Fonts del Tribunal Constitucional (TC) han confirmat l'existència d'una estratègia per intentar bloquejar o frenar la intervenció de la Justícia europea en les causes judicials obertes a l'Estat espanyol contra dirigents independentistes catalans.

L'estratègia del TC ha consistit en admetre a tràmit els recursos dels presos polítics  per evitar en la mesura de les seves possibilitats l'accés al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

Aquesta manera de treballar ha tingut resultats satisfactoris pel TC, afirmen fonts del mateix Tribunal consultades per l'agència Europa Press. L'admissió a tràmit de prop de mig centenar de recursos d'empara que van presentar els avui condemnats contra disposicions del Tribunal Suprem va permetre deixar aquests assumptes fora de l'abast de l'òrgan de garanties amb seu a Estrasburg durant la celebració del judici a l'alt tribunal i fins al dictat de la sentència per sedició.

"Això és molt greu. Potser per això el TC va trigar 2 anys en decidir el recurs contra la presó provisional d'Oriol Junqueras, fent-lo inefectiu", ha assenyalat a xarxes socials l'advocat del líder d'Esquerra Republicana de Catalunya, Andreu Van den Eynde.

El catedràtic de Dret Processal Jaume Alonso-Cuevillas ja havia assenyalat fa temps a aquest diari que en la causa oberta contra els presos polítics catalans el TC es comportava de manera diferent a l'habitual. Esmentava un estudi d'un altre professsor de Dret Processal, Joan Picó, que havia fet estadístiques i assenyalava que normalment el TC acceptava molt menys del 10 per cent dels recursos d'empara i que, en canvi, els referents al procés sobiranista els estava admetent tots, perquè veien que d'aquesta manera congelaven l'accés a Europa.

Alguns d'aquests recursos d'empara s'estan resolent aquests dies per sentència, com les ja notificades sobre la negativa del Suprem al llarg de 2108 a concedir permisos perquè alguns dels processats, com el líder d'ERC Oriol Junqueras i altres exconsellers que van ser elegits diputats autonòmics poguessin sortir de presó per exercir les seves funcions com a parlamentaris. 

A finals del passat novembre el ple del TC va desestimar el recurs de Junqueras contra el manteniment de la seva presó provisional i ho va fer trencant per primera vegada la seva unanimitat en relació amb aquest assumpte. Van presentar vot particular discrepant tres magistrats.

El rebuig immediat dels recursos hauria permès a les defenses dels encausats denunciar seguidament una vulneració de drets davant el TEDH que podria haver estat resolta, o al menys admesa, abans que existís una sentència sobre el cas.

Les fonts del Constitucional esmentades per Europa Press afirmen que l'admissió d'aquests recursos d'empara, donada la transcendència constitucional de les qüestions plantejades -en la majoria dels casos per vulneració de drets de participació política-, han permès crear un cos de doctrina sobre aquests assumptes, que no havien estat abordats abans.

Per coordinar els treballs tècnics es va constituir al TC, segons les mateixes fonts, un grup de treball amb gairebé una desena de lletrats sota la direcció del magistrat Cándido Conde-Pumpido, amb independència que després els assumptes corresponguessin per repartiment al magistrat que li correspongués legalment la ponència.