La Generalitat de Catalunya està estudiant l'aprovació d'un projecte per administrar heroïna a consumidors habituals d'aquesta droga que han fracassat amb altres tractaments i es troben en una situació molt vulnerable.

Per això, ja ha fet una prospecció estimativa de possibles pacients entre usuaris dels CAS (Centres d'atenció i seguiment de drogodependències), segons ha informat a Públic el subdirector general d'Adiccions del Departament de Salut, Joan Colom.

El desembre de l'any passat, la Subdirecció General d'Adiccions, VIH, ITS i Hepatitis Vírica va organitzar una jornada sobre el tractament alternatiu amb heroïna, a la qual van assistir 140 professionals de l'àmbit de les addiccions per analitzar les experiències que s'han dut a terme en aquest camp a altres països i també a Espanya. Al nostre país, la Junta d'Andalusia va iniciar el 2003 un projecte experimental d'administració de diacetilmorfina (heroïna) per via intravenosa que ara es manté en ús compassiu (com a medicament) en una vintena de persones.

La Generalitat ja va plantejar en aquesta trobada que, malgrat la seva àmplia xarxa de recursos per a l'atenció a les addiccions i la reducció de danys, hi havia persones que no eren capaces de deixar el consum, ni tan sols amb l'administració de metadona -opioide substitutiu de l'heroïna-, amb un clar perjudici per a la salut i el benestar. I es va mostrar disposada a trobar alternatives terapèutiques per a aquest grup de pacients, que es troben en unes condicions personals i socials molt deteriorades.

"Des de llavors, estem veient si hi ha un subgrup poblacional en tractament amb substitutius com la metadona o la buprenorfina, que, malgrat tot, segueixen consumint heroïna o s'injecten la metadona, en comptes de prendre-la per la via oral, han abandonat els darrers tres mesos programes de tractament i pateixen un deteriorament social important. Si persisteixen, és que alguna cosa no funciona correctament i ens plantegem per què no utilitzar la substància que aquestes persones volen", ha explicat Joan Colom a aquest diari.

El Departament va enviar un qüestionari a 10 dels 63 CAS que hi ha a Catalunya, tant a zones urbanes com rurals, per fer una prospecció dels possibles beneficiaris d'un projecte d'administració d'heroïna. El resultat del sondeig va ser que 169 persones complien els criteris esmentats als centres d'addiccions de la comunitat on es va fer la consulta, el 16% del total. Segons un càlcul estimatiu, els beneficiaris arribarien a ser més d'un miler si es tingués en compte els usuaris de tota la xarxa.

Converses amb l'Agència Espanyola de Medicaments

L'Administració catalana també ha mantingut converses amb l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) del Ministeri de Sanitat, l'organisme encarregat d'autoritzar aquest tipus de projectes, per veure quin seria l'enfocament més correcte i adequat. "És un tema complex, però hem fet una aposta molt important", subratlla el subdirector d'Adiccions.

El Govern tampoc no ha decidit encara si l'heroïna s'administraria als pacients per via oral o intravenosa -injectada-, o per totes dues. És un tema que cal concretar i que es determinarà en funció de les característiques de les persones que accedissin finalment al programa.

El 2004, la Generalitat ja va dur a terme un assaig per verificar la viabilitat del subministrament per via oral de diacetilmorfina en comparació amb l'administració de metadona, un estudi que, segons Colom, va demostrar la major efectivitat de la primera per al tractament amb determinats pacients.

"Amb aquests antecedents, i amb la potent xarxa de reducció de danys que tenim, 16 sales de consum que usen cada any unes 2.700 persones amb entre 70.000 i 80.000 usos, ens plantegem per què no tractar amb aquesta substància", assenyala el subdirector d'Addiccions de la Generalitat.

L'experiència andalusa

A l'hospital públic Verge de les Neus de Granada s'administra diàriament heroïna per via intravenosa, i sota control mèdic, a una vintena de pacients, després de la finalització d'un assaig clínic que va dur a terme el Govern andalús entre el 2003 i el 2004, el Projecte Experimental de Prescripció d'Estupefaents d'Andalusia (PEPSA), que ara es manté com a ús compassiu.

L'objectiu de l'assaig era demostrar que la prescripció individualitzada i protocol·litzada d'heroïna per via intravenosa era més eficaç que la de metadona per via oral, per a la millora de la salut física i mental i la incorporació social de persones que haguessin fracassat anteriorment en almenys dos tractaments convencionals de deshabituació i patissin algun tipus d'infecció associada. El resultat va ser que el 70% dels pacients a qui es va administrar heroïna van millorar les seves condicions en tots els aspectes, percentatge que es va reduir a poc més del 30% en el grup de control al qual només es va subministrar metadona.

Vint anys després, un grup de pacients segueix acudint de dilluns a diumenge a l'hospital Verge de les Neus, dues vegades al dia, perquè els administrin l'heroïna, gràcies a un ús compassiu del qual podrien beneficiar-se persones amb els mateixos problemes d'addicció a altres parts d'Espanya, sempre que l'aprovi prèviament l'Agència Espanyola de Medicaments.

Un hospital de Barcelona, el Sagrat Cor, s'ha arribat a posar en contacte amb l'AEMPS per estudiar la possibilitat d'administrar heroïna com a ús compassiu a un pacient que ho ha requerit, encara que no resideixi a Granada. Fonts del Ministeri de Sanitat han confirmat a Públic que l'Agència va dur a terme una recerca per importar l'heroïna "en base a què el medicament als Països Baixos i el Regne Unit té fitxa tècnica" i li va indicar el cost a l'hospital, que, finalment, no va arribar a fer una sol·licitud de manera formal per autoritzar el subministrament.

La Subdirecció General d'Adiccions del Departament de Salut ha recolzat la sol·licitud de l'hospital barceloní, però el seu responsable ha assenyalat a aquest diari que es tracta d'un tema "molt complex" de resoldre. Preguntat per aquest tema, fonts de la direcció del centre sanitari han eludit de contestar.

Per la seva banda, fonts del projecte andalús han manifestat a aquest diari que l'ús compassiu genera força dificultats, ja que per admetre un nou pacient al programa aquest ha de complir exactament les mateixes condicions que es van aprovar per a un assaig clínic que es va portar a cap ja fa vint anys.

UNAD dóna suport al subministrament d'heroïna

UNAD, la xarxa espanyola més gran d'atenció a les addiccions que representa prop de 200 organitzacions, s'ha mostrat a favor de l'extensió a tot Espanya de l'administració d'heroïna sota control mèdic que ara només es fa a Granada. Al seu entendre, aquest tipus de programes beneficien tant les persones que pateixen una addicció i no la poden superar, com el seu entorn.

"A Suïssa, a Granada, hem vist que les persones que entren en aquests programes deixen de delinquir, prenen l'heroïna com si prenguessin un altre fàrmac, una benzodiazepina per dormir, i no acudeixen al mercat il·legal. És el més humanitari que podríem fer i això no provocaria un augment del consum d'heroïna, com ja s'ha demostrat", va dir recentment a aquest diari la portaveu de la Comissió de Polítiques Globals d'UNAD, Mireia Ventura, en relació a les conseqüències d'un possible desproveïment d'heroïna després de la prohibició del cultiu il·lícit d'opi a l'Afganistan, el productor mundial més gran.

L'heroïna continua sent l'opiaci il·lícit més consumit a Europa, segons l'Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies, i a Espanya s'estima que hi ha unes 100.000 persones que la prenen habitualment, segons les enquestes del Pla Nacional sobre Drogues.

Les dades de tractaments per addiccions reflecteixen que l'heroïna va ser el 2022 el motiu de 7.419 ingressos a centres de rehabilitació a tota Espanya. Aquesta dada es troba a força distància del cànnabis i de la cocaïna i, sobretot, dels 46.635 casos que el 1996 situaven l'heroïna com la substància que més ingressos originava al nostre país.

Aleshores, fa gairebé 30 anys, l'heroïna suposava el 56,1% de les urgències hospitalàries per consum de drogues, un percentatge que ha anat baixant amb el pas del temps fins a situar-se en un 5%. L'estadística l'encapçala ara la cocaïna, causa de més del 40% de les hospitalitzacions, segons les dades de l'Observatori Espanyol de les Drogues i les Addiccions, dependent del Ministeri de Sanitat.

Els programes de prescripció d'heroïna a pacients amb problemes d'addicció també s'han dut a terme en altres països, com Suïssa, els Països Baixos, Alemanya, la Gran Bretanya o el Canadà.