Público
Público

Vuit jaciments arqueològics per resseguir el passat de Catalunya

Ibers, romans, grecs... Gairebé totes les civilitzacions que han viscut a Catalunya al llarg de la història de la humanitat han deixat el seu rastre, que actualment podem veure gràcies als treballs de restauració i conservació 

Fortalesa dels Vilars d'Arbeca
Fortalesa dels Vilars d'Arbeca. Arbeca Turisme

Catalunya té un patrimoni cultural molt ric i divers, i cada vegada més gran. Arreu del país trobem museus, monuments i jaciments que conserven un trosset de les civilitzacions i pobles que van viure a les nostres terres en diferents èpoques de la història de la humanitat, des dels ibers als grecs i romans. Tots van deixar algun rastre que en alguns municipis han sabut preservar molt bé, com la ciutat romana d'Empúries, el poblat ibèric d'Ullastret (Baix Empordà), la ciutat romana de Tarraco o l'abric romaní de Capellades (Anoia). 

En total, compta amb més de 12.000 jaciments arqueològics, 220 dels quals declarats Bé Cultural d'Interès Nacional i alguns d'ells inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO. D'aquests jaciments, més de 150 estan museïtzats i oberts al públic arreu del país. N'hem seleccionat uns quants perquè aquest estiu puguis resseguir el passat de Catalunya a través d'ells. 

La fortalesa dels Vilars d'Arbeca

Tot i que l'activitat turística de Lleida es concentra sobretot als Pirineus, la zona de Ponent té una gran riquesa patrimonial que moltes vegades passa desapercebuda quan parlem de l'oest de Catalunya. Des de la Seu Vella a les construccions de pedra seca, els castells de la Segarra i l'Urgell i les pintures del Cogul passant pel poblat ibèric dels Arbeca. Ens aturem en aquest últim punt, on trobem un conjunt arqueològic excepcional habitat inicialment per la tribu dels ilergets.

Poblat Ibèric d'Arbeca
Poblat Ibèric d'Arbeca. Arbeca Turisme

Situat a l'extrem nord-oest del terme, a quatre quilòmetres d'Arbeca, es tracta d'una antiga fortalesa construïda al segle VIII aC, ja que gairebé tota la superfície construïda correspon a un sistema defensiu format per dotze torres. A més de visitar-se, també ofereix un conjunt d'experiències, com degustacions d'oli d'oliva arbequina, una de les varietats d'oliva més preuada del món.

El jaciment de La Draga

Anem fins a Girona, concretament a Banyoles (Pla de l'Estany), on trobem el jaciment de La Draga, un poblat neolític, actualment negat per les aigües de l'estany. És un dels assentaments d'agricultors i ramaders més antics de Catalunya i l'únic de la Península Ibèrica on s'han recuperat intactes eines fetes totalment de fusta. Té entre 7.200 i 6.700 anys d'antiguitat.

Recentment, s'han descobert les evidències més antigues trobades fins ara de gestió de forestal. Un equip de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va identificar unes marques antropològiques de fa 7.200 anys, en els pilars de fusta de llorer, que estarien fetes amb aixes.

Imatge d'arxiu d'un sector excavat a la Draga de Banyoles l'any 2017
Imatge d'arxiu d'un sector excavat a la Draga de Banyoles l'any 2017. Lourdes Casademunt / ACN

Actualment, el Parc Neolític de la Draga permet al visitant descobrir la vida quotidiana al neolític i conèixer una mica més els seus antics pobladors. 

El conjunt arqueològic de Tàrraco

La ciutat romana per excel·lència de Catalunya és sens dubte Tarragona, Tàrraco pels romans. Conserva un conjunt arqueològic excepcional declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000.

El conjunt comprèn un total de catorze monuments, situats a la ciutat de Tarragona i a municipis del voltant: el fòrum provincial, el fòrum de la colònia, les muralles romanes, el circ, l'amfiteatre, l'aqüeducte de les Ferreres, la pedrera romana del Mèdol, el recinte de culte del fòrum provincial, la torre dels Escipions, el teatre romà de Tarragona i la necròpolis paleocristiana.

Els tres restants són l'Arc de Berà (a Roda de Barà), la vil·la romana dels Munts (a Altafulla) i la vil·la romana de Centcelles (a Constantí).

La ciutat grega Empòrion i la romana Emporiae

Després de Tarragona, l'altra municipi romà de Catalunya és Empúries, l'únic jaciment arqueològic de la Península Ibèrica on conviuen les restes de la ciutat grega Empòrion amb les de la ciutat romana, Emporiae. És també la porta d'entrada de la cultura clàssica. 

Les ruïnes gregues actuals pertanyen a la ciutat d'època hel·lenística. Destaquen els recintes d'Asclepi i Serapis, la petita indústria on s'elaboraven conserves i salses de peix, l'Agora o plaça pública i les restes de paviment d'una sala de banquets amb una inscripció en grec.

D'època romana destaca la Domus 1 amb els mosaics que decoraven el terra, la Insula 30 (zona ocupada per les termes públiques de la ciutat), el Fòrum, les restes de la Basílica i la Cúria i les tabernae o botigues. També es pot visitar el museu monogràfic de les excavacions d'Empúries que custodia l'excepcional escultura original d'Asclepi trobada al jaciment.

1-8-2023 L'escultura original d'Asclepi trobada al jaciment d'Empúries
L'escultura original d'Asclepi trobada al jaciment d'Empúries. Cedida per Patrimoni Cultural de la Generalitat

Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà

Ocupades per l'home des dels inicis del Paleolític mitjà fins a l'edat dels metalls, el Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà, també al Pla de l'Estanyalberga diversos abrics i coves: la de l'Arbreda, la de Mollet i el Reclau Viver. Els estudis que s'hi han fet revelen que ens trobem en un dels millors jaciments de l'Europa occidental per conèixer el pas de l'home de Neandertal a l'home modern.  

Entre les troballes més importants, destaca el crani localitzat el 1973, que és la resta d'humà modern més antiga de Catalunya (té 22.300 anys d'antiguitat). Fa poc, es va descobrir que les coves de Serinyà van ser un refugi climàtic fa uns 30.000 anys. Arqueòlegs de la UdG van recuperar mostres de les coves del Reclau Viver i de Mollet III que van pertànyer a dos individus prehistòrics que hi van ser enterrats ara fa uns 22.000 anys. Un període que es coneix com a gravetià final, just abans del moment més fred de l'última glaciació.

6-3-2023
Mostra d'un individu del paleolític trobada a la cova Mollet III de Serinyà. Cedida per la UdG / ACN

L'Abric Romaní de Capellades

Sens dubte és un dels jaciments més impresionants i més ben conservats de Catalunya i d'Europa. L'Abric Romaní de Capellades, a l'Anoia, s'ha convertit en un dels principals jaciments del paleolític mitjà de la Península Ibèrica. Gràcies a aquestes descobertes és possible reconstruir el modus vivendi dels neandertals i la seva interacció amb el medi natural en què van viure.

Fa entre 75.000 i 40.000 anys, el cingle del Capelló va ser refugi dels neandertals, una espècie extingida d'homínids que s'organitzava en petites comunitats de caçadors-recol·lectors. Les diferents excavacions han permès recuperar una vintena d'objectes de fusta, prop de 200 llars de foc i nombrosos estris realitzats en pedra i os que evidencien uns sistemes de producció tècnica realment avançats.

20/08/2022 - Visió general del jaciment de l'Abric Romaní, a Capellades.
Visió general del jaciment de l'Abric Romaní, a Capellades. Laura Busquets / ACN

Fa uns mesos, els arqueòlegs van trobar la primera resta humana: fragments parcials d'un crani de neandertal de 60.000 anys d'antiguitat.

Ciutat ibèrica d'Ullastret

Tornem al Baix Empodrà, però aquest cop per descobrir la ciutat ibèrica d'Ullastret, l'assentament iber més gran descobert fins ara a Catalunya.  Flanquejada per imponents muralles, exercia com a capital de tot el territori indiketa, del qual n'explotava agricultura, ramaderia, mines i pedreres. 

Ullastret ha estat testimoni d'una de les troballes arqueològiques més importants dels darrers anys: la dels caps tallats d'Ullastret. Són 15 fragments cranials humans fruit d'una pràctica ritual d'origen celta que consisteix en exhibir el cap de l'enemic vençut com a un trofeu de guerra.

6-7-2023 Vista aèria de la porta d'accés a la ciutat ibera de l'illa d'en Reixac a Ullastret
Vista aèria de la porta d'accés a la ciutat ibera de l'illa d'en Reixac a Ullastret. Cedida a l'ACN pel MAC

Tot i que el conjunt d'Ullastret està format per dos poblats ibèrics, només són visitables les restes del Puig de Sant Andreu. L'itinerari permet veure la muralla ibèrica més gran i antiga de Catalunya, reforçada amb sis torres circulars. Fa poc, al jaciment de l'illa d'en Reixac, els arqueòlegs van descobrir la porta més gran d'una ciutat ibera.

Les pintures rupestres del Cocó de la Gralla, al Montsià

Acabem al sud del país, concretament al Montsià, on un petit poble als peus del Mont Caro, Mas de Barberans, alberga un conjunt pictòric rupestre excepcional: el Cocó de la Gralla, situat en unes coves del Parc Natural dels Ports. La seva antiguitat és d'uns 8.000 anys i es va pintar dins del període epipaleolític.

Les pintures representen dues fileres d'arquers a la carrera cap a l'esquerra, de dues mides diferents, diversos animals i petjades, que formen una possible escena de cacera o ritual. Es poden visitar lliurement seguint un itinerari senyalitzat, tot i que no es pot entrar al jaciment. Per accedir-hi, has de reservar plaça a les diferents visites guiades que organitza el Museu de la Pauma. La propera és el 9 d'agost.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?