Estàs llegint: La Catalunya de Vox

Público
Público

Eleccions 10 de novembre La Catalunya de Vox

El partit d'ultradreta obté bona part dels seus millors resultats electorals als barris de menor renda de Catalunya, on arriba a multiplicar per tres o per quatre el 6,3% dels vots que va rebre de mitjana al Principat. A Barcelona, però, el comportament és dual, ja que també despunta el fort suport que té als dos barris més rics de la ciutat: Pedralbes i les Tres Torres. 

Ignacio Garriga, diputat al Congrés de Vox per Barcelona, al míting que la formació ultradretana va fer a l'Hospitalet de Llobregat. EUROPA PRESS / DAVID ZORRAKINO

Quan el 2017 el fenomen de Tabàrnia va explotar, per a molts es va fer evident una Catalunya soterrada. Ignorada van dir alguns. Després dels resultats de diumenge, amb la caiguda lliure de Ciutadans i l'ascens de Vox, sembla que aquesta Catalunya pren una cara més dura. Segurament provocada ara per l'efecte de la condemna als líders independentistes i les seves reaccions però que semblen demostrar en alguns casos una situació de marginalització endèmica encara més amagada, a vista del comportament electoral que demostren.

És cert que a Catalunya Vox ha tret uns resultats gairebé nou punts per sota de la mitjana estatal. Al conjunt d'Espanya va assolir un 15,09% dels sufragis i a Catalunya amb prou feines un 6,31%. Però la veritat és que una lectura amb lupa mostra com hi ha certes seccions censals on el partit d'ultradreta treu uns resultats de fins a cinc vegades aquesta mitjana. Vox mostra molta força a la majoria de seccions amb la renda més baixa del país, on la mitjana d'ingressos està fins a tres i quatre vegades per sota de la mitjana catalana. A la majoria d'aquestes seccions marginalitzades, Vox hi obté uns resultats de fins a quatre o cinc cops millors que al global del país i demostren un comportament electoral molt més similar a d'altres regions de l'estat que no pas al global del mapa català.

A la font de la Pólvora de Girona, Vox va obtenir el 23,1% dels vots. És un barri on la renda mitjana està lleugerament per sobre dels 3.000 euros anuals, menys d’una quarta part dels 13.338 euros en què se situa la renda mitjana catalana. A quatre seccions censals de la Mina, a Sant Adrià de Besòs, Vox hi treu més d'un 20%; obté un 18,2% als Blocs de Joan Carles, a Lleida, i a la Marca de l'Ham, a Figueres, hi treu un 20%.

Al barri de Sant Roc de Badalona, a les dues seccions censals amb rendes més baixes de la província de Barcelona, aconsegueix doblar els vots de la seva mitjana catalana, cosa que també fa al barri de Sant Cosme al Prat de Llobregat. A les zones més desfavorides de Terrassa o Sabadell també aconsegueix superar el 14%. A les tres seccions censals de renda més baixa de Salt (Gironès) hi treu entre un 10,4 i un 14,4%.

El ‘bastió’ de Tarragona

Tot i obtenir els seus dos únics escons per Barcelona, és a Tarragona on Vox treu els millors resultats, amb un 8,09% dels sufragis. De fet es van quedar a 5.600 vots d'obtenir-hi un diputat. Excepte en el cas de la secció 5 de Tortosa, Vox com a mínim dobla percentatge de vot en totes les seccions de la província amb una renda mitjana per sota dels 6 mil euros. A la secció 07001 de Reus assoleix el 28,9% i a la 08012 de Tarragona un 26,9%. Ambdues son les dues seccions amb rendes més baixes de tota la demarcació.

A Salou, Vox és tercera força amb el 13,9% dels vots, a la Pobla de Mafumet també, amb un 16,93, i a Vila-Seca son segona amb el 15,6. Aquí arriba a assolir un 30% dels vots en una secció censal, la 01012. Malgrat que Mont-Roig es va fer famós el referèndum de l'u d'octubre per fer recular de la carretera la Guàrdia Civil, i en el conjunt del poble hi ha guanyat Esquerra, el cert és que a la secció censal 01004, la més propera al mar, Vox hi ha tret un 18% de vots. També treu bons resultats a Constantí. Tots aquests barris són propers al complex petroquímic de Tarragona. En bona part d’aquests municipis, abans de la irrupció de Vox, Cs hi obtenia grans resultats i, de fet, en alguns ja va guanyar-hi a les eleccions al Parlament del 2015, les que va guanyar Junts pel Sí, com detallàvem en una altra anàlisi.

A Barcelona ciutat, Vox demostra un comportament electoral polaritzat. Dels cinc barris on treu més del 10% dels vots, dos són dels de renda més baixa (Torre Baró i Ciutat Meridiana) i dos són dels de renda més alta (Pedralbes i les Tres Torres). A la secció 04-053, al carrer Ganduxer, hi treu un 16,1%. Una secció amb una renda mitjana anual superior als 27.000 euros. En els 34 barris on treu resultats per sobre de la mitjana, s'hi troben tots els barris de renda més baixa i sis dels deu de renda més alta.

Vox obté resultats per sobre de la seva mitjana a algunes de les seccions censals amb major renda de la província de Barcelona, com la secció 02001 de Sant Cugat del Vallès, la 01008 de Gavà, la 05001 d'Esplugues del Llobregat o la 04003 de Castelldefels, però amb xifres que amb prou feines s'apropen al 10%. A la resta del país no hi ha rastre significatiu de vot a Vox a cap de les seccions censals amb major renda de les respectives demarcacions.

Com ja havíem vist en les darreres eleccions, Vox es mostra forta en algunes seccions vinculades als cossos policials o militars de l'estat establerts a Catalunya. En aquest sentit, a Sant Climent Sescebes (Alt Empordà), on es troba la base militar de l'exèrcit de terra, són tercera força amb un 16,95% dels vots. A la secció 5 de Sant Andreu de la Barca, al voltant de la comandància de la Guàrdia Civil de Barcelona, Vox suma el 24,3% dels sufragis i només els supera el PSOE per 13 vots. També als voltants de la caserna del Bruc, a Barcelona, Vox suma unes xifres fins a tres cops millors de la mitjana catalana. En aquest cas es queden a 16 vots del PP.

A Talarn (Pallars Jussà), on hi ha l'acadèmia militar, Vox treu un més discret 8,8% que, de totes formes destaca en una comarca on la presència de la ultradreta ha estat més que testimonial. Després obté resultats en d'altres seccions censals amb una renda, tot i que per sota, més propera a la mitjana del país. A Santa Margarida, a Roses, treu un 20,1% i és primera força. Obté un 19,6% a la secció 3 d'Argentona (Maresme), un 17,4% a la 4 de Badia del Vallés, un 15,5% a Sant Miquel de Fluvià o un 14% a Vilamalla (Alt Empordà). Tots municipis o seccions amb rendes al voltant dels 10.00 euros on sobretot, es detecta un traspàs directe de vots de Ciutadans cap a la formació d'ultradreta.