"Hem volgut fer una crònica popular de 20 anys de lluita i resistència en defensa de l’horta valenciana", explica David Segarra, director del documental Per molt que bufe el vent que s’estrena aquesta nit al cinema Lumiere d’Alboraia, una de les poblacions on, precisament, aquest conflicte territorial està més calent. La data escollida per a l’estrena tampoc és casual. Diumenge 27 farà un any exacte que la Guàrdia Civil va desallotjar violentament i enderrocar el Forn de Barraca, una alqueria del 1906, que des de llavors va convertir-se en el símbol d’una nova consciència mediambiental a València. Per commemorar-ho s’ha convocat també a una marxa pels terrenys destruïts en l’ampliació de la V21 i una trobada amb diferents col·lectius de conservació del territori.

Va ser precisament l’ampliació d’aquest vial a l’entrada nord a València el que va afectar mortalment el Forn de Barraca. L’asfalt de 60.000 metres quadrats de l’horta d’Alboraia –una de les àrees més fèrtils i productives- per construir un tercer carril al llarg de cinc quilòmetres va rebre l’oposició de llauradors afectats i ecologistes. Les protestes, però, van ser relativament menors fins que un grup de joves van decidir ocupar l’alqueria per evitar-ne l’enderroc i la va convertir en un símbol. Els joves van aguantar 10 dies, durant els quals van rebre nombroses mostres de suport del món de la cultura, els moviments socials, la universitat o els veïns de la zona.

El seu desallotjament –en un desproporcionat operatiu policial que va incloure un helicòpter i desenes de vehicles- va ser retransmès per À Punt, la televisió autonòmica, i va impactar fortament en l’opinió pública. "No vam poder paralitzar la V21, però vam aconseguir generar un debat ciutadà i obligar als polítics a posicionar-se", recorda Datxu Peris, una de les protagonistes de l’acció i que es troba a l’espera d’un judici per desobediència i resistència a l’autoritat. En total són quatre els activistes encausats. "Pensant-ho bé, l’acció va ser un èxit i si m’hi tornara a trobar ho tornaria a fer de cap", assevera Peris.

Una nova consciència ambiental

"Hi ha derrotes que donen fruits a posterior", reflexiona Marc Ferri, un dels portaveus de Per l’Horta, entitat degana en la defensa d’aquest territori. "No vam aconseguir aturar la V21, però la batalla del Forn de Barraca va deixar un sabor de boca als responsables, tant municipals com autonòmics, que ha beneficiat en altres conflictes similars".

Entre els exemples que posa Ferri hi ha l’aturada del PAI (Pla d'Actuació Integrada) que planejava construir dos edificis de 30 plantes al barri de Benimaclet (València) o la negociació sobre la reubicació de quatre torres d’alta tensió afectades per la V21, de tal manera que tinguen la mínima afectació per als llauradors de la zona. Ara, en tots dos casos, aquestes victòries –des del punt de vista conservacionista- han necessitat una intensa mobilització veïnal per a fer-se realitat. "Ens adonem que no hi ha una voluntat negociadora real, sinó que cal estar constantment mobilitzats perquè t’escolten –continua Ferri- però al mateix temps que aquest és un Consell que té una posició ambivalent, sense una política clara, sinó que depèn de cada moment i de cada departament afectat".

Aquestes mobilitzacions són reflex, explica Segarra, de la creixent consciència ambiental que retrata al documental. "A voltes ens oblidem que tenim una societat organitzada molt potent i ens pensem que no podrem, i després descobrim que la gent sí que hi és i no falla", continua el periodista, que ha fet possible el seu treball gràcies a una campanya de micromecenatge i el suport de Per l’Horta i l’editorial Sembra Llibres. "En canvi cap televisió s’ha interessat pel reportatge", es lamenta Segarra, qui no s’explica l’actitud d’À Punt. Savis de l’horta, un documental anterior centrat en l’experiència dels camperols de la comarca, ha estat emès per TV3, a més de televisions a Mèxic i Portugal i ha guanyat nombrosos premis, però mai les converses amb la televisió valenciana mai han fructificat.

Per molt que bufe el vent arrenca amb els enderrocs de les alqueries de La Punta, afectades per una Zona d’Activitats Logístiques del Port de València que, vint anys després, continua sense construir-se. La llarga lluita per salvar aquella partida va suposar, per molta gent, el tret d’eixida de la consciència que els valencians eren "uns privilegiats per estar rodejats de l’horta", en paraules de l’actriu Rosana Pastor gravades al documental. Precisament, una de les dirigents de La Punta, Carmen González va morir fa pocs dies, el 16 de setembre, i Segarra ha aprofitat per dedicar-li el documental: "Sense el mestratge i l’exemple de dones llauradores com Carmen hui senzillament no estaríem parlant d’açò".

L’emergència climàtica entra en escena

Demà, els participants de la marxa convocada podran observar en primera persona les destrosses produïdes per l’ampliació de la V21, però en el discurs dels organitzadors no hi ha només una defensa del paisatge agrícola, sinó que també és especialment sagnant la infraestructura. "Aquesta ampliació és totalment inútil, està demostradíssim que ampliar carreteres no funciona per acabar amb els problemes de retencions sinó que els agreuja"–i a més- "és totalment incomprensible que en una situació d’emergència climàtica, la solució siga continuar insistint en un model de mobilitat que agreuja aquest problema".

El desallotjament del Forn de Barraca va produir-se, precisament, el mateix dia que s’havien convocat les marxes del clima arreu del planeta. La manifestació de València –una de les més massives de la història recent de la ciutat- va tenir aquesta lluita com una de les principals protagonistes.