Les restriccions del crèdit per part de la banca, unides a la caiguda de la facturació, han fet que moltes activitats continuin tenint dificultats per funcionar normalment. El problema més palpable arriba quan els mateixos empleatsdeixen de cobrar les nòmines, amb el problema que això comporta per a moltes famíliesque viuen al dia.

El cas de Marsans és només un entre desenes. L'empresa de construcció Jaldo de Reus deu als seus treballadors la nòmina del juny, el 50% de la del maig i les pagues extres del Nadal passat i la d'estiu. La tarragonina Maymo, dedicada a fàrmacs per a animals, també s'està retrassant amb el pagament de sous, el mateix que Unión Naval, a Barcelona, que deu dos mesos; la gironina Metecor ha arribat a deure tres mesos, i Inecsa, Noge i Tintorerias Textiles també han tingut retards en els abonaments de les nòmines.

Només el 2009 fins a 1.413 empreses es van declarar en concurs de creditors a Catalunya, un 80% més que l'any anterior. Aquest any continua el degoteig. En el primer semestre d'aquest any 568 empreses ja ho han fet. Són menys que l'any passat, però els experts asseguren que el nombre repuntarà després de l'estiu.

El despatx d'advocats laboralista Col·lectiu Ronda té molta feina des de fa un any. En aquests moments, una desena d'advocats porten més de 50 casos de treballadors que no cobren les nòmines. Els afectats hi acudeixen perquè la falta d'ingrés del sou els comporta moltes dificultats per fer front a la seva vida diària.

'Hi ha un greu problema de liquiditat a les empreses, a les quals els resulta més fàcil deixar de pagar abans als treballadors que als proveidors, ja que deixar de rebre la matèria primera representaria no poder continuar amb l'activitat', explica l'advocat Josep Pérez.

A l'inici de la crisi les empreses no es pensaven que patirienuna restricció de finançament tan dura i prolongada. Moltes societats s'han desprès dels solars i naus en favor de societats patrimonials i ara es troben amb la impossibilitat d'hipotecar els seus actius per pagar als treballadors.

Pérez porta en aquests moments una desena de casos. En la majoria, 'les empreses deixen de pagar un mes, paguen el següent i l'altre no', i condueixen els empleats a un mar d'incertesa. Per a les famílies que viuen al dia és un problema molt gran, perquè no poden fer front a la hipoteca', comenta Pérez, que constata com aquesta situació els porta a un estat de 'gran estrès'. El problema és que, mentre una empresa pot intentar ajornar els pagaments amb acords, les famílies 'no poden pagar més tard la hipoteca o els rebuts'.

A Arbúcies, els 60 empleats de Chapistas y Soldadores Europeos fa tres mesos que no cobren i segueixen treballant. 'És una situació greu per a les persones', comenta Josep Serra, responsable d'acció sindical de CCOO a Girona.

Les activitats han de recórrer al procediment concursal quan preveuen dificultats de pagament. No obstant això, hi ha molt mala praxi empresarial, diu Pérez, que assegura que molts empresaris opten per mantenir treballadors que saben que acabaran acomiadant sense pagar-los. 'Alguns deixen de pagar les nòmines perquè els treballadors demanin l'atur i se'n vagin. Aleshores, l'empresa els demana que renunciïn al que els deu', afegeix.

'El problema és que encara no arriba el crèdit a les empreses', explica la portaveu de CCOO de Catalunya, Dolors Llobet, que afirma que 'arriba un moment en el qual les que han aguantat però estan tocades ja no poden més'. Llobet adverteix que, com és habitual, després de l'estiu molts empresaris opten per 'no apujar la persiana'.

El secretari de coordinació sectorial de la UGT, Camil Ros, lamenta que les entitats financeres continuïn presentant beneficis, tot i que més reduïts, mentre mantenen restriccions creditícies. 'Neguen finançament a empreses solvents', assenyala.