La pressió assistencial provocada per la tercera onada està deixant imatges dantesques als hospitals valencians. Cafeteries, capelles i passadissos reconvertits en habitacions improvisades, sales d'operacions i paritoris transformats en UCI i –el més important- manca total de personal, que es troba doblant i triplicant torns, a punt de l’extenuació i amb altes proporcions d’infecció. Aquest desgavell perjudica clarament la qualitat de l’assistència sanitària de tots els pacients, no soles dels malalts de Covid, però com afecta les patologies majoritàries o exclusives de dones?

"Si en els hospitals ja ens trobem habitualment amb pràctiques coercitives durant els parts, ara la situació ha empitjorat greument", explica a Públic Sira Montiel, membre de l’associació 'El parto es nuestro', que treballa per un model d'obstetrícia respectuosa. Des d’aquest col·lectiu recullen les experiències de dones durant tot el tractament prenatal, el part i el postpart, un procés, asseguren, que requereix el seu temps i molta sensibilitat, ja que és un moment "de vulnerabilitat enorme per a la dona". Unes necessitats que, en ple col·lapse hospitalari són autèntics luxes, pel que les denúncies que els arriben s’han incrementat enormement. "La pressió per accelerar els parts està provocant una instrumentalització innecessària, amb un ús més comú de fòrceps i espàtula, així com de pràctiques sense evidència científica com l'episiotomia, que pot comportar conseqüències greus en la salut sexual i reproductiva de les dones, o que es talle el cordó umbilical abans d’hora, el que pot comportar falta de ferro per al nadó", continua Montiel.

La manca de personal ha provocat que alguns hospitals, com el de La Plana, a Vila-real, hagen restringit els serveis d’epidural a partir de les vuit de la vesprada, ja que els anestesistes estan destinats a la cura de les UCI. També manquen comares, una especialitat d’infermeria, en principi per a assistir parts i que també han estat destinades a les zones Covid. Amb molts paritoris ocupats pels llits d’emergència, el temps que es pot destinar a la dilatació es redueix i han augmentat les induccions del part amb oxitocina i també les cesàries. Montiel denúncia aquestes com "males praxis", que contradiuen les recomanacions de l’OMS i altres institucions mèdiques, però la manca d’un protocol unificat per tot el País Valencià dificulta erradicar: "Ja en èpoques normals, la varietat de protocols suposava un problema, però ara tots aquests s’han adaptat als temps Covid i ho han fet també de forma dispar".

L’aïllament desterrat a mitges

Sandra va tindre la seua filla a l’abril, durant el confinament total. Llavors, una directriu de la conselleria de Salut impedia l’entrada de qualsevol acompanyant als hospitals valencians, inclosos durant els parts. Precisament la denúncia de Sandra va ser clau en aconseguir revertir aquesta norma. "Vam estar molt aïllats, que s’entén donades les circumstàncies, però al final el meu marit va aconseguir entrar a l’habitació i estar amb mi tot el procés, però una amiga que va tenir un part prematur unes setmanes abans que el meu va estar desacompanyada en tot moment", recorda aquesta veïna de València. Llavors, el confinament va buidar els hospitals d’altres patologies diferents a la Covid, i la situació no va ser ni molt menys similar a l’actual, denunciava fa pocs dies un infermer a Públic.

"L’acompanyant és fonamental perquè la dona se senta segura i confiada i per evitar patologies com la depressió postpart", avisa Montiel. I encara que la pràctica d’aïllament no s’ha reprès malgrat la situació d’emergència, des de El Parto es nuestro denuncien que encara hi ha casos que si se sospita que la mare siga positiva se la separa del nounat, dificultant l’establiment del vincle mare-fill i l’inici de l’alletament matern, "i tot això malgrat que no hi ha cap evidència que el Covid es puga transmetre per la llet", explica Montiel.

Patologies feminitzades

Però la violència obstètrica no és l’únic índex que ha empitjorat. Marta López, metgessa a l’hospital Doctor Moliner a Serra de Portaceli (Camp del Túria), relata com la sobrecàrrega a la qual s’està sotmetent l’atenció primària, situada en primera línia contra la pandèmia, està dificultant el tractament de malalties molt feminitzades, com els dolors musculars, la fibromiàlgia o les migranyes.

"La majoria de consultes es fan telefònicament i només pots anar en presencial si és molt urgent o greu, això invisibilitza el dolor crònic –explica López- i just quan més es necessita, ja que cal tenir present que l’augment de la necessitat de cures, pel tancament o restriccions d’algunes institucions com residències o escoles, recau de forma molt majoritària en les dones, que es troben amb una doble i triple jornada laboral. Els quadres amb els quals treballem són terribles, gent que porta des de març sense eixir de casa, amb angoixa, dolors musculars, nervis... ". Aquesta metgessa explica com els seus pacients s’han reduït a una quarta part –"per poder estar disponible per a la Covid"- i davant les presses i la pèrdua de qualitat que suposa les vies telemàtiques s’opta per un increment de les receptes d’ansiolítics i antidepressius. El seu consum ha augmentat fins a un 20% durant el primer trimestre de l’any, majoritàriament per part de dones.

López també recorda el paper de l’atenció primària a l’hora de detectar casos de violència de gènere, "que ara queden amagats", així com l’endarreriment de controls vitals, com les mamografies, que dificulten la detecció precoç del càncer de mama.