Vox contracta com a assessor a les Corts Valencianes el seu líder a Girona, que va enfrontar-se a Valtonyc

Els digitals de la caverna l’anomenen "la jove promesa de Vox". Amb només 22 anys, Alberto Tarradas Paneque, va convertir-se en el cap de llista per Girona a les eleccions espanyoles d’abril del 2019, el més jove de tot l’Estat espanyol. I ja abans havia estat proclamat president provincial del partit. Malgrat els fluixos resultats –va obtenir només el 2,8% dels vots, per darrere del Front Republicà, que comptava amb menys recursos i atenció mediàtica- va tornar a repetir com alcaldable de Girona –1,37% dels vots- i als comicis espanyols del 10 de novembre –5,21%-, sense obtenir representació en cap dels casos.

L’escàs èxit en vots, però, no ha estat un impediment per aconseguir un sou públic. Des de fa poques setmanes, Tarradas ha estat contractat com assessor del grup parlamentari de Vox a les Corts Valencianes. No se sap amb quines funcions ni quina retribució. Ha estat impossible obtenir una versió de Vox sobre aquests temes, i l’autonomia dels grups parlamentaris els permet mantenir total opacitat. De fet, al portal de transparència del parlament valencià, ni tan sols apareix el nom de Tarradas.

Alberto Tarradas mai ha fet públic un currículum, més enllà d’explicar que té estudis en comerç internacional –un Cicle de Grau Superior-, així que es fa difícil saber en quines matèries pot estar assessorant els diputats de Vox. El grup parlamentari tampoc pública les retribucions del seu personal, però pels comptes del 2019 penjats al portal de transparència, podem saber que va gastar 68.477.74 euros de la subvenció en aquest capítol, contribucions a la seguretat social a banda.

El frau dels assessors i la "polèmica Alvise"

Els grups parlamentaris tenen total autonomia per a la contractació del personal i assessors que necessiten i la normativa de transparència és prou laxa per ni tan sols haver de fer públics els seus noms amb una mínima diligència. Amb tot, el reglament de les Corts obliga que aquestes persones treballen per al grup parlamentari i no es dediquen a altres tasques, com l’organització del partit, per exemple. El 2012 va ser molt polèmica la contractació, pel grup parlamentari socialista, de Miguel Soler, un dirigent del partit d’Alacant que a penes se’l veia per la seu parlamentària.

Perfil provocador

En molts sentits, el perfil d’Alberto Tarradas –Albert, segons el seu DNI- s’assembla al d’Alvise, però sense els estudis universitaris ni l’experiència internacional. Tots dos van entrar en política molt joves –Tarradas va afiliar-se a Vox amb sols 20 anys- i han fet de la provocació a les xarxes la seua marca personal per tal de fer-se conèixer.