones de manera estructural i a d'altres de manera conjuntural a la situació. A més, afegeix que el sistema amb el qual treballen està obsolet i això produeix retards i incidències. "Han estat sortint prestacions en els Reials decrets llei que ni tan sols es trobaven en les pestanyes del sistema", afegeix.

Des de CCOO expliquen que en moltes províncies es pagaran els ERTO a temps, però que a les províncies col·lapsades sí que pot haver-hi algun tipus de retard en els ERTO perquè han d'arreglar els tràmits previs. "Hi ha molts segons ERTO que ja estan pagats, encara que és possible que en alguns casos estiguin mal pagats i es vagin ajustant en el mes vinent", explica.

Per part seva, la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), sindicat més representatiu en les administracions públiques, reclama al Govern la publicació "immediata" d'una oferta d'ocupació pública extraordinària per al SEPE i una dotació suficient de recursos humans, estructurals i professionalitzats davant la situació d'emergència social per la Covid-19 i les previsions econòmiques i del mercat laboral. A més, reclama un suport tecnològic, ja que, segons expliquen, "les aplicacions i sistemes informàtics, amb una antiguitat mitjana de trenta anys, posen en relleu les deficiències en la gestió i dificulten una tramitació més àgil de les prestacions per desocupació"