Vuit de cada deu festes de correbous quedaran afectades si s'aprova la llei que els prohibeix

Més de vuit de cada deu festes de correbous, tal com se celebren ara, quedarien parcialment o totalment prohibides si s'aprova la modificació legislativa que regula les festes taurines i que preveu acabar amb les modalitats més agressives, la dels bous capllaçats i els embolats.

Aquest divendres es posa en marxa la ponència al Parlament que ha d'elaborar el calendari i el pla de treball per debatre la proposició de llei, que comptarà amb 89 veus del món dels bous a Catalunya. La iniciativa parlamentària ha provocat el rebuig de les penyes taurines de les Terres de l'Ebre i també de nombrosos càrrecs polítics d'aquest territori.

Segons dades del Departament d'Interior, obtingudes per l'Agència Catalana de Notícies (ACN) a través d'una petició de transparència, un 85,7% de les festes autoritzades entre el 2009 i el novembre del 2023 van incloure bous capllaçats o embolats –els bous a la platja també poden quedar prohibits, però no se n'ha registrat cap en els últims 15 anys–.

El Departament d'Interior va rebre en tot el període 722 sol·licituds d'autorització de festes, que solen incloure més d'una jornada, emmarcats en festes majors o altres celebracions locals. D'aquestes, 602 sol·licituds incloïen els bous capllaçats i embolats.

Segons els balanços anuals de la delegació del Govern a Terres de l'Ebre, al voltant de quatre de cada deu espectacles de correbous entre el 2017 i el 2022 van ser de les modalitats que podrien quedar prohibides, un total de 801 dels 1.953 que es van celebrar. La proporció és similar cada any, així que mentre que el 2019 es van organitzar 181 xous de bous embolats o capllaçats d'un total de 440 espectacles en total (41,1%), el 2022 la proporció va ser similar: 201 del total de 469 (42,8%).

El Montsià i Baix Ebre són les comarques amb més tradició

Al voltant d'un 90% de les jornades taurines en l'última dècada i mitja s'han autoritzat al Montsià (1.402) o bé al Baix Ebre (1.241), les dues comarques més al sud de Catalunya. Altres territoris com el Bages (119), la Terra Alta (72) i el Tarragonès (39) també n'han registrat. L'any passat, les úniques quatre poblacions de fora de les Terres de l'Ebre que van celebrar correbous van ser Cardona (Bages), Vidreres (Selva), El Morell (Tarragonès) i Mont-roig del Camp (Baix Camp).

Al voltant d'un 90% de les jornades taurines en l'última dècada i mitja s'han autoritzat al Montsià i Baix Ebre

Deltebre és el municipi del país on s'han autoritzat més dies amb correbous, amb 246 en els últims 15 anys, és a dir, una mitjana de 16 per any. Les localitats d'Alcanar (225), Sant Jaume d'Enveja (214), Ulldecona (192), Tortosa (191), Amposta (189) i Camarles (182) també han allotjat un nombre significatiu de dies amb espectacles taurins.

Tortosa, la capital del Baix Ebre, va ser el municipi amb més sol·licituds, 60, que van ser acceptades en la seva totalitat. Les festivitats es van repartir entre els diversos pobles que conformen el terme municipal, com ara Jesús, Reguers i Campredó.