Público
Público
EMERGÈNCIA PEL CORONAVIRUS

La societat civil exigeix un Pla de xoc social al País Valencià per afrontar l’escenari post Covid-19

Organitzacions socials del País Valencià prenen posicions perquè la crisi no torne a repercutir sobre els més desafavorits. Les previsions d’atur i col·lapse, lleugerament superiors en aquest territori. N’analitzem les causes i en repassem altres condicionants.

Puig pide comparecer en Corts y anuncia el décimo avión con material
El president valencià, Ximo Puig. 

"Una eixida justa i social a la crisi associada a la pandèmia del coronavirus". La demanda és clara i la subscriuen diverses organitzacions socials i sindicals que fa uns dies constituïen un grup de treball per un Pla de xoc social al País Valencià. CGT, CNT, COS L’Horta, Intersindical Valenciana, les Plataformes d’Afectades per la Hipoteca, la xarxa Entrebarris i el SEPC anuncien accions conjuntes imminents, aprofitant l’avinentesa del 1r de Maig. Entre les reivindicacions, hi ha la defensa dels serveis públics, la reversió de les retallades, la dotació de recursos materials per als treballadors sanitaris, el dret a l’habitatge, la lluita contra la violència masclista i per la sobirania alimentària.

I és que els ecos de 2008 ressonen amb força. La imminència d’un nou col·lapse torna a planar sobre les persones treballadores quan ni tan sols s’havien revertit encara els perniciosos efectes de l’anterior sacsejada econòmica. Malgrat que l’actual crisi s’augurava com a inevitable, els confinaments a què ha donat lloc l’emergència sanitària fan preveure una intensificació de la paràlisi econòmica i de l’atur en les coordenades post Covid-19. Totes les previsions realitzades fins ara per organismes i experts així ho dibuixen. L’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) ja pronosticava a finals de març una contracció de l’economia autonòmica de fins a un 9% i una reducció de l’ocupació en un 5,4% en l’escenari més advers.

Segons dades de la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, a hores d’ara 366.596 treballadors s’han vist afectats pels expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO). El País Valencià se situa com la quarta autonomia amb més casos, per darrere de Catalunya, Andalusia i Madrid. Entre el 12 de març i el 20 d’abril, s’han rebut 61.428 sol·licituds per part d’empreses, principalment del sector serveis (88,9%). D’aquest total, l’administració valenciana ha comunicat que n’ha resolt el 84%. Si s’atenen dades del Ministeri de Treball i Economia Social, el País Valencià és el segon territori de l’Estat on més ha pujat l’atur al març. L’increment en 35.565 persones eleva la xifra de desocupats, sense comptar l’impacte dels ERTO, fins al total de 401.827 persones.

Canviar la tendència?

Per què? I com és que les previsions apunten per al País Valencià dades negatives lleugerament superiors a la mitjana estatal? Jordi Palafox, catedràtic d’Història Econòmica a la Universitat de València (UV), assenyala les característiques particulars del teixit empresarial local com una de les causes indefugibles: "La crisi afectarà totes les economies; el que serà diferent és la recuperació. Tot sembla indicar que aquelles com la valenciana, amb preponderància de microempreses, amb una salut financera precària i d’activitats molt vinculades a la mobilitat, ho tindran pitjor". Una ullada a les dades projectades aquests dies subratllen aquesta afirmació. I és que el 90,5% de les resolucions dels ERTO corresponents al territori valencià impliquen empreses de menys de deu persones ocupades i el 8,8% en tenen entre 11 i 50.

"Tot sembla indicar que les economies, com la valenciana, amb preponderància de microempreses, amb una salut financera precària i d’activitats molt vinculades a la mobilitat, ho tindran pitjor"

L’altre vector que apareix en la seqüència és el del monocultiu turístic, denunciat a bastament els darrers anys per part dels moviments socials en relació amb les condicions de precarietat i explotació en què ha basat el seu model massificat. "És la conseqüència d'haver apostat per diversificar poc el sector serveis sense fomentar aquells plantejaments de més valor afegit", sosté Palafox.

El catedràtic recorda que, en aquest sector, es paguen uns salaris un 40% per davall de la mitjana, mentre que els nivells de temporalitat i precarietat són superiors. Aquests dies, hotelers i grans companyies del sector sol·liciten ajudes en veure perduda la temporada alta i davant la incertesa d’una recuperació de la demanda. Amb tot, són els treballadors de base que s’han exposat als contractes més discriminatoris aquells que poden patir-ne les conseqüències més greus. Cal recordar que el turisme no ha comportat repercussions allà on s’ha reproduït. De fet, les comarques més pobres del País Valencià en renda per unitat familiar (les Marines i el Baix Segura) són les tres que concentren més del 60% de tot l’entramat turístic.

"La solució no és fàcil. Ara bé, si mai s'inicien les mesures per canviar de tendència, imprescindible per a abandonar el declivi, el resultat no pot ser un altre que augmentar la pobresa relativa dels valencians", recalca el catedràtic; i hi afig: "Estem pagant el que la majoria dels valencians ha votat des de 1995: propostes polítiques que augmentaven la dependència d’activitats de molt baix valor afegit com les que hui són majoritàries. La cosa preocupant és que els grups de pressió vinculats a elles, alguns absolutament dependents dels operadors turístics estrangers, continuen tenint un tracte preferencial per part de l'actual Generalitat".

"Estem pagant el que la majoria dels valencians ha votat des de 1995: propostes polítiques que augmentaven la dependència d’activitats de molt baix valor afegit"

El nou escenari, doncs, ha de reobrir el debat sobre les receptes fiscals, financeres i polítiques a aplicar-hi a fi de combatre la sagnia que ja es dibuixa en certs sectors productius. O a afrontar la idea de tornar a viure amb la socialització de les pèrdues. Tot això amb el rerefons d’un presumpte canvi de paradigma en l’ordenació del treball i en els sistemes de producció. "Les crisis són oportunitats per modificar comportaments i prendre consciència que només nosaltres, per descomptat col·lectivament, podem articular alternatives per un futur millor. Però els ciutadans encara estan al servei de l’administració i no a l’inrevés", diu Palafox.

A voltes amb el finançament

Mentre la societat pren posicions enmig d’aquesta emergència sanitària, els missatges en favor de la protecció social han sigut una constant des de la Generalitat Valenciana. Així ho ha exposat el president, Ximo Puig, en una recent compareixença davant la diputació permanent de les Corts, en la qual ha oferit a la resta de grups i a la societat un gran acord valencià per a la reconstrucció. Puig ha informat que totes les actuacions destinades a pal·liar els efectes del coronavirus —han arribat fins a catorze vols des de la Xina amb material sanitari— han suposat una despesa de 341 milions d’euros. El cap del Consell també ha destacat les ajudes econòmiques que s’han destinat a alguns sectors.

No obstant això, la liquiditat dels comptes públics valencians per fer front a la situació s’ha tornat a revelar limitada i ha ressuscitat l’antiga demanda d’un millor finançament per al País Valencià, l’autonomia més maltractada en el marc de l’actual sistema. Amb el redreçament de les prioritats estratègiques per part del govern espanyol, el flamant acord que Joan Baldoví (Compromís) aconseguia a les primeries d’any, que es basava en la presentació per part de l’executiu de Sánchez d’un nou sistema de finançament autonòmic en el termini de vuit mesos, queda en suspens i cronifica, encara més si cap, el problema de l’infrafinançament endèmic del País Valencià. En una entrevista a À Punt, el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, assegurava que els 1.300 milions de liquiditat avançada pel Govern espanyol (el 60% de les necessitats pressupostades per al semestre) no són suficients per pagar proveïdors i fer front als ERTO.

"L'infrafinançament del País Valencià és el problema més greu que arrossega la Generalitat Valenciana i que ens ha impedit avançar per aconseguir un autèntic estat del benestar", ha expressat la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià en un comunicat. L’entitat s’ha oferit a la Generalitat en defensa d’un "finançament just" i ha sol·licitat que el Consell lidere un front comú amb les entitats socials a favor dels drets col·lectius. La situació d’infrafinançament, sosté la plataforma, "ens condemna a haver de suportar una crisi econòmica més persistent del que la nostra capacitat de recuperació ens permetria".