Público
Público
PAÍS VALENCIÀ

Un pla urbanitzador a la capital de l'orxata es converteix en la nova amenaça a l’horta de la xufa del País Valencià

Alboraia té una de les zones d’horta més productives. Veïns i llauradors protesten contra el Pla que en destruirà 260.000 metres quadrats mentre l’Ajuntament argumenta que ha reduït l’afectació al mínim imprescindible.

Una huerta de chufa.
Un camp plantat de xufa.

Mari Carmen Belloc és filla i néta de llauradors. Als seus camps –ara arrendats- encara es cultiven carxofa, lletuga, ceba, col, creïlla i, per descomptat, xufa, el miraculós tubercle amb el qual s’elabora l’orxata, símbol identitari de l’horta valenciana i, en concret d’Alboraia. Un cultiu que, malgrat la competència de la importació africana, encara és dels més rendibles pels productors, gràcies a uns preus relativament estables. "Són terres molt bones, que donen diverses collites l’any, i que estan molt ben cuidades, millorades durant generacions a força de barrejar la sorra amb fems de cavall", explica.

Ara els seus camps es troben amenaçats pel Pla General Estructural (PGE) d’Alboraia, que els requalificarà com a sòl industrial per ampliar el polígon, un element més dins d’una reestructuració urbanística que també inclou la construcció d’un institut i un parc, l’ampliació de l’escola, el trasllat de l’ecoparc, 2.850 habitatges nous i un vial que comunique el nucli urbà amb la platja. En total, uns 260.000 metres quadrats d’horta, la gran majoria productiva, desapareixeran. És un nou mos a un espai paisatgístic i agrari que fa dècades que va retrocedint davant l’impuls urbanitzador que sembla imparable, malgrat les lleis de protecció de l’horta.

Precisament a Alboraia es va viure l’última agressió important, l’ampliació de la V-21, l’entrada nord a la ciutat de València, que va suposar asfaltar uns altres 62.000 metres quadrats en una obra altament qüestionada. Precisament, l’oposició a la V-21 va convertir-se en símbol d’un renovat moviment de defensa de l’horta, que als arguments ambientals i paisatgístics, ara suma els de l’emergència climàtica i la sobirania alimentària.

Ja han aparegut especuladors, "nosaltres els anomenem els taurons d’Alboraia"

A Alboraia s’ha constituït la plataforma Horta i Litoral, que agrupa bona part del teixit social del municipi oposat al PGE. Jorge Ramón, membre actiu de la plataforma critica que "l’Ajuntament calcule que el municipi creixerà encara en 8.000 nous habitants", una xifra que veu "infundada", i que projecte la construcció de quasi tres mil habitatges quan "n’hi ha encara 2.000 buits". "A més –continua Ramón- 865 d’aquests estan planificats al costat de la mar, sense tenir en compte la regressió de la costa que provocarà el canvi climàtic". L’ampliació del polígon rep crítiques similars: "Hi ha solars sense construir i naus buides o que han de llogar a sectes i activitats no industrials perquè no hi ha demanda", explica Belloc. Per a la seua família, la requalificació de les terres és una autèntica amenaça econòmica. "Si passen a ser zona industrial, no soles hem de pagar un IBI més alt, sinó que a més el PGE inclou unes càrregues urbanístiques de 21.000 euros per fanecada [833 metres quadrats]. I és que ni venent les terres aconseguiríem aquesta quantitat, el PGE ens hipotecarà el patrimoni només per les taxes, i el més probable és que tot quede en solars abandonats", denuncia. També assegura que ja han aparegut especuladors –"nosaltres els anomenem els taurons d’Alboraia"- que ofereixen comprar les terres als llauradors afectats a la baixa jugant amb la por al canvi d’ús.

El PGE com a solució?

Bru (Ajuntament): "Hem fet una proposta que redueix al màxim l’afectació de l’horta, és realment una proposta de mínims"

Des de l’Ajuntament, Ana Bru, regidora d’urbanisme no està gens d’acord amb aquests arguments. "Hem fet una proposta que redueix al màxim l’afectació de l’horta, és realment una proposta de mínims, però és que el terme d’Alboraia tot és horta, qualsevol intervenció doncs és inevitable que acabes tocant un poquet". Bru contraposa la seua proposta de PGE amb l’anterior, de quan el PP governava i encara no havia punxat la bombolla immobiliària, que pretenia urbanitzar fins a un milió de metres quadrats. "Hem reduït l’afectació a una quarta part i garantim la protecció de 6 milions de metres quadrats, jo no sé què més volen que fem".

Precisament en l’anterior PGE s’amaga un dels motius que pressionen l’actual consistori en favor de l’actual. El 2017, un tribunal va condemnar l’Ajuntament a tornar 25,7 milions d’euros que la immobiliària Quabbit havia avançat per a la construcció d’un PAI fallit a la platja que incloïa un port esportiu, un auditori, hotel i 800 habitatges. Aquest deute podria ser eixugat amb els beneficis de requalificació del PGE, encara que Bru aporta més beneficis, com "la construcció de l’institut, la renovació de l’escola i un parc públic, que són dotacions urgents i que no hi ha altra forma d’aconseguir-les, ja que conselleria tampoc ens deixaria endeutar-nos per construir-les".

Protesta a Alboraia contra el Pla General Estructural.
'Per l'horta': "Que l’única via de finançament dels ajuntaments siga la construcció és un dels principals problemes a l’hora de protegir l’horta"

"Que l’única via de finançament dels ajuntaments siga la construcció és un dels principals problemes a l’hora de protegir l’horta", apunten des del col·lectiu 'Per l’Horta', una de les entitats més veteranes que treballa en la defensa d’aquest espai. Un dels seus activistes, Lluís Fontelles, denuncia que "ajuntaments i conselleria adapten el Pla d’Acció Territorial de l’Horta (PATH) perquè les ampliacions urbanitzadores queden dins la llei. I encara que en aquest intercanvi de cromos no sempre puguen construir tot el que voldrien, encara es produeixen amenaces com la d’Alboraia". Segons l’actual PATH, l’actual PGE d’Alboraia implica consumir tota la reserva de sòl protegit urbanitzable del terme municipal, pel que –si no es modifica la legislació actual- el consistori ja no podria impulsar nous projectes mai més.

Però mentre els ajuntaments continuen necessitant la construcció per finançar els objectius bàsics, l’agricultura sempre haurà d’estar pendent d’aquesta amenaça. Fins i tot en terres tan productives com les de la capital de l’orxata.