Catalunya ja compta amb més 503 llambordes Stolpersteine repartides en 69 municipis. Les cinc darreres s'han col·locat aquest diumenge a Mollet del Vallès, en un acte que ha comptat amb la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart. Cada llamborda ret homenatge a una persona deportada a un camp de concentració nazi i, segons Ubasart, serveixen perquè les noves generacions puguin "entendre i comprendre" que "darrere de cada dret i llibertat hi ha persones que van fer-ho possible".

Una de les llambordes ha recordat la figura de Joan Tura, nascut el 1912 i deportat a Mauthausen el 1940. Un any més tard, el 23 d'octubre de 1941, va ser assassinat. Han col·locat l'Stolperstein davant la casa on va viure i la seva neboda, l'exconsellera de Justícia Montserrat Tura, ha asseverat que "la llamborda demana respecte i humanitat", que és "el que ells no van tenir".

Tura ha explicat que ser familiar d'un deportat que va morir en un camp d'extermini "condiciona la personalitat" perquè durant anys "tant els fills com els nebots" han intentat "treballar per un món millor" i han intentat "no pensar obsessivament en els turments als quals van ser sotmesos". Aquest homenatge, diu Tura, "ve a representar que allò no va passar només en un indret tancat, sinó que les espurnes de l'holocaust arriben a molts indrets del món".

A banda de Joan Tura, les altres quatre llambordes han homenatjat a Joan Molins i Maynou, arrestat a Dunkerque i mort a Gusen l'octubre del 1941; Vicenç Bachs i Vilà, detingut a Alsàcia i mort a Gusen el juliol del 1941; Pere Cuyàs i Niubó, enviat i assassinat a Mauthausen, i Antonio López i Tarragona, veí de Mollet, però natural d'Almeria, que va ser arrestat pels nazis el juny de 1940.

La consellera Ubasart ha explicat que amb aquestes llambordes es vol "recordar i celebrar la vida d'aquestes persones". "Volem conèixer on van viure, els anhels i esperances que tenien i per tot allò que van lluitar", ha afegit a l'acte d'aquest matí.

Què significa Stolpersteine?

Stolpersteine és una paraula alemanya que es podria traduir al català com "pedres de la memòria". Es tracta de petits monuments creats per l'artista Gunter Demnig, qui va encetar aquest projecte perquè la societat no oblidés les víctimes del nazisme. Sota el lema "Ein Stein, Ein Name, Ein Mensch" (Una pedra, un nom, una persona), ja hi ha repartides més de 75.000 llambordes en una vintena de països. La primera pedra a Espanya es va instal·lar al poble de Navàs (Bages).

Cada llamborda és única i està feta a mà, com un gest de respecte que contrasta amb l'exterminació industrialitzada dels nazis. Aquest projecte no només ret homenatge a les persones assassinades, sinó també supervivents que es van haver d'exiliar i a les persones que van optar pel suïcidi davant el destí que els esperava.