El president del Govern de la Generalitat, Quim Torra, ha criticat de nou la centralització de les competències durant la pandèmia del coronavirus. Durant el ple parlamentari sobre la gestió de la crisi, Torra ha afirmat que la compra de material sanitari al mercat internacional va ser "nefasta": "La centralització de la compra de material va ser una de les pitjors decisions de la centralització de competències". Torra ha criticat que l'Executiu estatal "intervingués" la Generalitat sense previ avís amb l'aplicació de l'estat d'alarma: "Tant costava despenjar el telèfon i dialogar? O el diàleg desapareix en funció de les tàctiques polítiques del moment?", ha etzibat. A més, Torra ha recordat que el cost de la gestió de la crisi ha estat de 5.000 milions d'euros i que el Govern ha calculat que el país necessitarà 30.000 milions d'euros per garantir la "reactivació del país".

El president ha fet èmfasi en la necessitat de tenir "un estat propi" per no "anar a remolc" de l'Estat espanyol, com assegura que ha passat durant la pandèmia: "Ens toca enfrontar la crisi sanitària i econòmica amb les mans lligades al darrere". Assegura que "una altra gestió de l'estat d'alarma era possible" i ha destacat que la Generalitat va proposar sempre un "pla alternatiu" que va presentar a l'Executiu estatal per tal de fer possible el retorn de competències.

De nou, ha assenyalat les limitacions amb les que es troba el Govern en l'àmbit econòmic: "Qualsevol pressupost català serà sempre un pressupost insuficient. Aquest país genera els recursos suficients. Però tenim un dèficit d'entre el 6 i el 8%, uns 14.000 milions d'euros que són un llast immens i que ens asfixia". El president ha criticat que el pressupost estatal encara compti amb partides dirigides a la compra d'armes i a la monarquia.

El Govern demana al PSC i als Comuns que "apretin" a l'Estat

Torra ha repassat totes les inversions fetes des de la Generalitat per pal·liar l'impacte social i econòmic de la crisi, així com el cost total de 5.000 milions d'euros amb els quals xifra el cost de la pandèmia i la xifra estimada que des del Govern estimen que necessitaran per cobrir tots els costos derivats de la pandèmia: "La darrera estimació del Govern és que necessitem 30.000 milions d'euros per afrontar la reactivació del país i no acceptarem menys del que ens proposen". Considera que els recursos facilitats des de Madrid són insuficients: "Caldrà fer la inversió pública més important de la història". Per aquest motiu, Torra ha demanat el suport del Ple, i amb més èmfasi al PSC i als Comuns, per demanar a l'Estat espanyol un augment de les inversions per a Catalunya per fer front a la crisi: "Hauria de ser la lluita de tot el Parlament. Apretin. Alguns dels seus companys són Ministres". També ha demanat augmentar el sostre de dèficit a l'1% i permetre als ajuntaments utilitzar el superàvit o romanent. 

El president també ha anunciat que enviarà una carta al president espanyol, Pedro Sánchez i al director executiu del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE), Klaus Regling, perquè Espanya sol·liciti un préstec de 5.000 milions d'euros al fons d'emergència de la Unió Europea dirigit a Catalunya, el que representa el 2% del PIB català: "Confio que Sánchez no posarà cap obstacle i farà la gestió en nom de Catalunya". D'altra banda, també ha anunciat que entre el 16 i el 17 de juliol el Govern presentarà una primera versió del pla per la reconstrucció econòmica i social, un pla que preveuen aprovar el 21 de juliol.

A més, Torra ha advertit que "l'emergència sanitària no s'ha acabat" i ha cridat a seguir respectant les mesures de seguretat fins que no tinguem una vacuna: "Seguim en tensió". Ha demanat actuar amb "rigor" i "responsabilitat" per afrontar una possible segona onada de la pandèmia i ha anunciat que el Govern està treballant per preparar-se, amb més de 50 plans sectorials i també garantint el material sanitari necessari.

El sistema sanitari té capacitat per fer 260.000 PCR diàries

La consellera de Salut, Alba Vergés, també ha comparegut al ple per fer balanç de la gestió sanitària de la crisi. Ha assegurat que, actualment, el sistema sanitari té garantida la capacitat de fer les PCR necessàries: "Des del primer moment disposàvem d'un laboratori a Catalunya". Vergés ha xifrat la capacitat de fer tests en 260.000 PCR diàries: "Hem fet gairebé 700.000 proves PCR a 400.000 persones", explica. 

També s'ha mostrat crítica amb la centralització de competències i ha lamentat que el comandament únic "no ha sigut una recepta bona". Ha assenyalat que el Govern espanyol no va confinar la població quan la Generalitat ho demanava i que va mantenir un confinament parcial durant les primeres setmanes, deixant que alguns treballadors de sectors no essencials anessin a treballar presencialment.

De cara a la tardor, la consellera ha assegurat que avançaran la vacunació de la grip per poder arribar a l'índex del 75% de vacunació recomanat per l'OMS: "Esperem que aquest any, amb aquesta consciència que probablement se'ns pot compaginar la Covid-19 amb la vacuna de la grip, hi hagi un canvi de mentalitat". Vergés ha insistit en l'objectiu de no tornar a un confinament total i en mantenir controlada la pandèmia per tal que no col·lapsi el sistema: "Tenim brots, en tindrem, és molt probable que hi hagi una segona onada i que coincideixi amb l'epidèmia de grup".

La CUP proposa una comissió d'investigació per als Mossos

A banda de debatre sobre la gestió de la Covid-19, la CUP també aprofitarà el ple monogràfic per a presentar una proposta de resolució que insta el Govern a crear una comissió d'investigació sobre les actuacions policials dels Mossos després del "fracàs" de l'auditoria interna. Els cupaires volen que s'analitzi els mecanismes interns de control, avaluació i correcció del cos i estudiar la possibilitat d'implementar mecanismes independents de control i fiscalització de les actuacions policials.

Els anticapitalistes també presentaran una altra proposta de resolució per instar la Generalitat a retirar-se de l'acusació particular i la sol·licitud d'arxivament de totes les causes obertes contra aquells que han exercit "el seu legítim dret a la dissidència política".