La utopia es fabrica a les Rambles

Què passa amb les Rambles és un dels grans temes urbanístics i socials de Barcelona. Ha plogut molt des que els mariners nord-americans les enfilaven les per divertir-se. També queden lluny les performances de l'Ocaña i en Nazario dels setanta. Ara les Rambles són el Liceu, però també les prostitutes, el Cafè de l'Òpera i els turistes, la plaça Reial i els venedors ambulants.

L'any 2012 Enric Vila va publicar Breu història de la Rambla, un llibre coeditat per l'Ajuntament de Barcelona i Galaxia Gutenberg i que reconstrueix la història de la Rambla de Barcelona com a termòmetre de la salut social i política de Catalunya durant els darrers 600 anys. Un volum que evidencia allò que podria ser, i no és.

I ara, al Santa Mònica hi batega Utopia Rambles sota la batuta Itziar González Virós, Elena Blesa Cábez i Enric Puig Punyet. Es tracta d'un projecte en procés integrat per 44 artistes que treballen amb l'objectiu d'imaginar i actuar en temps real sobre l'entorn geogràfic i social del passeig. Això vol dir que hi desenvolupen intervencions artístiques i una exposició en mutació constant.

Per entendre d'on surt tot plegat, ens hem de remuntar l'any 2017 quan l'Ajuntament de Barcelona va convocar un concurs internacional per a la reurbanització i disseny d'estratègies de la Rambla de Barcelona. D'allò va sortir un equip transversal, l'UTE KM Zero, constituït a petició de les persones residents a la Rambla, SOS Rambles.

Des d'aleshores i fins al maig del 2018, a la planta baixa de la Virreina es va obrir un Espai Cooperatiu Ciutadà des del qual es va iniciar un procés per a definir les actuacions estratègiques i el projecte de reurbanització. Alhora, aquest espai va servir per a la configuració de la Comunitat Rambles, encarregada de vetllar perquè aquestes tornin a ser considerades com un bé comú i no pas com un espai d'alta rendibilitat d'uns pocs agents econòmics privats.

"Els diners ens han robat la Rambla"

Precisament de l'apropiació capitalista de les Rambles surt bona part de les intervencions artístiques que es desenvolupen a Utopia Rambles. Per exemple, Ortèssia Cabrera, portaveu del col·lectiu artístic del projecte, està fent recerca sobre les dinàmiques econòmiques de la Rambla al present. "M'interessa com el capital, com els diners ens han robat la Rambla. En què es tradueix això i com les traduccions es relacionen entre si. Això em va venir al cap escoltant el testimoni de l'Itziar González parlant de la botiga del Barça. Ocupa tres plantes, però la segona i la tercera estan en desús, però s'han d'il·luminar igual, i es fa una despesa energètica per generar una imatge concreta. Tenim espais buits il·luminats, mentre els grups voltors i les immobiliàries fan fora les persones que viuen a la Rambla. Només hi ha 80 persones que hi viuen!".

Línies de treball com la d'Ortèssia Cabrera són les que es poden visitar fins al 21 de maig a diferents espais del Santa Mònica, perquè si bé a l'exposició que s'està construint es pot consultar material inèdit del procés cooperatiu ciutadà que l'equip transdisciplinari UTE Km Zero va realitzar el 2018 sobre la transformació de les Rambles; també hi ha un espai d'arxiu i un espai d'acció on es comparteixen les metodologies perquè puguin ser aplicables per la ciutadania.

"Utopia Rambles és un procés obert, i això és part de la gràcia i també té un punt incòmode perquè no sabem què en sortirà"

"Utopia Rambles és un procés obert, i això és part de la gràcia i també té un punt incòmode perquè no sabem què en sortirà. Els temps de reacció de les institucions és més lent i la intenció és desrovellar una mica aquesta manera de funcionar. I això ve de la línia de portar el Santa Mònica desjerarquitzant les relacions entre les institucions, les curadories i els artistes. Volem plantejar exposicions radicalment col·lectives, no una col·lecció de cromos sota una mirada unificadora. Per això el que fem és estructurar grups de treball diversos on artistes i curadors treballen conjuntament amb el propòsit de conceptualitzar una idea", argumenta Enric Puig Punyet, director del Santa Mònica.

Desvincular la utopia d'un pòsit colonialista, ubicar-la en un lloc concret, no imaginari, és el que està passant al Santa Mònica, amb una intenció clara: portar a la superfície totes les latències del que podrien haver estat les rambles. Un propòsit que connecta molt amb la reforma aprovada per a la Rambla. Qui sap, potser tota l'especulació artística arribi a contaminar el pla urbanístic oficial, i tot allò que podria ser, sigui.