Amb els vots favorables de Barcelona en Comú i PSC -els partits que formen part del govern municipal- i ERC, el ple de l’Ajuntament de la capital catalana va aprovar el passat 23 de desembre el nou Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (Peuat). La segona regulació, que substitueix el text de l’any 2017, incorpora la figura de les Llars Compartides, que permet llogar una habitació per un període inferior a 31 dies sempre que es renunciï a la llicència d’habitatge turístic.

Tot i aquest pas endavant, que prohibeix el lloguer d’habitacions turístiques i estableix el centre de la ciutat com una zona de decreixement, encara resta per establir una ordenança que ordeni aquest àmbit, en el qual els socis del consistori no s’hi han posat d’acord. Malgrat que la regidora d’Urbanisme, Janet Sanz, defineix el Peuat com una "eina imprescindible per aturar el creixement, que farà passar a la història la barra lliure al sector turístic", algunes entitats veïnals i experts en urbanisme discrepen d’aquesta visió per les dificultats que comporta controlar el compliment de la normativa, especialment en l’àmbit dels instruments d’inspecció per frenar l’especulació.

Les dissensions també provenen dels partits de l’oposició municipal, que han votat en contra. El grup municipal d’ERC, l’únic que ho ha fet a favor, vol que cada pas que es dona en la regulació dels habitatges turístics sigui ferm. Per la seva banda, el regidor de Junts per Catalunya (JxCAT) Jordi Martí lamenta "el divorci entre els socis de govern" i es mostra partidari de regular en comptes de prohibir. Tant C’s com el PP consideren que el nou Peuat perjudica la recuperació econòmica i manté un esperit regressiu.

En una primera valoració de la iniciativa, l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT), una de les entitats que més ha lluitat contra el creixement desmesurat de l’activitat a Barcelona, creu que "es tracta d’un plantejament necessari per contenir els greus impactes socials i ambientals que comporta el turisme, però insuficient per emprendre el camí del decreixement turístic que necessita la ciutat". L’ABDT rebutja la qualificació de llars compartides, argumentat que són un nou pas en "el procés de precarització de l’accés a l’habitatge que castiga les capes ja més precàries, com les persones i famílies que tenen per casa una habitació rellogada, que es trobarien competint amb el lloguer a turistes".

El 'blanqueig' de l’habitatge turístic

El membre de l’ABDT Dani Pardo admet que el nou Peuat queda lluny dels objectius marcats per les entitats veïnals i socials, però sobretot critica que "la Generalitat blanquegi l’habitatge turístic com si fos Airbnb, afavorint una regulació oberta que liberalitza el sector i traspassa la responsabilitat als ajuntaments". Pardo adverteix dels interessos que es poden amagar darrere la figura de les llars compartides: "la poca capacitat inspectora, unida a les dificultats burocràtiques i administratives en les tasques de control, poden servir de tapadora per a l’especulació turística".

Malgrat que, segons creu Pardo, la percepció social del lloguer turístic s’ha tornat més crítica en els darrers anys, el membre de l’ABDT alerta sobre les campanyes de publicitat que "creen un discurs de màrqueting que utilitza l’estereotip de l’àvia que no arriba a final de mes per justificar la decisió de posar una habitació per llogar". Pardo veu darrere d’aquests moviments a grans propietaris i agents immobiliaris que "intenten regularitzar una activitat de la qual gairebé mai se’n beneficien les rendes més baixes de la població".

En una línia similar, l’antropòleg i membre de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà (OACU) José Mansilla valora el nou Peuat com "un instrument valent i una bona eina per controlar els interessos dels hotelers", però alhora reclama mesures de control i un pla més ambiciós per garantir que es compleixi la normativa. L’expert contradiu a Janet Sanz, afirmant que la barra lliure al sector turístic de Barcelona encara no s’ha acabat, però s’estan fent passos en la bona direcció, com declarar la zona 2, que correspon al centre de la ciutat, com àrea de decreixement. Mansilla advoca per implantar instruments d’inspecció a les suposades llars compartides com els que fan que les empreses rebin visites aleatòries per comprovar que compleixen la normativa en l’àmbit de la prevenció de riscos laborals.

Impacte desigual en els hotels

El Peuat també permetrà als hotels del centre de Barcelona mantenir el nombre d'habitacions si es reformen, encara que amplia les zones on no es podran obrir nous establiments. En aquest sentit, a la zona nord del 22@, una de les principals àrees de desenvolupament de la ciutat actualment, no es podran aixecar més. El 22@ passarà a considerar-se zona 2 i, per tant, no es podrà obrir inaugurar cap establiment tret que es tanqui un altre.

El primer Peuat es va aprovar a principis del 2017, després de la moratòria hotelera que va decretar Ada Colau en arribar a l'Ajuntament de Barcelona dos anys abans. La normativa va frenar alguns megaprojectes previstos, com la torre Deutsche Bank, que s’havia d’ubicar a la confluència entre Avinguda Diagonal amb Passeig de Gràcia o la Torre Glòries, on la multinacional nord-americana Hyatt es plantejava obrir un hotel de luxe.

Una vegada aconseguida la limitació de l’expansió hotelera, les entitats veïnals reivindiquen extremar la vigilància a les residències universitàries, on asseguren que conviuen estudiants i turistes sense cap mena de control. Les titllen de "colador de les habitacions turístiques". Tot i valorar positivament el veto a la construcció de més hotels a la zona del 22@, aquestes organitzacions demanen estendre la iniciativa a tota la ciutat, ja que consideren que no cal incrementar les places d’allotjament de la capital.