Unes obres permeten descobrir un refugi antiaeri a Gràcia

Les obres sobre la via pública deixen sovint al descobert símbols del passat, com les vies de l'antic tramvia de l'Eixample de Barcelona. Els carrers i avingudes de la capital encara amaguen molts vestigis, com el refugi antiaeri que han posat al descobert les obres de reurbanització del carrer de Ventalló, al districte barceloní de Gràcia. El Servei d'Arqueologia de Barcelona creu que es tracta del refugi 0342, documentat el setembre del 1937, en plena Guerra Civil. 

El Servei d'Arqueologia es coordinarà amb l'empresa promotora de l'obra (la pública Barcelona d'Infraestructures Municipals, Bimsa) per accedir a l'interior del refugi i comprovar-ne l'estat de conservació. Es preveu que durant els pròxims 15 dies es buidi l'entrada, que està plena de runa, per arribar al tapiat inferior que dona accés a la galeria principal del refugi.  

Un cop destapiat, la Unitat de Subsol dels Mossos d'Esquadra accedirà entrarà al refugi per inspeccionar-lo i comprovar-ne la integritat i l'estat de conservació. En funció de l'estat, es documentarà  tot el refugi amb un escàner de tres dimensions (3D). Les obres de rehabilitació del carrer continuaran paral·lelament a les feines dels equips d'arqueòlegs a la zona de la troballa.

Un refugi "galeria"

Els arqueòlegs creuen que es tracta del refugi 0342, documentat el setembre del 1937. Segons uns documents que encara conserva l'Ajuntament de Barcelona d'aquella època, era una construcció antiaèria del tipus "galeria" que es va començar a construir l'any 1936 i es va acabar el 1939. Es tracta d'una estructura defensiva formada per quatre galeries que s'havien d'unir en un punt central –la cruïlla dels carrers Pare Laínez i el passatge Nogués-, tot formant una creu.

El refugi, doncs, comptava amb quatre accessos. El primer estava ubicat davant el número 420 del carrer Sardenya, amb un tram d'escala que salvava un desnivell d'uns 10 metres. La galeria girava en direcció oest fins a al número 54 del carrer Pare Laínez. Aquest tram, d'uns 35 metres de llarg, també comptava amb un pou de ventilació.