"No ens podem jugar gastar-nos tots els estalvis quan potser ens cancel·len el vol". Marc Saavedra i Esther Parras, una parella de catalans que fa sis mesos que viu a Austràlia, finalment han decidit quedar-se al país enlloc de tornar a Catalunya. "Si podem tornar, tornem. Però només si ens asseguren que hi haurà un avió", afegeix  Saavedra. Expliquen que una coneguda va reservar fins a quatre vols, però tots van ser cancel·lats. Alguns bitllets han arribat a costar fins a 8.000 euros. "Amb el que ens gastaríem, podem viure aquí dos o tres mesos i aguantar a veure com passa la cosa", apunta el jove.

Ells són dues de les 1.650 persones que s'han posat en contacte amb el Departament d'Exteriors per mirar de trobar una forma per tornar des de l'estranger un cop es van començar a imposar les restriccions per la pandèmia. Fonts del Departament confirmen que fins al 50 % dels que s'hi han posat en contacte, aproximadament uns 800, ja han aconseguit tornar. La Generalitat es limita a fer un seguiment del cas i informar de manera actualitzada de les restriccions, així com contactar ambaixades o companyies aèries. Però no pot limitar els preus dels vols ni fletar un avió, una demanda que alguns dels afectats han dirigit al Govern espanyol davant les dificultats per trobar vols que els tornin a casa.

Exteriors explica que els països que concentren més consultes de catalans són Austràlia i els Estats Units, seguits d'Argentina, Mèxic, Perú i Alemanya.

El conseller d'Exteriors, Bernat Solé, va contactar amb la ministra espanyola, Arancha González Laya, per demanar-li un "sobreesforç" per evitar el preu "abusiu" d'algunes companyies aèries mentre duri la crisi. Saavedra explica que la pressió "s'ha notat una mica" però els preus continuen molt més alts del que és habitual. 

"Les companyies aèries s'estan aprofitant de la situació per posar vols caríssims", denuncia Saavedra. Ell i la seva parella van viure sis mesos a Austràlia treballant, i després d'unes setmanes de vacances a Barcelona, van tornar-hi, a mitjan març. "Quan vam arribar, vam veure que la cosa aquí també s'estava complicant. Als dos dies ens van dir que no ens podien assegurar la feina", i finalment la van acabar perdent. Ara, amb els estalvis que tenen es plantegen viure a la furgoneta que tenen, aparcada als terrenys d'una família que els coneix.

Per altres persones, però, l'odissea per tornar ja s'ha acabat. Marina Rodríguez ja és a casa seva, a Tarragona, després de dues setmanes d'incertesa. És estudiant de Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i a principis de març va arribar a Stuttgart (Alemanya) per fer un Erasmus. Als pocs dies, molts companys van començar a marxar. "La UPF ens va recomanar tornar, i el més aviat possible. Jo em pensava que el problema seria que no em deixarien entrar al país, però no, el problema va ser que no hi havia vols", explica per telèfon a Públic. En va trobar un, però quan ja estava sortint de la residència per anar cap a l'aeroport li van notificar que l'havien cancel·lat. Va contactar amb el consolat espanyol, però no li van poder oferir ajuda més enllà de recomanar-li que anés comprant diferents vols per veure si algun finalment s'enlairava.

Després que li cancelessin un segon vol, Rodríguez es va fer a la idea que s'hauria de quedar allà. Però al cap d'uns dies la van trucar del consolat i li van dir que en tres hores tenia l'opció d'agafar un vol destí Barcelona. "Érem tres persones, a l'avió", explica. Era un vol del Govern alemany que es dirigia a l'Estat per recollir ciutadans del país i tornar-los a casa. Com que anava buit, els hi van permetre a ella i a dues persones més viatjar-hi i, així, tornar a casa.

La majoria dels adolescents cursant un curs a l'estranger, a casa

Al voltant de 45.000 alumnes d'arreu de l'Estat estaven cursant l'any escolar a un país estranger quan va començar l'emergència sanitària. El president de l'Associació Espanyola de Promotors de Cursos a l'Estranger (ASEPROCE), Óscar Porras, explica que la situació depèn del país en què es trobessin, però que tots els que han volgut tornar ho han pogut fer sense incidents. És el cas de la totalitat dels alumnes que estaven al Regne Unit, de pràcticament el 90 % d'estudiants que estaven a Irlanda, on les escoles van tancar amb antelació, el 80 % dels que estaven als Estats Units i el 70 % dels que estaven al Canadà. "Tothom que s'ha quedat és perquè ha volgut", puntualitza Porras.