Un equip d'arqueòlegs, restauradors i conservadors de la Universitat de Barcelona (UB) treballen per demostrar que el jaciment arqueològic de Sant Jaume d'Alcanar (Montsià) era una factoria fenícia, un nucli amb activitat orientada a l'àmbit comercial. És una de les dues hipòtesis plantejades pels investigadors, després que recentment hagin trobat nombrosos vestigis que apuntin en aquesta possibilitat.

En concret, la quantitat de ceràmica fenícia localitzada, especialment la vaixella, així com altres circumstàncies sobre la disposició i estructura dels edificis, són alguns dels elements que haurien fet replantejar aquesta hipòtesi alternativa. Si es demostra el nou supòsit, es tractaria de l'assentament fenici més al nord de la Mediterrània: comportaria la reescriptura de la història i un impacte "transcendental" en la recerca internacional, segons David Garcia, arqueòleg i professor de la UB.

D'altra banda, la primera teoria apunta que era la residència d'un cabdill o cabdilla vinculada amb els fenicis. Així ho denota la fortificació dels edificis, la majoria dels quals de dues plantes, la muralla de sis metres d'alçada i els vestigis que s'han trobat en les restes dels magatzems.

"Estaríem parlant d'uns personatges indígenes que manen molt, però que tenen unes relacions molt estretes amb els navegants fenicis que arriben fins aquí, amb qui intercanvien productes de valor. A la vegada, els fenicis també estarien influenciant molt a l'hora de construir aquest palau", explica Garcia.

Totes dues teories comparteixen que existia una clara influència fenícia en àmbits com el de la religió, el poder, la defensa o l'arquitectura. De moment, s'ha estudiat el 35% del jaciment, el que correspon a les àrees més públiques de l'assentament, com un temple, la cuina o els magatzems. En les últimes campanyes, els arqueòlegs centren els seus esforços en estances de caràcter més privat, on tenen l'esperança de demostrar la nova teoria.

Els acadèmics ho tenen clar

La prudència marca la feina que durant un quart de segle han dut a terme els membres del Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica (GRAP) de la UB al jaciment de Sant Jaume d'Alcanar. Queden dues setmanes d'excavació per mirar de desxifrar la incògnita sobre aquest espai, gràcies a la tasca d'una trentena de persones, dividides en dos torns, que participen en les tasques d'excavació, restauració i conservació del jaciment.

Però des del món acadèmic hi ha diverses veus que diuen veure clara la hipòtesi correcta. "Els professionals de la matèria ens van preguntar per què trigàvem tant a dir que Sant Jaume era fenici, que ells ho tenien claríssim. Preferim ser molt prudents, però la balança s'ha decantat bastant. Ens faltaria l'element final d'autoconvèncer-nos, sembla que som els últims que faltem per fer-ho", ha detallat Garcia.