Dels tres objectius marcats per Mariano Rajoy per als populars catalans aquesta campanya electoral, ahir només se'n van poder aconseguir dos. El PP va registrar una representació històrica a Girona, l'única província espanyola sense diputat conservador fins ahir, i també va contribuir en bona part a la majoria absoluta que va catapultar Rajoy fins a la Moncloa.

Malgrat que Catalunya no va 'liderar l'onada de canvi a Espanya', com va demanar incansablement Alícia Sánchez-Camacho durant la campanya, els 11 diputats que aportarà al Congrés reflecteixen la tendència a l'alça del partit conservador a Catalunya, avalada pels anteriors resultats autonòmics i municipals.

'Hem passat d'una situació en què el PSC ens superava en quasi 1,1 milions de vots a només una diferència de tres diputats'. Amb un gran somriure i una actitud triomfadora, el cap de llista del PP per Barcelona, Jorge Fernández Díaz, es va dirigir al seu públic a les onze en punt, pocs minuts després de la intervenció de Rajoy a Madrid. 'Per primer cop hem obtingut representació al Congrés en les quatre circums­cripcions', va explicar el candidat al centenar de persones que esperaven celebrar els resultats a la sala de la seu improvisada a l'Hotel Grand Marina. De fet, la gran alegria del PP català de la nit va ser, sens dubte, l'arribada d'Enric Millo al Congrés per Girona, una ferida oberta per als populars, com va reconèixer Camacho.

Tant Alícia Sánchez-Camacho com el candidat popular per Barcelona van coincidir que el gran èxit del PP de Catalunya va ser la gran 'col·laboració per fer del PP el primer partir d'Espanya'. I és que Fernández Díaz era conscient en tot moment que l'èxit dels populars a escala estatal depenia, en bona mesura, de la capacitat de projectar-se sobre l'electorat català com uns 'salvadors de la pàtria'. Els números estaven clars: partien dels vuit diputats obtinguts el 2008 a Catalunya, però a l'horitzó, com una meta desitjada i possible, els esperaven la marca històrica de Josep Piqué, quan va contribuir notablement a la majoria absoluta de José María Aznar amb 12 diputats.

Els mateixos populars reconeixien fora de micròfon que menys d'11 diputats no era un 'bon resultat', 12 ja era rememorar vells temps de glòria i a partir de 13, a part d'obrir una nova època popular en terres catalanes, suposava posar-se la medalla de la majoria absoluta del Partit Popular.

La pugna política pel segon lloc s'havia plantejat des d'un primer moment com una lluita entre CiU i PP, però ja a l'inici de la tarda tot va començar a empitjorar per als objectius catalans. En cap moment, ni en els sondejos ni en l'escrutini, el PP de Catalunya va aparèixer davant dels convergents, que va donar la sorpresa en imposar-se a Carme Chacón.

Malgrat no haver superat Piqué, els populars catalans van celebrar els 11 diputats com la seva pròpia majoria absoluta. Després de complir amb les intervencions als mitjans de comunicació va començar una nit històrica per als conservadors. Era l'hora del cava i les rialles. 'Vull donar-vos les gràcies per haver esperat tant de temps que arribés aquest dia'. Una Cama­cho emocionadíssima, amb els ulls plorosos, va tancar el discurs entre banderes populars i espanyoles.

Catalunya ahir 'es va sumar al canvi' i es va pintar d'un blau més fosc que mai perquè, tal com va explicar una militant popular a la seva filla de 8 anys, 'el resultat d'avui és un bronze que té gust d'or'.