Treballar per propines i en control remot, la 'uberització' dels 'free tours'

"Un free tour és una visita guiada a preu lliure. El principi és molt bàsic, un guia o una guia realitza una visita normalment pel centre d'una ciutat i al final el client paga el que vol". Qui parla és Cristina Báez, guia a Go Belgium Tours. Cristina i tres persones més van decidir obrir una petita empresa a Brussel·les, on freqüenten la plaça central de la ciutat per oferir a peu de carrer seva free tour als turistes. "Molta gent es pregunta com és possible que pugui funcionar un servei d'aquest tipus. L'explicació és que el guia o la guia no té cap salari base, l'únic salari que té són les propines que t'ofereix la gent del tour.

El símbol distintiu d'aquestes visites guiades és un paraigua de color cridaner. "En la majoria d'empreses grans la serigrafia de el paraigua diu 'tours gratis' com a traducció de free tours, quan la traducció correcta de free és lliure, no gratis", explica Cristina, que critica que moltes empreses fan servir aquest concepte en les seves webs per atraure més turistes. "Això ens acaba repercutint en forma molt directe. Hi ha molta gent que ve i et pregunta, '¿això és el tour gratis? , I li dius 'no, és a preu lliure', i et diuen 'si posa gratis, posa gratis'. I en realitat té raó perquè estan en el seu ple dret de no pagar".

En els darrers anys aquest model de visites turístiques s'ha fet més visible en diferents ciutats d'Europa, traient a la llum qüestions respecte de la seva qualitat i condicions laborals. "A partir del 2015 aproximadament vam començar a veure aparèixer a Barcelona paraigües de colors diferents, i és a partir de fa dos anys que, de sobte, ens trobem amb nou paraigües diferents", explica Agnès Rodríguez, presidenta de AGUICAT, una de les associacions de guies oficials de Catalunya. L'associació es queixa de la poca regulació normativa de el sector. La Generalitat de Catalunya té pendent d'aprovar un decret sobre guiatge turístic en els propers mesos, però les complicacions per regular aquest treball estan en una normativa europea, la Directiva Bolkestein, que va liberalitzar el sector turístic, entre d'altres.

Control remot de la feina: fotografies i dispositius online

Gerard és un dels guies que al costat de Cristina van crear Go Belgium. Va succeir després que el "desconnectessin" (com es diu en l'argot de l'economia de plataforma) de la seva anterior empresa. "A mi em van fer fora. Tècnicament no poden acomiadar-te perquè ets autònom, llavors simplement em van deixar de cridar". Com en el cas anterior, la majoria d'empreses operen sota aquesta lògica de col·laboració amb guies autònoms. Els tours s'assignen segons la disponibilitat dels guies en un calendari. Fins aquí, tot dins de la normalitat. No obstant això, la denúncia de Cristina a aquesta mateixa empresa davant la Comissió Administrativa de Reglamentació del Treball belga va evidenciar altres situacions pròpies del fals autònom i de l'economia de plataforma: la jerarquia i el control remot de la feina.

Una empresa de 'free tour' controlava els moviments de les seves guies a través d'una webcam

"Ara per al tour de les 10:45 poseu-vos si us plau, com ja hem dit mil vegades, una persona a cada costat d'Hispano tours". Va ser un dels whatsapps que Cristina va rebre de Buendía Tours mentre esperava a la plaça principal de la ciutat a l'arribada del seu grup de turistes. "A la Grand Place hi ha una càmera de l'Oficina de Turisme de Brussel·les", explica la guia. "És un dispositiu  en línia que amb el que qualsevol pot veure el que passa a la plaça; aquesta empresa de free tours la feia servir per vigilar a quina hora arribava el guia, si el guia estava fent la seva feina, si estava parlant amb un altre company en comptes d'estar captant clients, en quina part de la plaça es trobava, etc".

Aquesta conversa de WhatsApp va ser un dels elements que la Comissió Administrativa de Reglamentació del Treball belga -òrgan dependent de la Seguretat Social- va usar per determinar la seva relació laboral. L'informe va concloure que la relació "contradeia la qualificació de treball independent" i que "s'havia de considerar com una relació de treball assalariada". "El mateix Manual de la bona guia en aquesta empresa era divertit perquè era una mica, punt a punt, com ser un fals autònom", explica Cristina. "Llavors agafaven i deien que només podies tenir exclusivitat amb Buendía Tours i no podies treballar per a una altra empresa, que havies de portar sempre tots els elements de l'uniforme o que havies de passar per x llocs d'un recorregut marcat".

Una situació similar va viure Héctor a 4 Lines Tours, empresa sota la qual operava Strawberry Tours a Barcelona fins al gener de 2020. "La relació que jo tenia amb aquesta empresa, la col·laboració com l'anomenaven ells, exigia també que no treballés per a altres", recorda l'extreballador. Va exercir com a guia de free tour gairebé dos anys, primer sota un paraigües groc i després sota el d'una maduixa. En ambdues ocasions una part del que s'ha obtingut amb les propines havia de pagar-se a l'empresa en concepte de despeses de màrqueting. "Ells es negaven a considerar-se els nostres ocupadors, per això mai vam signar un contracte. Deien que era una empresa de màrqueting que s'encarregava de captar clients. Encara que després també és cert que et organitzaven horaris i et donaven tota una parafernàlia corporativa que havies de utilitzar obligatòriament".

Els guies fan una foto al grup de turistes per certificar davant la seva empresa el nombre de participants de la visita

Les empreses de free tours acostumen a cobrar als seus guies col·laboradors entre 2 i 3 euros per cada turista. A causa de la variabilitat de les propines i que els turistes paguen al guia o la guia en metàl·lic, les operadores desconeixen els diners que reportarà cada tour. Aquesta situació els obliga a inventar-se mètodes per controlar la quantitat de diners que perceben els seus col·laboradors. Un d'aquests mètodes és mitjançant una fotografia que després pengen en xarxes socials. "Et deien que recollissis els correus electrònics dels visitants i que, amb ells, després enviarien una foto de record. En realitat suposava un instrument de control per saber el nombre exacte de gent que havia acudit al tour i els percentatges que havíem de pagar-los ".

En el cas de l'operadora d'Strawberry Tours a Barcelona, a aquest mètode de control se li sumava una aplicació anomenada Parim que geolocalitzava on s'ubicaven els seus guies col·laboradors en el moment d'iniciar el tour. Mitjançant aquesta aplicació per a mòbil, el coordinador els demanava que fitxessin a l'hora d'inici de de feina. En aquest moment el coordinador podia accedir al parador de la persona que faria la visita turística i controlar si havia arribat al punt de treball a l'hora pactada.

"Els contractes empresa-autònom són contractes que haurien de gaudir d'una relació d'igual a igual", explica Alejandro García, advocat laboralista a LAIE Advocats. "Si tu estàs dirigida o supervisada per una altra empresa, o tu no pots negociar el preu del teu servei i simplement estàs a expenses del que marca l'empresa, això et diu que estàs en una relació desigual, en una relació empresari-treballador".

Dues cares de la flexibilitat

Moisés és un dels guies que veuen amb bons ulls aquest model de negoci. "En ser una feina que varia bastant, que algunes vegades surts amb un grup i altres vegades no, sempre hi ha molta flexibilitat. Jo en ser autònom puc diversificar així els meus ingressos i el meu temps, aquesta seria una de les facilitats que tenim". Moisés és coordinador d'una petita empresa de tours a Barcelona i està fent un màster en gestió turística. Les lògiques acostumen a ser una mica diferents quan es tracta d'una empresa local i petita com aquesta. Ho veiem en alguns detalls. Evita serigrafiar 'tour gratis' en els paraigües conscient que la traducció a l'espanyol és preu lliure. Moisés explica també que "estableixen un mínim de tres persones perquè es faci el tour, perquè menys de tres té risc, ja que no saps quant et deixarà una persona". En altres empreses els guies tenen l'obligació de fer el recorregut encara que només hagi aparegut un turista.

L'altra cara de la flexibilitat la va patir Marcos (nom fictici), que va viure com la seva relació laboral pràcticament va finalitzar a causa d'un comentari a TripAdvisor malgrat tenir més de tres anys d'experiència com a guia. "Vaig rebre un parell de comentaris negatius a TripAdvisor dient que havia parlat massa sobre història i el tour els havia semblat avorrit. Vaig passar de sortir cinc vegades a la setmana a què m'ferissin tours molt puntualment", relata el guia, afegint que "algú que prefereix escoltar acudits sobre Messi pot deixar-te sense feina".

Al capdavant de l'economia de plataforma a Europa

Espanya és el tercer país d'Europa amb més persones treballant o buscant una feina a través de plataformes. Ho va descobrir al juliol passat un estudi de la Fundació Europea per als Estudis Progressistes (FEPS) anomenat "La plataformizació de la feina a Europa". Un 17% de la població activa treballa o busca feina un cop per setmana en plataformes. Durant tres anys han estudiat la importància d'aquests llocs de treball a les economies europees. "Els països amb les majors proporcions de població que busquen feina en plataformes són Txèquia, Eslovènia, Espanya i Estònia". L'informe conclou, que "l'explicació més probable per aquests alts nivells de treball al centre, est i sud d'Europa sembla ser la pobresa".

Al març de 2019 la Xarxa Europea contra la Pobresa i l'Exclusió social (EAPN) alertava que "més del 30% de les persones empobrides a Espanya tenen feina, amb la qual cosa, això de tenir ocupació i sortir de la pobresa es produeix en determinades ocasions ". Els treballs en plataformes s'han convertit en llocs de treball on guanyar un complement extra, com apunta l'informe de la FEPS. "En la majoria dels països, més de nou de cada deu, els treballadors de plataforma ho combinen amb altres fonts d'ingrés, i la proporció de treballadors de plataforma a temps complet mai excedeix el 12% de l'total".

Per a la majoria dels guies 'free tour', aquesta és la seva única activitat econòmica

Tot i que aquesta seria la tendència en el sector, Cristina, de Go Belgium, contradiu aquest relat en el cas dels free tours. "Es ven efectivament com una manera en la qual un estudiant simpàtic i apassionat t'ensenya la seva ciutat perquè li ve de gust i a més així es treu uns diners extres, quan la majoria de guies de free tours que conec la seva única activitat econòmica i per tant la seva principal suport és el free tour ".

Héctor afegeix que el motiu principal pel qual molts guies treballen en aquest model és fruit de les poques expectatives i sortides laborals. "Molta gent jove, molts precaris, venim de la crisi. Venim de passar temporades en què aconseguir una feina era difícil. D'aquesta filosofia de 'com a mínim tens una feina, conforma't'". Com ell, molts són graduats en història, humanitats, o arts. L'exguía explica que la dificultat per trobar sortides laborals relacionades amb els seus estudis els obliga a convertir aquest treball, en un inici temporal, en alguna cosa permanent. "Al final és fàcil caure en totes aquestes dinàmiques, no? De 'com a mínim puc treballar per això, almenys puc escollir certs dies en què treballo, no?'. Em donen aquesta flexibilitat. Però la majoria intenten vendre aquesta flexibilitat com una solució laboral precaritzant els drets dels guies".

-----

* Els testimonis d'aquest reportatge formen part del documental Free tours, treballar per propines, que ha produït l'Observatori del Deute en la Globalització juntament amb Fotomovimiento.