Público
Público
PAÍS VALENCIÀ

Toni Cantó vota en contra de la tramitació de la llei electoral que podria salvar-lo el 2023

Les Corts valencianes aproven començar els tràmits de la nova Llei Electoral Valenciana que rebaixaria el llistó parlamentari del cinc al tres per cent

Dos tuits juntos se entienden mejor: Toni Cantó y su doble rasero con las cruces amarillas y las banderas de España en la playa
Toni Cantó, coordinador de Cs al País Valencià. 

Es tracta d’una antiga assignatura pendent de la política valenciana que ara comença a caminar, malgrat que no està gens clar que arribe a bon port. Per tal que la Llei Electoral Valenciana aconseguisca veure la llum necessita una majoria reforçada de dos terços de Les Corts. O siga 66 diputats, i els partits del Botànic –PSPV, Compromís i Unides Podem- només en tenen 52. Cal doncs el suport d’almenys un dels partits del bloc de dretes. PP i Vox ja des d’un inici han mostrat la seua oposició frontal al respecte, així que només queda Ciudadanos. Els seus 18 vots permetrien una còmoda aprovació de la norma i, en un principi, els de Toni Cantó semblava que hi estaven disposats.

De fet, el setembre passat, era la formació taronja la que estava disposada a empènyer per tal que la llei electoral poguera veure la llum en aquesta legislatura, després d’haver naufragat l’anterior per manca de suports. Però en un gir inesperat, Cantó s’oposa ara a l’aprovació i dijous, els seus diputats van votar en contra la tramitació parlamentària de la norma. El seu diputat Fernando Llopis va fer un dur atac a la proposta per fer-se durant "el pitjor moment de la pandèmia". "És el moment de salvar vides, no de salvar les seues butaques i escons", va arriba a afegir Llopis. Amb tot, per ara, l’oposició de Ciudadanos no és decisiva. Per acceptar la tramitació només es requeria una majoria simple, pel que la coalició governamental en tenia prou amb els seus vots.

Però la paradoxa de la posició de Cantó és que el seu partit podria convertir-se en el principal beneficiat si aquesta llei, finalment, surt endavant.

Rebaixar la barrera del 5%

Per entrar a Les Corts valencianes és necessari superar el 5% dels vots a escala autonòmica –no n’hi ha prou amb aconseguir-ho en una sola demarcació-, la barrera més dura de tot l’Estat espanyol. Una mesura que va imposar-se –durant el naixement de l’autonomia- per dificultar el sorgiment d’una hipotètica força cantonalista alacantina. "És realment una mesura molt poc democràtica –assegura Guillermo López, professor de comunicació política a la Universitat de València- que té molt a veure amb fenòmens com la desaparició d’Unió Valenciana i que el Bloc va patir durant dècades i després Esquerra Unida".

"Les lleis electorals mostren una gran resiliència, ja que el qui ha guanyat les eleccions amb una norma determinada sempre es resisteix a canviar-la"

La seua rebaixa al 3% dels sufragis és una vella assignatura pendent de la política valenciana, però aquesta mai s’acaba de materialitzar. "Les lleis electorals mostren una gran resiliència, ja que el qui ha guanyat les eleccions amb una norma determinada sempre es resisteix a canviar-la. És el que passa amb la llei espanyola, que a pesar de beneficiar molt a la dreta, sembla impossible de reformar", continua López.

De fet, el PP sempre s’ha mostrat absolutament en contra de qualsevol canvi en aquesta línia, i el PSPV tampoc n’ha estat mai massa entusiasta, malgrat que ara sembla disposat a aprovar-lo, siga perquè ha de cedir davant dels seus socis, siga perquè si Unides Podem queda fora del parlament, perilla el Botànic en la futura legislatura.

Ciudadanos, juntament amb els morats, és l’altre potencial beneficiat de la rebaixa del llistó. Si bé a les darreres eleccions autonòmiques van aconseguir un 17,5% dels vots, esdevenint tercera força, a les estatals de només set mesos després, van quedar-se amb només el 7,7%. Una tendència que els acosta perillosament a l’extraparlamentarisme. I "la diferència entre obtenir cinc diputats o quedar fora és la desaparició", recalca López.

Un atac de gelosia?

Així doncs, com s’explicaria la posició de Cantó, aparentment contrària als seus propis interessos? Oficialment, Ciudadanos asseguren que volien formar part del grup de debat que redactara el primer esborrany, però que les forces del Botànic els van deixar de banda, obligant-los a intervindre posteriorment per la via de l’esmena. Una versió que fonts de Compromís i Unides Podem contradiuen, tot assegurant que van ser els taronges els qui van declinar participar en aquesta redacció.

L’altre punt de discòrdia és la representació de Castelló. Ara per ara, aquesta circumscripció escull 24 diputats, molt per sobre del seu pes demogràfic. "La demanda de Cantó té força sentit, ja que és obvi que Castelló està sobre representat –explica Guillermo López- però també cal veure que hi té un interès particular, ja que el seu feu és a Alacant, mentre que a Castelló els seus resultats són més fluixos, just a l’inrevés que Compromís, o que el PSPV, que obté força escons ‘fàcils’ gràcies a l’actual repartiment". "El problema per a Cantó –continua el professor universitari i analista polític- és que si comences a posar condicions i vetos, corres el risc de bloquejar la situació i que PSPV i Compromís, que tenen menys interès que Ciudadanos en la reforma, ho acaben deixant córrer".

Amb tot, López tampoc exclou que la postura de Cantó continga certa dosi de "postureig", ja que "una cosa és pactar amb els socialistes i l’altra amb Compromís i Podem, que ho porta molt pitjor, en bona part perquè no és un polític professional, i açò es nota en el seu comportament a voltes histriònic o agressiu que no sé si comparteixen molts dels seus votants. Cantó no és un polític professional i en coses com aquesta, es nota".

Abans de prendre la decisió final, però, Ciudadanos prendrà bona nota del resultat de les eleccions catalanes. Si la davallada del partit matriu és més forta del que prediuen les enquestes, encara seran a temps de desdir-se i acabar aprovant una llei que podria ser la seua taula de salvació el 2023.