Una biblioteca espectacular, una nova rambla con­nectada amb la línia T-6 del tramvia i una comissaria dels Mossos d'Esquadra són algunes de les obres més emblemàtiques que ha estrenat durant la última dècada el barri de la Mina, a Sant Adrià de Besòs. La modernitat d'aquests equipaments contrasta amb els grans blocs d'edificis que es van aixecar entre el 1969 i el 1975. La manca de criteri urbanístic d'aquells anys i la necessitat d'ubicar aquells que vivien a les barraques del Camp de la Bota, Can Tunis o Montjuïc va provocar el naixement d'un barri sense estructura.

Aleshores la Mina va absorbir de manera instantània 15.000 persones que, en la majoria dels casos, patien dèficits socials, econòmics o culturals. Malgrat que la densitat de població de Barcelona s'ha triplicat, la Mina ha patit un descens de residents, per bé que ha acollit molts immigrants procedents de l'Europa de l'Est i el Magrib. L'existència d'un gran sector resident sense empadronar dificulta l'elaboració d'un cens de població exacte, però es calcula que hi viuen unes 13.000 persones.

Quan les administracions van acordar la posada en marxa del pla de transformació, ja havien passat 30 anys de la creació del barri i la situació social era insostenible. La manca d'inversions a llarg termini i l'escassa coordinació a l'hora de concretar les reformes encara perjudica els que hi viuen.

L'arribada del tramvia ha permès disminuir la sensació d'aïllament que tenia la gent de la Mina, però el teixit econòmic encara és feble i té poca estructura competitiva, en comparació amb el seu entorn més proper de Sant Adrià de Besòs.

Més enllà dels bars i els establiments d'alimentació, la creació d'empreses ha estat testimonial, i els emprenedors no han concebut la transformació del barri com una oportunitat de negoci. A més, gairebé la meitat dels desocupats de Sant Adrià es concentren al barri de la Mina i la majoria de les sol·licituds d'ajuts del programa de la renda mínima d'inserció (PIRMI) són de dones.

El barri ha rebut molts immigrants de l'Europa de l'Est i del Magrib

L'edifici del carrer Venus demostra que encara hi ha molta feina per rehabilitar el barri. Es tracta d'un dels blocs més degradats de la Mina i un dels que s'havia d'enderrocar dins del pla de transformació urbanística, coordinat pel Consorci de la Mina, format pels ajuntaments de Sant Adrià i Barcelona, la Generalitat i la Diputació.

A causa de la crisi econòmica, el consistori adrianenc ha congelat el projecte perquè tem que els bancs no concedeixin crèdits al mig miler de famílies que hauran de ser reallotjades. Mentrestant, 422 pisos protegits continuen buits a l'espera que s'arribi a un acord entre l'Ajuntament i els veïns, que discrepen sobre les condicions d'aquest reallotjament. El consistori demana als propietaris la diferència entre els pisos afectats alguns pagats des de fa 20 anys i els nous, que, segons els afectats, oscil·la entre els 30.000 i 50.000 euros.

Per la seva banda, l'Associació de Veïns dels carrers Venus, Mart i Llevant de la Mina reclama el reallotjament 'pis per pis' en compliment, segons diuen, de la llei Haus. Aquest decret, que va entrar en vigor el 2009, fixa que els afectats per expropiacions han de rebre un habitatge similar sense pagar res, però les institucions que formen el Consorci no el volen aplicar perquè el projecte urbanístic es va aprovar fa més de deu anys.

Els veïns han presentat al consistori un protocol de col·laboració dins el pla especial de reordenació i millora del barri de la Mina, però cap representant de l'Ajuntament de Sant Adrià l'ha firmat.

Els veïns de les quatre escales del carrer Venus denuncien els problemes de convivència i el manteniment deficient de l'edifici. No hi ha portes, les bústies han desaparegut i les escombraries que s'acumulen al carrer i als terrats provoquen la presència de rates. 'Paguem els nostres impostos per viure en condicions infrahumanes', apunta la vocal de l'Associació de Veïns de la Mina, Paqui Jiménez, que juntament amb altres membres de l'entitat ha aconseguit recollir més de 130 firmes on se sol·licita el reallotjament sota la llei Haus.

Segons Jiménez, l'Ajuntament 's'aprofita de l'analfabetisme' d'un barri on el 18% dels residents no sap llegir ni escriure, mentre que a Catalunya aquest percentatge és d'un 2%. Consideren que el consistori els 'utilitza' per finançar el deute que l'administració local pretenia eixugar amb la construcció d'habitatges nous, avui engolits per la crisi immobiliària.

Per la seva part, Jaime Ait creu que les inversions de la Mina 's'han fet malament' i que, al marge d'una 'façana bonica', el barri 'continua amb els mateixos problemes socials de fa 30 anys'. L'Associació de Veïns també denuncia el comportament del consistori, que 'va trencar negociacions amb els afectats el 2008' i després de diverses reunions amb els responsables d'Urbanisme i el Consorci, no ha arribat a cap acord per 'tancar el projecte d'expropiacions'.

L'alcalde adrianenc, Jesús María Sito Canga (PSC), inaugura el seu quart mandat amb la intenció de 'trobar una solució' per als veïns 'que no es puguin traslladar' i manté la necessitat de 'dignificar l'edifici que no s'ha rehabilitat perquè estava afectat'.

L'Ajuntament de Sant Adrià és contrari a un reallotjament 'pis per pis', que suposaria una despesa propera als deu milions d'euros. Per contra, el consistori va declarar que garantirà un nou habitatge als que el vulguin, però 'pagant la diferència que correspon als propietaris'.

Per la seva banda, el Consorci de la Mina denuncia que la morositat del bloc del carrer Venus supera el 40%. L'enderroc d'aquest bloc també ha estat motiu de discussió durant les negociacions per formar el nou govern de Sant Adrià malgrat la comoditat que representava per al PSC tenir la majoria absoluta després de les eleccions del 22-M.

CiU va prometre el reallotjament 'pis per pis' als veïns, però l'alcalde Canga ha convidat els convergents a abandonar aquesta idea per obrir la porta de l'executiu local a la formació nacionalista.

Per la seva banda, la líder de CiU a Sant Adrià de Besòs, Mireia Hernández, assegura que la seva formació continuarà fidel al projecte inicial de reforma del barri i apunta que la rehabilitació de l'edifici pot ser més cara que un enderroc.

La Generalitat, la Diputació i els ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià han dissenyat programes socials, amb 111 milions d'euros d'inversió, per fomentar la formació i la inserció sociolaboral, així com propostes de dinamització comercial, prospecció d'empreses o amb vinculació a la venda ambulant, a més del manteniment de l'espai públic.