Troben a Suïssa pintures romàniques d'esglésies del Pirineu desaparegudes fa més de 50 anys

Durant els anys 40, en plena dictadura franquista, Ramon Gudiol va arrencar sis fragments de pintures romàniques de les esglésies de Santa Maria de Cap d'Aran, Sant Llorenç d'Isavarre i Sant Iscle i Santa Victòria de Surp -totes del Pirineu català- per posteriorment emmarcar i vendre'ls. Amb els anys, es va acabar perdent el rastre d'aquestes obres, fins ara. 

Cinquanta anys després d'arrencar-los i vendre'ls, dos investigadors de la Universitat de Barcelona -la catedràtica Milagros Guardia i el professor Juan Antonio Olañeta- han descobert els sis panells robats en una col·lecció privada suïssa. Els historiadors tenien coneixement de quatre d'ells, però els altres dos eren inèdits.  

Una d'aquestes peces és una imatge de Sant Gervasi que era original de Santa Maria de Cap d'Aran, una important església de la Vall d'Aran, bona part de les pintures de la qual es poden veure al museu The Cloisters de Nova York. Els altres tres panells trobats, dos apòstols i la representació del símbol cristià d'un peix, pertanyien a l'església de Sant Llorenç d'Isavarre.

Dues pintures inèdites 

D'aquestes quatre obres se'n conservaven imatges en el fons de l'Arxiu Mas de l'Institut Amatller d'Art Hispànic, però feia més de cinquanta anys que no se sabia on eren. En canvi, de les altres dues peces trobades, els historiadors de l'art no en coneixien l'existència. Es tracta de representacions dels símbols de sant Lluc i sant Marc —el bou i el lleó, respectivament— procedents de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Surp.

Els sis panells es van posar a venda per iniciativa de l'antiquari Josep Bardolet. Va adquirir les obres el col·leccionista suís Arthur Wilhelm i als anys seixanta, després de la seva mort, es van dipositar al Museu d'Art de Basilea, que no va identificar de quines esglésies procedien. Finalment, el 2008 van passar a formar part de la col·lecció privada en què es troben actualment.

Els investigadors de la UB van seguir la pista de les peces i van sol·licitar al Museu de Basilea si podien posar-los en contacte amb els propietaris. Efectivament, un dia van rebre un correu en què se'ls oferia la possibilitat de veure i fotografiar les peces. "Poques vegades els especialistes tenim l'oportunitat de recuperar alguns d'aquests fills pròdigs, d'aquests trossos del nostre patrimoni dels quals s'havia perdut la pista", han afirmat els investigadors de la UB.